“Tothom ens ha rebut amb els braços oberts”

Des de la temporada 2013-14, quan van coincidir al Barça de Tito Vilanova, Rubi i el vigatà Jaume Torras s’han convertit en una parella inseparable. La seva primera experiència junts a la banqueta va començar portant el Valladolid fins a la promoció d’ascens a Primera, la temporada 2014-15. Llevant, Sporting i Osca han estat els altres equips en els quals han fet tàndem a la banqueta abans que aquest estiu Joan Francesc Ferrer, Rubi, firmés per dues temporades amb l’Espanyol, i amb ell arribés també al club blanc-i-blau el seu home de confiança: Jaume Torras. Com ha estat l’arribada a l’Espanyol? Ens va sortir una temporada molt bona a Segona Divisió amb l’Osca, però no es va negociar fins que es va acabar la temporada. En Rubi tenia diferents opcions i va dir que la que més li agradava era la de l’Espanyol. Em va preguntar si estaria disposat a acompanyar-lo i jo encantat. Estem molt contents de poder entrenar a Catalunya, de viure a casa, et facilita moltes coses en el teu dia a dia i també estem contents que un equip català ens hagi donat aquesta oportunitat d’arrencar un projecte a Primera, tot i que ja havíem tret el cap a Primera Divisió, amb dues experiències. Amb en Rubi es van conèixer a Manlleu. Sí, vam coincidir dos anys. Recordo que ell el primer any estudiava a Vic i no jugava al Manlleu, però va demanar de poder entrenar i venia només als matins. Aquella època ja en tenia moltes ganes, era un bon davanter, ja es veia que es preguntava els perquès de les coses, i l’any següent ja el van fitxar i va poder jugar al Manlleu. Vam estar aquesta temporada com a companys i l’anterior que venia a entrenar. Allà va començar una amistat. Tot i que després jo vaig marxar i ell es va quedar, vam continuar mantenint una relació com amb molts altres companys de professió, que vas quedant de tant en tant i sempre parles de futbol. I molts anys després tornen a coincidir en un mateix projecte. Qui ens ajunta és Tito Vilanova perquè ens porta al Barça. El vaig conèixer a La Masia i feia temps que no ens vèiem, però qui ha viscut en un vestidor sap que hi ha lligams per tota una vida. I allà és on veus la manera de treballar de cadascú. Rubi em comenta si el vull acompanyar en la seva aventura personal, i després de solucionar uns temes personals anem a Valladolid i allà és on comença tot. A en Rubi ningú li ha regalat res, ha començat de molt avall i ha anat pujant, ha hagut de picar molta pedra per arribar on ha estat i això per mi té molt de mèrit. Després de passar per Valladolid i debutar a Primera amb el Llevant i l’Sporting vam haver de fer un pas enrere per fitxar per l’Osca, en un equip que em recordava molt el nostre pas per Manlleu i on vam aconseguir aquest ascens històric. Com està vivint aquests primers mesos a Cornellà? Molt content i alhora molt ben tractat. Sobretot per la rebuda que hem tingut. La gent que està fora del camp, l’afició, els mateixos jugadors, tothom ens ha rebut amb els braços oberts per ajudar-nos i acompanyar-nos en la nostra idea, en la nostra proposta de joc, en el missatge que tenim i que volem transmetre, en el tracte. I és que al final no és només la pilota, són tots aquells que ens estan fent costat amb la nostra idea i manera de fer que tenim. A més a més, com que els resultats han acompanyat també ha estat més fàcil. Només et puc dir bé de tot i ens cal anar creixent com a equip. Amb l’afició s’ha connectat molt i han aconseguit que la gent s’il·lusioni. El missatge que vam intentar transmetre des del primer dia era el de la il·lusió i l’ambició per intentar donar el màxim de cadascú de nosaltres, que el jugador s’il·lusioni, que tots puguem donar el millor. Una ambició des del creixement individual que ens ajudarà al col·lectiu i que passa pel dia a dia. Quedarem allà on hàgim de quedar, però tenim ambició. Després de dues temporades en les quals els resultats a l’Espanyol no han acompanyat, quins objectius es marquen? Treure