“No esperava ser top 20 al Mundial. Vaig haver de canviar els bitllets”

Imma Roquet, amazona de salts i criadora de cavalls de l’Eugassada del Maset de Malla, va aconseguir l’última setmana d’agost el 20è lloc –tercera dona– al Mundial de salts d’Aachen (Alemanya), una fita que cap altra amazona de l’Estat no havia aconseguit mai fins ara. Però no en presumeix: “En aquest esport no distingim entre homes i dones, perquè competim junts”, diu. En aquella mateixa competició, el seu company d’equip i entrenador Armando Trapote va aconseguir el 10è lloc, al qual des de 1966 no arribava cap genet espanyol. I Roquet va fer el 20è, a més, amb una euga, Irivola, que ha criat i preparat ella mateixa i la seva família a Malla. Dels 25 genets que van ser en aquella final, va ser l’únic cas que qui muntava el cavall era el seu propi criador. Va arribar al Mundial d’Aachen veient el top 20 com una possibilitat?En absolut. Érem 150 genets i pensàvem que potser teníem opció en equips, però només passaven els 10 primers de 33. Vam acabar en 13è lloc. I també vam saltar entre els 60 individuals. Jo vaig començar al lloc 30 i escaig. Arribar als 25 primers, que saltaven el diumenge, ja em semblava impossible. Fins i tot tenia els vols per al dissabte. Vaig haver de canviar els bitllets. Què va significar arribar a la final del diumenge?Va ser molt especial. Mai no havia saltat en una prova de tan alt nivell, i hi ha pocs concursos al món així. A més, també era una novetat per a l’euga. Tampoc podies saber del tot com reaccionaria. Però superat el primer filtre ja ho va veure possible.Sí. Aquest any havia fet bons concursos, com el Gran Premi d’Hamburg, on vaig quedar novena. Tenia unes condicions semblants a les del Mundial. Però a Aachen hi ha moltíssima gent, és la Meca d’aquest esport. El 99% dels genets diuen que és el lloc on volen saltar algun dia. Afecta el factor públic?A l’euga li agrada. Es motiva, entra a pista i ho fa millor. Quan no hi ha ningú, és més fàcil que es despisti. O sigui que allà va disfrutar i ho vaig percebre de seguida. Va saltar barreres d’1,70 metres, el màxim que existeix al circuit, que no havia fet mai. És molt coneguda, i gairebé poètica, la connexió física i fins i tot emocional del muntador amb el seu cavall. És el seu cas amb l’Irivola, suposo.Absolutament. I quan fas salt ha de ser així sobretot amb obstacles tan alts. Has de tenir molta confiança i que l’euga entengui totes les ordres. Hi ha recorreguts amb colors molt cridaners, i murs, i l’euga ha de saber que els pot saltar. Si t’equivoques, dubtes o no hi creus, no només pots caure, sinó que treus la confiança a l’animal i després és molt difícil que la recuperi. Ella és molt sensible: nota si estic nerviosa o tranquil·la. És de sang calenta. Quant temps fa que competeix, l’Irivola?Des dels 4 anys. Ara en té 11, el moment de plenitud, on pot estar tres o quatre anys més. I és una euga criada i formada aquí. De les 25 finalistes, era l’única muntada pel seu criador. Normalment compres cavalls ja fets. Criar-ne un i que arribi sense lesions a aquesta edat és complicat, demana moltes atencions. Però a casa ens agrada i és al que ens dediquem. Quin és el seu pedigrí?El pare i la mare ja saltaven molt bé, però es van lesionar molt joves. La mare, Uvettas, és italiana i la vam comprar als 8 anys. L’euga ha heretat el millor de tots dos. Com va començar la seva relació amb els cavalls?Amb els meus pares. Ell ja era aficionat als cavalls, però bàsicament hi anàvem d’excursió. A la meva germana i a mi ens va agradar el salt, però els cavalls bons eren molt cars i els que podíem comprar no donaven el resultat esperat. Una d’aquestes eugues la vam posar a criar. Al meu pare li