El sostre d’abans de l’Everest

El diumenge 24 de maig hi va haver un racó d’Olost que durant unes hores va tenir molt de nepalès. Per les banderoles i, sobretot, per les converses. I també pel pastís i el brindis d’havent dinat amb un cava que duia d’etiqueta Com si fos ahir, que no anava de tele sinó dels 50 anys exactes del 24 de maig de 1976, el dia que una expedició del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB) va coronar el cim del Makalu, a l’Himàlaia, de 8.463 metres. Es va convertir, en aquell moment, en la màxima altitud que aconseguia una expedició de l’Estat. 10 dels 13 membres d’aquella expedició es van reunir diumenge a Olost per celebrar-ho. Ja venien de commemoracions prèvies, una a Manresa mateix i una altra en una trobada a Tavascan. El que explica la cita d’Olost és que un d’ells és Josep Salvans, Cuca, un pastor d’ovelles a qui en aquell moment van voler incorporar al grup per les bones referències que en tenien després, per exemple, d’haver arribat dos anys seguits en primer lloc a la Matagalls-Montserrat i que el tercer no la pogués fer perquè va coincidir amb el casament de la seva germana. “La vaig intentar convèncer que la podia fer igualment i ser a les 11 a Avinyó, però no hi va haver manera”, recorda. En Cuca ja era membre del CECB, llavors, però no en tenien el telèfon. I el cap de l’expedició, Josep M. Montfort –tota una institució al Bages, que moriria tres anys després en un accident al Cadí per una allau–, es va dedicar a trucar a tots els Salvans d’Olost que trobava a la guia telefònica fins a localitzar-lo. Per a en Cuca, que dos cops a l’any baixava a l’Atlàntida de Vic a veure pel·lícules de grans expedicions de muntanya i es delia per viure’n alguna, la proposta va ser un regal. Quan va dir al seu pare que aniria una temporada a l’Himàlaia li va dir que d’acord, “perquè no sabia ni on era”. I d’entrenament, una sortida al Montblanc. “Ens vam trobar amb els de Manresa un divendres a la tarda a Granollers i diumenge al vespre ja érem a casa fent un pa amb tomàquet.” L’expedició al Makalu va arrencar el 21 de febrer de 1976 des de Manresa. Amb un camió “que ens havien deixat, però que estrenàvem”, i que a cada pas fronterer, començant per l’espanyol, protagonitzava una petita epopeia havent de carregar i descarregar les més de sis tones de material que transportava per inspeccionar-lo, i que un cop a l’Himàlaia va requerir més de 200 portadors per traginar-lo. “A l’Índia ens van requisar una moto que dúiem, pensada per als encàrrecs, perquè no ens la venguéssim”, recordava Ton Bahí, un altre dels expedicionaris. Van ser, en total, cinc setmanes de viatge. Quan van arribar a destí, l’avançada de tres que havia sortit en avió ja feia 15 dies que hi era, per avançar els tràmits. “Res a veure a com és ara, que hi ha 250 persones fent cua en fila índia al mateix cim de l’Everest; abans estaves pràcticament sol, a la muntanya.” El 21 de març havien arribat a l’aeroport de Biratnagar i el 4 d’abril ja eren al camp base. L’alta muntanya no era cap novetat per al CECB, que durant la dècada dels setanta i abans del Makalu va protagonitzar, entre expedicions i operacions –missions de màxim un mes, molt sovint coincidint amb vacances–, ascensions als Andes bolivians, l’Atlas, Iran, Groenlàndia, Pakistan, Kenya o el Noshaq Occidental de l’Afganistan –el primer set mil femení de l’Estat, aconseguit per Montserrat Jou–. Però el Makalu va acabar essent una de les més grans expedicions del grup, finalment coronat per Jordi Camprubí –que el 1985 també formaria part de la primera expedició catalana que va fer el cim de l’Everest–. Va ser un atac finalment compartit amb una expedició txeca, amb la desgràcia que un dels dos alpinistes d’aquella cordada va desaparèixer en un accident durant el descens. En les converses d’aquests dies ha estat inevitable recordar els moments viscuts d’una aventura que va marcar una època per l’alpinisme català. “Teníem un pressupost de tres milions de pessetes [18.000 euros], i poc després una expedició basca la va fer amb 18 milions”, recordava en Cuca, subratllant el mèrit d’una expedició modesta, però que va fer doblement cim: el del Makalu i el d’aixecar una mica més el llistó de l’alpinisme català, que fins llavors es quedava en els 8.091 metres de l’Anapurna. En total, cinc mesos d’expedició i una infraestructura que no té res a veure amb el que hi ha ara. Començant pel més primari: ni teletrucades, ni whatsapps. “El que teníem era un mail runner que feia d’enllaç per fer arribar la correspondència i que trigava cinc dies del camp base al camp d’aviació on hi havia la bústia.” La broma habitual de les vacances que “he arribat abans jo que la postal”, en les expedicions a l’Himàlaia era costum gairebé infal·lible. Noces d’or d’Himàlaia El febrer de 1976 voltaven la trentena o fins i tot per sota. Alguns encara estudiant i altres demanant excedències de la feina. “D’aquestes, almenys abans i en el meu cas, en podies fer una a la vida”, recordava Joan Lleonart. Han passat 50 anys i un aniversari tan rodó ha estat el pretext per tornar a celebrar aquella gesta. A la foto, al Cafè Sport d’Olost i d’esquerra a dreta, Ramon Majó, Joan Frontera, Jordi Vinyoli, Joan Lleonart, Toni Bahí, Toni Llasera, Josep Salvans (Cuca), Jordi Camprubí –que va fer el cim– i Pep Lleonart. Al camp base, camí del cim El grup d’expedicionaris del CECB al camp base del Makalu. Drets, d’esquerra a dreta: Enric Bonastre, Joan Frontera, Jordi Vinyoli, Josep Salvans (Cuca), Josep M. Montfort i Franz A. Ludwig, un amic suís del grup que es va unir a l’expedició. A davant, Josep Lleonart, Antoni Llasera, Ramon Majó, Jordi Camprubí –que faria el cim– i Antoni Bahí. El 1980, també amb el CECB, Josep Salvans es va sumar a l’expedició al Lhotse (8.516 m), però en aquella ocasió van quedar a 60 metres de fer cim.

El sostre d’abans de l’Everest

40 anys de ‘Hem fet el cim!’

Alpinisme d’alçada per celebrar 20 anys de l’Associació Excursionista Planoles

Cinc anys del 14è vuit mil

“Gaudiu de tot el que passi aquell dia, perquè difícilment es podrà tornar a veure”

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Prenen possessió els dos nous regidors del PSC a Ripoll, a qui Orriols titlla "d'esquirols"