“Seria desaprofitar tot el que he après si no tingués ganes de sumar per les futures generacions”

L’esquiadora alpina de Ribes de Freser Núria Pau, que enguany es va convertir en olímpica a Pequín 2022, ha anunciat la seva retirada de l’alta competició. Què l’ha fet decidir a retirar-se amb 28 anys? Les dificultats que cada any he de passar per tirar endavant la temporada. Fins ara hi estava disposada i no m’ho qüestionava, però ha arribat un punt que pensar en l’any que ve se’m feia una muntanya. De ganes de continuar competint n’hi havia, però? Sí, em proposava anar als Campionats del Món i era un objectiu molt interessant perquè crec que podia fer algun resultat important, però aquests dos anys finançant el meu propi programa m’han desgastat molt i han fet que no tingui prou energies per començar de nou. Per què hi ha tantes dificultats per viure de l’esquí? Crec que hi ha poca continuïtat dels esportistes a les federacions. T’agafen per un any i aquest és un esport on s’ha d’apostar per un llarg recorregut, perquè els resultats no arriben d’un any per l’altre sinó que són el fruit d’anys de feina. Li quedaven objectius per complir? Sempre mirem més enllà. Fa uns anys volia estar al Top 30 de la Copa d’Europa i ja ho vaig aconseguir i, per tant, ara volia estar al Top 10, fer un podi, classificar-me sovint al Top 30 de la Copa del Món... Continuarà vinculada al món de l’esquí? Vull fer d’entrenadora i ja m’he anat formant en els últims anys. Crec que és on jo puc aportar perquè és el que conec. Seria desaprofitar tot el que he après i la meva experiència si no tingués ganes de sumar per les futures generacions. Va iniciar-se en l’esquí amb 3 anys al costat de casa, a Vall de Núria. Va ser per tradició familiar? Sí, la meva família esquiava i els meus pares, de fet, es van conèixer així. Pujava els caps de setmana i feia les meves hores. Ho tenia molt a l’abast i també era amb el que més disfrutava. En quin moment va veure que li agradava com per dedicar-s’hi? Vaig passar de Núria a la Molina i vaig començar a entrenar més i a guanyar les primeres curses. Vaig veure que m’agradava i al cap d’un parell o tres d’anys ja entrava a l’equip català, cosa que va voler dir que gran part del temps el dedicava a això. Va ser un estil de vida que em va agradar. M’agradava competir, exigir-me, entrenar... De mica en mica t’hi vas trobant i buscant el teu lloc. Què és el que més l’apassiona de l’esquí? La velocitat, fluir, fer el que vull sobre els esquís i buscar el límit. Tornaria a escollir-lo com a esport i forma de vida? I tant! Tot i que és un esport molt sacrificat perquè hi ha molts viatges, estàs lluny de la família i en països que no són casa teva, cosa que augmenta costos. I és desagraït perquè entrenem molt per un minut de baixada i moltes vegades les coses no van bé per factors que no controles com la meteorologia, els esquís o la pista. Li ha comportat moltes renúncies? M’he perdut moltes celebracions familiars i Nadals a casa, moments amb les amigues, classes i exàmens que he hagut de recuperar... però en el moment que he hagut de fer-ho era el que volia. Compensa? Mai del tot. Sempre és molt més el que dones que el que reps, però ho fem perquè ens agrada. No em penedeixo de res i tornaria a fer-ho mil vegades. Els Jocs Olímpics han estat la millor experiència en tots aquests anys? No ho diria així. Diria que ha estat tot el camí per arribar-hi. Això és al que dono valor perquè he après i m’ha fet créixer. S’acomiadarà en un acte al seu poble el 10 de juny. La seva gent ja va respondre ajudant-la l’any 2017, també la van seguir de matinada als Jocs i ara els tindrà al costat en el comiat. Per mi era l’únic lloc on fer-ho, amb la meva gent, la que em va ajudar quan tot penjava d’un fil i vam aconseguir diners per anar a preparar-me a Sud-amèrica. A més a més, sempre em reben de la millor manera quan torno a casa. També hi seran les persones clau en la seva trajectòria. Qui són? Tots els tècnics, preparadors, psicòlegs, nutricionistes i fisioterapeutes han sumat molt. I també tots els meus amics i família que han donat valor al que feia. En els últims anys ha creat l’equip femení Fast Holaluz. Hi continuarà vinculada d’alguna manera? Sí, perquè vull ajudar altres noies que es puguin trobar en alguna de les situacions que m’he trobat jo aquests anys sense equip.

“Seria desaprofitar tot el que he après si no tingués ganes de sumar per les futures generacions”

El Voltregà serà a la final a quatre de la Lliga Catalana d’hoquei

“Una petició? Més suport i que siguem esport olímpic”

Quatre jugadores del Girbau Vic TT, a l’Spain Masters absolut

El VallGesBisaura Genuine empata amb el Gramanet Inclusiu en l’últim amistós

LA PREGUNTA

Té previst participar a la vaga general de l’11-N?

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

“Em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”

Apunyalen un metge del CAP de Torelló

Abandonen el cotxe després d'accidentar-se al mig de Roda

‘La bola negra’, de Javier Ambrossi i Javier Calvo

El dia més dur per a Manlleu

El cap de la Policia Local de Ripoll denuncia l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria d'inspector

Obres a Les 4 Carreteres, on hi haurà noves benzineres i serveis

“Bon Preu no posarà franquícies per explotar la misèria, ni contractarà 'riders' a 2 euros”

"Ens pensàvem que trobaríem algun bolet, però no hem trobat res"