A un pam de la glòria i amb un punt d’inflexió especialment cruel, i segurament fins i tot injust. Un penal molt discutit, i amb raó, quan el Vic -i els nervis- tenien contra les cordes tot un Atlètic de Madrid a deu minuts del final i amb empat a zero, ha permès el conjunt madrileny avançar-se al marcador amb un gol que ha acabat decantant una eliminatòria molt més disputada del que tothom hauria imaginat abans de començar a jugar-la. Adeu, doncs, a la Copa del Rei.
Una teatral caiguda de Giuliano dins l’àrea marcada amb la pena màxima -i que no ha pogut revisar el VAR, perquè no n’hi havia- ha permès l’Atlètic de Madrid estrenar literalment l’electrònic de l’Hipòlit Planàs al minut 80 després d’una segona part espectacular de joc, control i fins tot ocasions pel Vic, molt especialment durant el primer tram.
A conseqüència del penal ha estat expulsat per doble groga Sete Senyé, que feia poc que havia entrat, per protestar. Set minuts després del penal, i amb el Vic abocat a l’atac buscant l’empat, ha arribat el segon en una jugada de contraatac.
Tots dos gols han estat obra de Julián Álvarez, el campió del món amb Argentina i fitxatge estrella del conjunt matalasser aquesta temporada, que havia començat el partit a la banqueta i que ha sortit ben entrada la segona part, amb empat a zero i un Vic desafiant que ha estat jugant de tu a tu contra tot un equip de la Champions, que el 6 de novembre estarà jugant a París contra el PSG.
Simeone ha hagut de treure tota l’artileria -Griezmann, Koke i Julián Álvarez inclosos- per assegurar un partit que a la segona part se li estava començant a complicar davant d’un Vic sense complexes que ha donat una lliçó d’orgull i de bon futbol després d’una primera part més cohibit.
A la segona, primer les intervencions providencials d’un excel·lent Agustín Mora, que ha evitat en dues accions gairebé consecutives que els de Simeone s’avancessin al marcador, i després les ocasions sobretot d’Arnau Prat i Agustí Riera, els més incisius en atac, han marcat el primer tram d’uns segons 45 minuts especialment vibrants, amb un Vic cada vegada més confiat. Han estat els millors minuts del partit.
A la grada hi havia fins i tot cares de sorpresa i incredulitat davant del domini que el Vic ha arribat a exercir durant aquests minuts.
L’inici del partit, en canvi, i després dels inevitables minuts de tempteig, havia estat de domini territorial i de possessió per a l’Atlètic de Madrid -el 70%-, però s’ha trobat a davant un Vic voluntariós i molt físic que interceptava una i altra vegada les aproximacions i rematades que intentaven els homes de Simeone.
No hi havia bon joc, però sí un gran treball de contenció i solidaritat entre línies per travar qualsevol opció d’atac del conjunt visitant.
A Arnau Prat li quedarà el record d’haver fet el primer xut ben dirigit -però innocent- a la porteria matalassera defensada avui per Musso, al minut 12, tot i que s’ha acabat invalidant per una falta prèvia. Sis minuts després qui provava sort era Nil Pradas.
Sense gairebé opcions per desplegar jugades d’atac, i intentant-ho sobretot per la banda dreta, els de Carrascal s’han centrat a defensar la porteria i a teixir una teranyina des del mig del camp enrere que ha fet impossible al conjunt matalasser trenar jugades llargues, tot i que la qualitat tècnica dels jugadors de l’Atlètic ha superat en algun moment la xarxa i hi ha hagut més d’una rematada que ha posat en perill la porteria d’Agustín Mora.
Al minut 37, una mà de Nil Pradas amb el braç estirat quan s’ha llançat a terra per arribar a un rebuig hauria estat marcada com a penal -molt clar- si hi hagués hagut revisió de VAR, però a l’àrbitre, Cuadra Fernández, li ha passat per alt i el joc ha continuat.
Malgrat la tensió i el que el partit representava per a uns i altres, el joc ha estat net en tot moment i l’única distorsió ha arribat amb l’assenyalament del penal que ho ha canviat tot.
A la roda de premsa de final del partit, l’entrenador de l’Atlètic de Madrid, Cholo Simeone, ha felicitat el Vic per la “passió” i el bon joc que havia demostrat i ha assegurat que no li havia sorprès, “perquè sabíem que està tenint una bona ratxa; ha guanyat tots els partits menys un que va empatar”.
Segons ell, “quan un equip està bé, il·lusionat i entusiasmat, tot això va relacionat amb el treball col·lectiu que fa“.
Ha admès, en canvi que la seva dinàmica no era la mateixa i que en partits com el d’avui apareixen altres condicionants, a banda del mateix futbol, com “el camp, la gent, la gespa sinètica, la llum, la pilota, … S’ha de guanyar”.
Per la seva banda, l’entrenador de la UE Vic, Ramon Carrascal, s’ha mostrat “orgullós” de tot el que s’ha pogut viure i ha agraït l’esforç de tota la gent que ho ha fet possible.
Absolutament tot ha anat segons el previst. L’ambient, el camp, la gentada, la grada i la festa sobre el terreny de joc. I fins i tot, ben mirat, també el resultat.
El futbol, la UE Vic i la ciutat han viscut aquest 31 d’octubre una jornada històrica. Sense oblidar, tampoc, el record per les víctimes de la tragèdia pels aiguats que s’han produït al País Valencià i a altres punts de l’Estat, per a qui s’ha guardat un escrupulós minut de silenci a l’inici del partit.
Una altra protagonista de la jornada ha estat l’atleta gurbetana Elena Congost, la ‘destronada’ medalla de bronze de la marató als Jocs Paralímpics de París, que ha fet el xut d’honor.
Al final, volta d’honor dels jugadors de la UE Vic per tancar un pas històric per la Copa del Rei i davant del millor rival que haurien pogut demanar.
Ja es podrà demuntar la grada. Perquè si s’arriba a superar l’eliminatòria no tocava el següent partit fins d’aquí a un mes i hauria estat tot un dilema decidir si ja es quedava. Entre altres coses perquè Barça i Madrid no s’hi posen fins al gener, a la Copa. I el proper rival hauria estat necessàriament de menys entitat que el d’avui.
{{ comment.text }}