L’entrenament comença a les 10 del matí al local del Club Tennis Taula Torelló, però Xavier Espinosa em convoca uns minuts abans de l’hora: “Vull que els vegis com arriben, i com canvia la cosa quan comencem a jugar”, em comenta.
Ens posem a parlar just davant la porta, i em recorda el punt d’inflexió que va significar per ell explicar a través d’un reportatge a EL 9 NOU ara fa just un any el seu vincle amb el Parkinson: “Va ser una alliberació”, apunta.
I és que acceptar i fer públic que patia aquesta malaltia neurodegenerativa va ser el primer pas per conèixer més gent en la seva mateixa situació, crear un grup d’afectats a Osona i fins i tot, un equip de tennis taula.
A mitja conversa comença a arribar la gent. En diferents graus, i a primera vista, és fàcil detectar problemes motrius o de moviment en la majoria d’ells. Em saluden, em presento, però no s’entretenen gaire amb mi. Tots es planten ràpidament a banda i banda de les taules i comencen a pilotejar.
Aturo Liliana Tomàs. Ella no té Parkinson, sinó un bloqueig neurològic a causa d’un accident de trànsit que li provoca importants afectacions de la marxa: “No puc caminar en línia recta gaires metres. O he de canviar de sentit o he de seure”, m’explica. De fet, en el seu dia a dia utilitza una cadira de rodes perquè els desplaçaments no li siguin tan carregosos, però quan es posa a jugar a tennis taula “puc aguantar més estona dreta”.
Resistència, equilibri, atenció, coordinació “i focalitzar-me en la pilota” són algunes de les claus que Tomàs creu que li permeten tenir continuïtat en el joc. “És l’únic moment que puc fer un exercici continuat i moure’m amb certa normalitat”, diu. Instants després de la conversa em fixo en ella al davant de la taula. Déu-n’hi-do com pica. I tenia raó en Xavier: a tots, amb la pala a la mà, els ha canviat la cara.
Però quin és l’origen d’aquest grup de jugadors? I per què afectats de Parkinson han escollit un esport tan ràpid com el tennis taula? La resposta la desenvolupa Conchi López. En el seu cas, quan li van diagnosticar la malaltia “vaig quedar en xoc”, però després de veure l’explicació d’Espinosa a EL 9 NOU va decidir posar-s’hi en contacte “perquè em vaig sentir identificada en el que explicava”.
En paral·lel, i enmig del seu dia a dia entre metges, el doctor Ibáñez “em va comentar els avantatges de practicar el tennis taula per fer front a la malaltia”. I és que tal com apuntaven els integrants de l’equip de Torelló, sovint s’associa el Parkinson “amb gent gran i tremolor”, però també hi ha “aproximadament un 10% dels afectats que són menors de 60 anys”, i un dels símptomes més comuns “és la rigidesa muscular”.
Precisament el tennis taula els ajuda a exercitar “els reflexos, la concentració, l’agudesa visual i el moviment en general”, habilitats que la malaltia “ens va prenent”. López també fa referència “a la injecció de dopamina” –aquest neurotransmissor és clau en el desenvolupament del Parkinson– que els suposa fer esport, i també socialitzar: “Durant aquesta estona ens oblidem de tot”, conclou.
L’entrenament avança, i des d’una banda s’ho mira embadalit Cristóbal Velasco, el president del CTT Torelló: “Els vam obrir les portes des del primer dia, i és fantàstic veure el grup que han fet”, remarca.
El grup, que dilluns passat comptava amb la presència de Joan Aliguer, Joan Palau, Liliana Tomàs, Ramon Ricart, Xavier Espinosa, Joan Figueres, Miquel Tort, Conchi López, Josep Romeu, Josep Codina i Jordi Barnés, va fer una primera competició a Reus ara fa unes setmanes. L’experiència va ser positiva i això els ha portat a inscriure’s al primer Campionat d’Espanya de tennis taula que es farà a Guadalajara el proper 11 d’abril, i que ja compta amb una cinquantena d’inscrits.