encanten els poltres, i des de llavors ens hem dedicat a la cria. I el seu camí concret?Després d’estudiar, vaig passar dos anys a Alemanya treballant en una empresa dedicada al món dels cavalls. Quan vaig tornar, vam decidir convertir el que era sobretot un hobby en una empresa. No va ser fàcil, però de mica en mica hem anat avançant fins arribar on som. En el meu cas, fa només quatre o cinc anys que salto a alt nivell. Com s’entrena per al salt?Hi ha menys feina física que en altres disciplines. De fet, la prova dura menys de 80 segons, i en aquest temps el cavall ho ha de donar tot. Entrenem uns 60 minuts i el més important és la gimnàstica del salt i que, quan no competeix i s’ha de recuperar de l’esforç, el cavall també estigui movent-se. Mai no estan tancats 24 hores en un box. Surten al camp i al pàdoc quatre o cinc vegades al dia. El més important és que es moguin. Com a criadors, com decideixen quins cavalls arribaran a l’elit?Comencen a saltar amb 4 anys, i anem pujant: a 4 anys salten un metre; a 5 anys, 1,15; a 6 anys, 1,25… Els que veiem que tenen potencial per a alt nivell els aguantem més temps. La resta els col·loquem al mercat de menys alçada, sobretot entre clients que volen una euga jove. En criem una vintena cada any, i intentem que d’aquests en surtin un o dos de molt bons. Li he llegit que després del gran paper al Mundial somia en els Jocs Olímpics de 2028 a Los Angeles.Seria meravellós. Dependrà sobretot de la salut de l’euga. Els Jocs són tan grans com el Mundial, però és més difícil classificar-s’hi. Individualment és molt complicat. Hauria d’estar entre els 100 primers, i ara estic per sota del 200 en el rànquing. Alemanya en té 25 en aquest top 100; Espanya, un. Per equips és més factible: a l’Europeu, la primera setmana d’agost de l’any que ve, hi ha quatre places lliures, i els rivals són països com Àustria, Holanda o Portugal. No és impossible. De baixa per lesió El cap de setmana passat, Imma Roquet i l’euga Irivola havien de competir al Club de Polo Barcelona, però no hi van poder ser per lesió. “Va tenir una petita inflamació a la mà esquerra [la pota de davant] i ha de reposar més”, explica l’amazona. Després d’una competició d’alt nivell, on hi ha molt treball d’articulacions –són animals que pesen uns 600 quilos–, poden aparèixer microlesions aparentment innòcues però “que s’han de cuidar perquè, sobretot, amb un esforç afegit es poden complicar”. D’aquí a un mes comença la temporada indoor amb competicions a la Corunya i Madrid que sumen per al Mundial. I mentrestant, a l’Eugassada de Malla es continuen preparant cavalls per a alt rendiment. “L’Elba i la Dreamer prometen”, diu Roquet.

“No esperava ser top 20 al Mundial. Vaig haver de canviar els bitllets”

Manlleu reuneix un centenar d’esportistes en el 12è Open de Catalunya de Kick-boxing K1

Dotze hores de resistència ‘slot’ a Vic

Segon lloc del Club Boxa Manlleu a l’Open de Catalunya de ‘kick-boxing’

El CPA Roda, cinquè a la primera Copa d’Europa a Figueres

LA PREGUNTA

Veu bé que Pedro Sánchez hagi convocat eleccions?

Mor Jaume Serrabassa, ramader i jutge internacional

Detinguda per conduir beguda, drogada i contra direcció i provocar un accident a la C-17 a Malla

Josep Terradellas, nou president dels Tonis de Manlleu

Cau la teulada d'un pati interior al carrer Nou de Vic

Una celebració agredolça a la Guàrdia Urbana de Vic

La Generalitat suspèn per la pluja totes les activitats a Osona, el Ripollès i el Moianès

Viladrau, entre els llocs on més ha plogut

Detingut per traficar amb 137 embolcalls de cocaïna a Vic

Un carril tallat a la C-17 a Seva per un camió que ha fet la tisora

Acabada la font de trencadís del passeig Ragull de Ripoll