Des de quan és president del Borgonyà i com arriba a la presidència?
Des del 2016. Jo havia jugat a futbol, havia estat entrenador, m’agrada molt el futbol i en un poble tan petit, tard o d’hora t’hi acabes involucrant. Algú havia de ser president i em va tocar, però m’agradaria deixar clar que soc president d’una junta directiva que ens repartim la feina.
Què significa presidir un club històric com el Borgonyà?
Estic content de representar un club històric com el Borgonyà, amb una tradició de futbol que és la més antiga pràcticament de Catalunya. Aquí podríem dir que va començar el futbol i això fa que tinguem una història molt maca al darrera i amb vinculació a Escòcia. Però tot i que estem parlant de tota aquesta gran història hem de recordar que som un club molt petit, amb un equip i amb una població de 350 habitants. I tot i ser un club molt petit estem molt orgullosos de poder estar a Tercera Catalana i no a la última del futbol català, i això és una satisfacció. Espero que ho puguem anar mantenint. Sempre ho dic, a Borgonyà, que hi hagi futbol és molt i aquest és l’objectiu, que mai es perdi el futbol a Borgonyà i si a sobre no estem a l’última categoria i fent-ho bé com en els darrers anys, això és una satisfacció.
Parlava de la vinculació amb Escòcia. Actualment quins vincles hi ha?
Ara mateix són poquets, ens agradaria aprofundir-ho. El Borgonyà el va fundar una gent de Paisley i estem molt vinculats al Saint Mirren que és un equip de l’elit d’Escòcia. Hi ha contactes tot i que ens agradaria que hi hagués més relació.
La pandèmia va impedir la celebració del 125è aniversari. Teniu previst recuperar aquests actes?
Es va fer la presentació del llibre de Borgonyà que també compta amb la part del futbol però no es va poder fer res més. Això ho lidera més l’Ajuntament però des del futbol esperem poder-ho celebrar quan es pugui tornar a la normalitat. Encara no hi ha hagut cap reunió, però la intenció és poder-ho fer. No seran 125 sinó potser 126 o 127 però hi ha ganes de celebrar-ho perquè hi havia un programa, a nivell general de la colònia, molt interessant.
A la Vall del Ges el futbol base principal està a Torelló i també n’hi ha a Sant Vicenç i a Sant Pere
Hi ha possibilitats de créixer amb futbol base?
És difícil. A la Vall del Ges el futbol base principal està a Torelló i també n’hi ha a Sant Vicenç i a Sant Pere. No crec que un altre club, i menys un de petit com el nostre, sense llum artificial, es pugui fer. No és descartable, antigament ja n’hi havia hagut. Ara mateix però, el futbol base a la Vall del Ges està molt ben cobert.
Amb quins jugadors es nodreix el Borgonyà?
Tenim jugadors bàsicament de la Vall del Ges però també de la comarca. Aquest any hi ha hagut un canvi de bastants jugadors de l’equip, alguns que s’han retirat i que portaven anys amb nosaltres i hem incorporat gent jove que, per cert, a la primera setmana d’entrenaments se’ls va fer una xerrada explicant la història del club perquè els jugadors sabessin on juguen i això ho vaig trobar molt interessant.
Hi ha rivalitat amb el Sant Vicenç?
Hi ha molt bona relació. Els hem d’agrair que ens deixin el camp per entrenar i la rivalitat potser hi és el dia del partit, perquè és especial, però hi ha molt bon rotllo.
S’ha recuperat bé el camp de la inundació?
El camp es va recuperar però no ha quedat tan bé. Crec que l’Ajuntament va perdre una oportunitat molt bona per deixar un camp amb unes condicions impecables i no ho dic per nosaltres, sinó per poder-lo llogar a equips importants perquè queden pocs camps amb gespa natural. Antigament hi havia vingut el Valladolid, entre d’altres, però actualment no està en les condicions que estava en aquell moment. Però hi som a temps i també una demanda que tenim és posar-hi llum artificial.
El dia que plegui de president, quin Borgonyà li agradaria deixar?
Que hi hagi futbol a Borgonyà i aconseguir unes millors instal·lacions amb un camp de gespa natural emblemàtic i ben preparat.
