És una de les seleccions favorites al títol i el futbol, i sobretot el Mundial, paralitza completament la vida en aquest país sud-americà. Els dies de partit són festius i les escoles paren l’activitat o posen pantalles gegants per seguir-lo. Enguany, però, un Brasil més dividit que mai arran de les eleccions de fa un mes on s’enfrontaven Lula da Silva i Jair Bolsonaro es troba aquests dies lluitant per aparcar la confrontació política i centrar-se a aconseguir la seva sisena corona mundial vint anys després de l’última.
“Es va polititzar fins i tot la samarreta i la bandera del Brasil, que van passar a ser símbols de Bolsonaro, i ara els estem tornant a recuperar pel país. El futbol és l’única cosa que ens uneix i per moltes persones com jo és la nostra vida. Ens han educat així”, relatava dijous la jove Mariana Toneti, gran aficionada al futbol i a la canarinha, mentre gaudia del partit contra Sèrbia (2-0) amb un grup d’amics i coneguts brasilers, molts dels quals estudiants d’intercanvi a la UVic-UCC procedents de Curitiba, al sud del Brasil, com ella.
És el cas d’Allanis Bahr, amb qui comparteix la carrera de Periodisme, i que afegia que “s’ha utilitzat el futbol com una qüestió política i ara estem tornant a fer que sigui un símbol nacional. Estem tots units per un mateix objectiu”. De fet, a Bahr no li agrada el futbol igual que a Maria Clara Cardoso, que seu darrere seu i és estudiant de disseny, però “el Mundial al Brasil el seguim tots”.
Aquest any més que mai es conjuren per tornar a guanyar-lo “perquè té molta influència en la salut mental dels brasilers i perquè necessitem retornar el futbol a tot el Brasil”. Per això asseguren que aquests dies molts joves com elles han deixat fins i tot “d’odiar Neymar” per haver-se posicionat al costat de Bolsonaro i “ja ho tornarem a fer després del Mundial”. Animar qui més va criticar la teva opció política no resulta fàcil i justament expliquen que l’exjugador del Barça i actual del Paris Saint-Germain ha deixar de ser l’ídol del país en benefici d’altres jugadors com el davanter del Reial Madrid Vinícius Jr.
Qui tampoc es perd mai la pentacampiona és Stephanie Abdalla, que va optar per estudiar a la universitat vigatana amb el mateix programa d’intercanvi l’any 2018 i que un cop acabada la carrera i passada la pandèmia va decidir tornar a Osona i cursar un màster a la Universitat Autònoma de Barcelona. “Em va agradar molt quan vaig ser aquí i hi vaig fer amics. A més a més, a mi m’agraden les ciutats grans com Barcelona, però no per viure-hi i prefereixo fer-ho a Vic”, detallava la jove de 25 anys, que casualment va viure el Mundial de fa quatre anys també a la capital d’Osona quan estudiava a la UVic i com aquesta vegada veient els partits des del Norton Bar del carrer de la Ramada de Vic ja que el seu propietari, Norton Rusth, és un altre brasiler que va arribar fa 22 anys “quan anava a l’aventura i ja en fa vuit que vaig obrir el negoci”. “Jo ajudo a tots els brasilers que volen venir aquí, tant per arribar des de Barcelona com per trobar pis i adaptar-se. M’agrada molt i ho he acabat fent també amb tots els Erasmus. De fet, aquí al bar hi ve gent de tot el món”, comentava satisfet.
Seguint el partit d’aquest dijous eren una vintena els aficionats del Brasil que no es perdien detall de cap jugada armats amb vuvuzeles, cares pintades, samarretes i banderes. “Ho vivim molt i som molt sorollosos, encara que ara som pocs brasilers a Vic. Havíem arribat a ser molts més, però molts es van veure obligats a marxar amb la crisi econòmica del 2008”, recordava Rusth, que és de Bello Horizonte, la tercera major àrea metropolitana del país ubicada al centre.
La sensació compartida entre ell i els seus clients dijous era que aquest pot tornar a ser el Mundial del Brasil perquè “el nostre equip és molt diferent, tenim molts joves i persones noves amb ganes de guanyar” i Toneti fins i tot s’atrevia a vaticinar una final contra Espanya. Volen ser prudents però no amaguen les ganes que hi ha de continuar ampliant el palmarès de la gran dominadora de la Copa del Món.
