Modest Senmartí ha tancat aquest mes de juny una etapa de més de 30 anys dedicats al Vic Riuprimer REFO. Tres dècades en les quals ha format centenars de jugadors i també d’entrenadors i d’ell és coneguda la frase: “Ni vosaltres sou els millors ni jo soc el millor, però entre tots aprendrem de tot”.
Entre cella i cella, Senmartí hi té la formació sempre per davant de la competició. I així va ser quan fa 30 anys va penjar les botes per deixar de jugar a futbol i dedicar-se a la formació al costat de Josep Colomer: “A mi el que m’agradava era entrenar, formar nens. En Colomer tenia idees noves, totalment diferents al que es feia a la comarca d’Osona”. Per exemple, recorda que “en aquella època era impensable que cada nen pogués tenir una pilota als entrenaments o que tots ells anessin vestits iguals”. Coses habituals avui en dia però que en aquell moment “era impensable i va ser un gran canvi”. Senmartí, en aquells inicis sempre al costat de Colomer, va implantar una nova manera d’ensenyar: “Era una evolució constant i anàvem avançats a la resta dels clubs de la comarca”.
Els primers anys també ser director tècnic de futbol 7 al Consell Esportiu d’Osona i coordinador al Remei, però “a mi m’agradava formar” i va ser quan va tornar a l’Escola de Futbol d’Osona, i des de llavors Senmartí va començar a deixar petjada: “Coneixia a tots els nanos de la comarca, voltava molt pels camps, mirant jugadors i fitxant”. Aquest era, i de fet continua sent, el maldecap de tots els clubs en aquesta època: fitxar i/o intentar retenir els jugadors en un mercat molt competitiu en què més enllà dels clubs osonencs cada vegada s’hi afegeixen altres escoles i clubs de les comarques properes, deixant de banda el Barça i l’Espanyol.
Dels molts jugadors que ha format hi ha, per exemple, Oriol Riera o Arnau i Marc Tenas (amb aquest darrer havia compartit banqueta entrenant equips del futbol base). “S’ha fet una bona feina i poder anar al Barça o a l’Espanyol és una experiència que s’ha de viure. No sempre surt bé i és molt frustrant tant per als jugadors com per als pares quan han de tornar, però jo sempre dic que han de gaudir del que han viscut, perquè és una experiència única, els viatges, els tornejos…”, diu. Sentmartí també ressalta el “talent” que hi ha a la comarca i la formació que s’ha fet en aquests anys: “Si mires les plantilles actuals de Vic, Manlleu i Tona, i evidentment Vic Riuprimer, que són els que jugaran ara a Primera Catalana, la gran majoria de jugadors osonencs han passat per l’Escola de Futbol d’Osona”.
Per Senmartí, la formació va més enllà dels valors: “Ara se’n parla molt i està bé, però formar en el terreny futbolístic també vol dir formar tècnicament i tàcticament: el sistema de joc, com moure’s dins del camp, les posicions que han de tenir al camp… i són temes que a alguns equips i jugadors els falten”. Al llarg d’aquests 30 anys, Senmartí ha pogut aplicar aquesta formació a les diferents categories del futbol base del Vic Riuprimer REFO (ja que també ha viscut les diverses fusions) i fa dues temporades va entrenar el primer equip femení: “Em faltava entrenar un equip de noies i em va agradar molt, experiència molt positiva”.
Aquest darrer any tenia el càrrec de coordinador de futbol 7 i era el responsable de l’àrea de tecnificació. Ara tanca una etapa però n’obre una altra a l’Atlètic Riudeperes. La decisió és per motius laborals, però es mostra il·lusionat amb aquest canvi ja que podrà continuar fent el que més li agrada: formar. El càrrec que tindrà serà el de director de metodologia de club: “A tots ens agrada competir, però la meva tasca serà la de formar jugadors i també entrenadors, tal com he fet tots aquests anys al Vic Riuprimer”.
