Txell Creus, de Sant Julià de Vilatorta, i Bruna Vilarasau, de l’Esquirol, van marxar ara fa un any cap a la Patagònia “sense res gaire planificat”, però després de tres mesos creuant de sud a nord la serralada que separa l’Argentina i Xile en van tornar amb una motxilla plena d’experiències. Experiències en l’àmbit de l’escalada i l’aventura a la muntanya, però també de la vida.
Tot aquest cúmul de situacions han quedat recollides en un documental que es va projectar aquest divendres a l’Auditori-Teatre de Calldetenes en el marc del Cicle d’Audiovisuals de Muntanya i Aventura de Calldetenes (CAMAC), que organitza el Centre Excursionista Calldetenes (CEC).
La història de Creus i Vilarasau comença amb la preparació del viatge, on d’entrada tenien clar que durant el recorregut farien escalada esportiva, ja que a la Patagònia “hi ha mil sectors”, i amb les seves capacitats “ho podíem fer sense exposar-nos gaire”.
També, però, es van marcar el repte d’escalar algun cim si sortia l’oportunitat. I aquí va arribar una primera lliçó del viatge: “A la muntanya, a les teves mans hi ha un percentatge de coses molt petites”, ressalta Vilarasau, en referència, per exemple, a la meteorologia. I és que després de mesos sense finestres de bon temps a la zona del Chaltén, “vam tenir tres dies per planificar i fer bé una ruta per la zona andina”.
L’objectiu va ser l’ascensió a la cara est de l’Aguja de la S, un dels pics que fa d’escorta a l’imponent Fitz Roy. En la planificació de la pujada hi va jugar un paper destacat l’alpinista resident a l’Amèrica del Sud –i tiet de Vilarasau– Pere Vilarasau.
En el documental –editat per Pere Girbau–, l’ascensió permet gaudir d’imatges espectaculars. Entre elles, l’arribada al capdamunt dels empinats 2.335 metres d’alçada, marcats per una felicitat extrema de les protagonistes. “Va ser molt empoderant”, ressalta Vilarasau. I és que en el camí van aparèixer diversos dubtes, fantasmes i amenaces.
Una d’elles, assumir el risc de tot plegat ja que estaven allà a dalt “totes dues soles i només amb un walkie talkie que crèiem que no funcionava”, recorden ara amb un mig somriure. L’altra, rebatre les actituds condescendents masculines que s’oferien a acompanyar-les fins a dalt, quan el que elles volien, més que arribar, era fer-ho soles i posar-se a prova.
Amb el primer repte aconseguit, “ens vam motivar a fer més agulles”, però la muntanya les va frenar “amb un cop de realitat”. D’una banda, la previsió meteorològica marcava un empitjorament del temps, “i en una agulla propera aquells mateixos dies hi van morir dues persones”.
El viatge de Creus i Vilarasau avança, i en el trajecte s’hi combinen escenes d’aventura amb altres de la vida quotidiana en poblets de l’Amèrica del Sud. El documental acaba amb l’intent fallit de pujar l’agulla Frey, i una nova lliçó de vida a través de la muntanya: de la “frustració”, durant la baixada per no haver-ho assolit, a la reflexió un cop a baix “de gaudir de tot el que sí que vam fer”. I és que a vegades, a la muntanya, com a la vida, “cal parar, analitzar i potser fer marxa enrere”.
Creus i Vilarasau són conscients que la dificultat de les ascensions que van fer durant el seu viatge per la Patagònia “potser no era molt elevada”, però d’això també en fan una reivindicació, sobretot en clau femenina: “Feu coses i ensenyeu-les”, exclamen, tot afegint que moltes vegades el que fan les dones, si no és en l’alta competició, “no té tanta visibilitat com si ho fes un home, perquè sembla que no té mèrit”.
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't