“Sortiu i disfruteu!”

La frase va fer tanta fortuna que el menys important va ser saber si realment Johan Cruyff la va arribar a pronunciar literalment als seus jugadors –que semblaria que no– abans de saltar sobre el terreny de joc a la mítica final de Wembley de 1992 que va significar la primera Copa d’Europa per al Barça.

El que no s’ha discutit mai és l’esperit que va inspirar aquell “Sortiu i disfruteu!”, que no podia ser més cruyffista.

El mateix que de ben segur aquest dijous llançarà com a consigna l’entrenador de la UE Vic, Ramon Carrascal, just quan a les 7 de la tarda els seus jugadors surtin a la gespa de l’Hipòlit Planàs, davant de més de 6.000 espectadors i uns quants centenars de milers més per televisió, a disputar un partit històric: el corresponent a la primera eliminatòria de la Copa del Rei, contra l’Atlètic de Madrid.

El millor rival que els podia tocar tenint en compte que el Barça i el Reial Madrid no s’incorporen al torneig fins a la propera ronda.

“Sortiu i disfruteu!” també és una manera de dir “el partit de les nostres vides”, “pell de gallina” o que “l’eufòria hi és, i hi ha de ser”, que són tres dels missatges que Carrascal va deixar caure dissabte passat quan, després de derrotar el Palamós a la Lliga Elit –la que cada setmana els fa tocar de peus a terra i que lideren en solitari–, ja podien centrar tota l’atenció a preparar un partit, el d’aquest dijous, “que no podrem viure mai més”.

Preparar el partit és el que l’equip i tot el club han estat fent des de dilluns, a cops de pilota al mig del camp i a cops de martell en una graderia supletòria que s’ha estat muntant des de dijous passat i que acabarà acollint, per si sola, la meitat de l’aforament que tindrà l’estadi.

Un partit de futbol és una caixa de sorpreses i hi pot passar de tot, encara que en aquest cas la diferència de potencial és tan gran que el factor sorpresa s’hauria de diluir. Però el que ja pot celebrar el Vic són les victòries que l’han dut fins aquí.

La primera, al camp del Lloret, on va aconseguir l’ascens matemàtic a la Lliga Elit. La segona, amb la tercera posició a la primera edició d’aquesta categoria, només per sota de dos filials: l’Europa i el CE Sabadell.

La tercera, confeccionar una plantilla que aquesta temporada està rendint a gran nivell. La quarta, el treball d’una directiva i un equip al costat que va en sintonia amb la bona marxa esportiva. I la cinquena, la victòria contra el Maó de fa 20 dies que els ha permès arribar al partit i al rival d’aquest dijous.
Relatat d’aquesta manera, això s’acosta a un 5 a 0.

Difícilment serà el resultat del partit. Però del que es tracta, per sobre de tot, és de sortir i disfrutar; equip i afició.

PER QUÈ LA UE VIC JUGA AQUEST PARTIT?

Com a millor equip de la Lliga Elit de la temporada 2023-24 que no va ascendir, es va guanyar el dret a participar a l’eliminatòria prèvia de la Copa del Rei. Pel quadre d’emparellaments fixat per la Federació Espanyo-la li va tocar l’Sporting de Maó i el partit es va jugar a l’Hipòlit Planàs el 9 d’octubre. Ja sabia, llavors, que el guanyador tindria com a premi un rival de Primera Divisió a la següent ronda. La UE Vic va golejar (4-0) i l’endemà era al sorteig. Tenint en compte que ni Barça ni Reial Madrid no s’incorporen fins a la següent eliminatòria, va tocar la grossa.