la millor versió i si traiem tots la millor versió segur que tindrem una temporada il·lusionant. Però ha de ser de tots. Hem de veure on som capaços d’arribar, sent conscients que la Primera Divisió és complicada. De moment estan traient la millor versió de jugadors que l’any passat no comptavem per a l’entrenador... Nosaltres podem parlar del present, no del passat. Quan tu arribes a un lloc fas una valoració del que tens i a partir d’aquí cadascú que s’ho vagi guanyant. Nosaltres hem d’exigir, els recompensem, els diem el que fan bé i el que poden millorar, però la veritat és que hi ha jugadors que tenen aquesta bona versió i que estan creixent i això és bo, sobretot pel col·lectiu perquè de talent n’hi ha, és només qüestió que el deixi anar. Quin és el dia a dia de Jaume Torras? Normalment surto de Vic a 1/4 de 8, arribo a quarts de 9 a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, em canvio i ja em poso a davant de l’ordinador. Miro el recull de premsa i després em poso a visualitzar partits. Després arriba en Rubi, tenim reunions, i segueixo estudiant i mirant el rival. A principi de setmana també faig l’anàlisi del nostre partit. Tot això fins a l’hora d’entrenament, que sol ser a quarts d’11. Al camp de futbol dono suport i ajudo en la direcció del primer entrenador i quan s’acaba fem una primera reunió de com ha anat l’entrenament, parlem de futbol, sorgeixen idees, són reunions espontànies al mateix camp de futbol. Després de les valoracions continuem treballant aspectes de la setmana. Habitualment dinem junts al mateix club i després de dinar ens hi tornem a posar, principalment preparant l’entrenament del dia següent i a títol personal, visionant aspectes de l’entrenament i seguint perfeccionant el vídeo del proper partit amb els detalls que volem destacar. I ja se’ns fan les 7 de la tarda. Si la setmana és més tranquil·la aprofitem per anar una mica al gimnàs. A vegades quan arribes a casa avances feina i mires algun partit per la televisió. No parem mai. Ha parlat amb el president Chen Yansheng? Personalment no hi he tractat, però ens va venir a veure el dia del València, va baixar al camp i ens va felicitar per la pretemporada. Sí que ha tingut reunions amb en Rubi, amb diferents estaments del club i està content d’aquest inici il·lusionat de l’Espanyol i amb aquest nou projecte. Des del 2012 que l’Espanyol no era quart. És molt d’hora. No tiraré aigua al vi però tot just acaba de començar. El que sí que és cert és que les sensacions que es van generar a la pretemporada s’han plasmat en el joc i els resultats d’aquestes primeres jornades, però hem d’anar a poc a poc. El més important ara és que les sensacions de l’equip són bones, però tot això ho hem d’anar reforçant. Els jugadors hi creuen, l’afició està il·lusionada i nosaltres també però hem d’anar pas a pas i no voler córrer. I dissabte, el Madrid. Dissabte anem al Bernabéu amb tota la il·lusió, ambició, amb ganes de fer un bon partit i de continuar creixent com a equip. Crec que ens arriba en un bon moment de confiança i és una bona prova de foc.

“Tothom ens ha rebut amb els braços oberts”

El gurbetà Ignasi Quer marca quatre dels cinc gols del Barça en el debut de Lliga a la Segona RFEF

Penúltima prova de foc del Tona abans de començar la lliga a la Tercera Federació

Doble compromís amb victòria i empat en el primer cap de setmana d’amistosos per al Manlleu

Ferran Jutglà comença la Lliga amb el Celta com a únic osonenc a Primera Divisió

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Important dispositiu policial a la zona de Muntanyola

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

El regidor d'Esports de Calldetenes fa fora el Riudeperes del camp de futbol

En contra de l'enderroc de la vintena de cases de l'antic poble de Sant Romà de Sau

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman

Obriran a Manlleu un OneDiR, el segon a Osona després del de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"