Pujar a Segona Catalana era l’objectiu que es va marcar el Torelló per aquesta temporada. Dit i fet. Semblava un camí fàcil amb l’equip que es va fer però “Sant Julià i Voltregà ens ho han posat molt difícil. La Lliga és molt dura i darrere dels jugadors hi ha un gran treball”, assegurava l’entrenador torellonenc, Litus Arjona, al final del partit. Tan difícil que per convertir-se en campions han hagut d’esperar fins a la penúltima jornada i davant el cuer, una Penya Blaugrana Sant Cugat que no va posar resistència a l’onada torellonenca encapçalada per Roger Gómez que amb mitja hora va deixar els deures fets amb un triplet.
Dos autocars i cotxes particulars amb un centenar de persones es van desplaçar fins al camp de l’avinguda de Sant Magí, a Sant Cugat del Vallès. No era un partit qualsevol i això es va notar des del començament. Abans de la sortida dels jugadors al terreny de joc, aficionats i familiars van entrar dins del vestidor per escoltar les paraules del tècnic torellonenc. I com si fos la jornada 1 i s’enfrontessin al millor equip de la categoria, l’objectiu era clar: guanyar. Les celebracions, per a més endavant.
Els tres gols d’un endollat Roger Gómez van posar al·licient a una primera part que va acabar amb un gol anul·lat d’Aleix per mans. A la segona, i amb el partit sentenciat, els 45 minuts van sobrar. Aficionats i jugadors tenien ganes de celebrar la victòria i el títol de Lliga. La pluja, poca, que queia no ajudava que els minuts passessin més ràpid, tant per un equip, cuer a la Lliga que desitjava tancar una temporada nefasta, com per un Torelló que mentre no arribava el xiulet final no parava de crear perill a la porteria local, encara que sense encert.
L’ensurt del partit el va donar Dídac Serra. En el minut 75, pocs segons després que entrés al terreny de joc va rebre una falta a l’alçada del turmell. Finalment, tot i el cop i haver d’abandonar el terreny de joc, es va quedar en un ensurt i va poder veure des de la grada el quart gol, obra d’Ibra des del punt de penal. Un penal que va haver de repetir dos cops.
Cinc minuts després del 0 a 4 esclatava l’eufòria amb el xiulet final de l’àrbitre. L’abraçada entre Jaume Francolí i Nil Coll ho deia tot. Ells són alguns dels jugadors de la casa que van tornar a l’estiu per aconseguir l’objectiu. El Torelló havia fet història i com recordaven els aficionats més grans no havia pujat mai de forma directa. Sempre hi ha una primera vegada i aquesta va ser dissabte. Després de 14 anys el Torelló aconseguia l’ascens a Segona Catalana (abans Primera Regional): “Us volem agrair a tots els que heu patit i a la directiva, per crear aquest somni, aquest moment no ens el traurà ningú”, assenyalava Omar Pérez al mig de la rotllana amb el ritual que fa la plantilla cada vegada que guanya un partit. Aquesta vegada també s’hi van afegir directius, familiars i Jordi Viñas, un president orgullós de l’equip i molt feliç: “Sempre he dit que el futbol em devia una cosa i avui me l’ha donat”. Viñas també destacava la comunió entre aficionats i plantilla: “Hem aconseguit recuperar que el poble s’impliqui i el club treballarà perquè continuï sent així”. La celebració va continuar als vestidors i després amb un sopar. El Torelló ja és un equip de Segona.
{{ comment.text }}