Els seus inicis en el món del motor van ser als anys 60 amb una moto, però una caiguda a la carretera de l’Arrabassada el va fer decantar-se molt aviat pel cotxe amb el qual a les dècades dels 70 i 80 va viure els seus millors anys fins arribar a marcar una època en l’automobilisme català i estatal. Antonio Zanini, nascut a Barcelona el 1948 però establert a Viladrau, d’on era la família de la seva dona i on podia entrenar per les carreteres del Montseny, ha estat un mestre del volant i encara ajuda en la formació de joves pilots i competeix en algunes proves històriques. És el cas del Ral·li Costa Brava, que s’havia de disputar el mes de març i que va haver de ser cancel·lat per la crisi sanitària de la Covid-19.
“Encara ara fem coses atractives perquè a mi el cotxe m’interessa. Vaig néixer malalt d’això, una mica per culpa del meu avi que hi tenia afició”, confessa Zanini, de 72 anys. Aquest any, però, la seva activitat ha disminuït a causa de la pandèmia. “El retorn el veig complicat amb la situació sanitària que ens ha tocat viure. Jo ara em dedico a resoldre els estralls del Glòria a casa meva i del tema motor estic a l’espera que pugui començar el Volant RACC. S’ha de veure com evoluciona, però és complicat invertir esforços i diners amb la incertesa que hi ha”, afirma. Una situació que castiga un sector que Zanini considera que també ha perdut l’esplendor d’altres èpoques. “La política per fer competicions és molt restrictiva. Les tendències han canviat i a Catalunya hi ha altres prioritats. L’accés al món del motor no és fàcil. Crec que hem de pensar com ha d’evolucionar el nostre esport perquè continuï endavant”, diu el pilot que recorda que va començar en el món del motor en l’època daurada de marques catalanes com Montesa, Bultaco, Ossa i Derbi. “Era un temps on el jovent tenia moltes ganes de tenir una moto i hi havia molt ambient”, diu.
El debut automobilístic de Zanini va ser el 1970 amb un cotxe de la família suïssa Bäbler en una cursa en un circuit urbà a Granollers. “Tenien molta afició i em van ajudar molt. Mai he trobat gent tan generosa i apassionada del motor com ells”, explica Zanini, que a partir de l’any següent i al volant d’un Simca es va centrar en ral·lis. Bona part dels èxits li van arribar entre 1972 i 1979 quan va formar part de Seat i va assolir cinc Campionats d’Espanya consecutius (1974-78) i dos subcampionats d’Europa (1976, 1979). El 1980, gràcies a diverses ajudes, va poder córrer com a pilot independent amb un Porche i va acabar aixecant el títol de campió d’Europa juntament amb el d’Espanya. Talbot va ser el seu següent destí (1981-83) i allà hi va sumar dos Campionats d’Espanya més sobre asfalt (1982, 1983). El 1984 va tornar a aconseguir el títol estatal amb un Ferrari i també va ser el millor en la competició de terra amb un Peugeot. Té el rècord de campió d’Espanya de l’especialitat, ja que en va guanyar un total de deu, nou sobre asfalt i un sobre terra, i també va ser el primer català i espanyol a pujar al podi d’una cursa puntuable per al Campionat del Món, el Ral·li de Montecarlo del 1977. “Jo vaig fer la meva vida i el que m’agradava. Quan ets jove no tens perspectiva i vius el dia a dia”, detalla en referència a uns èxits que el 2007 li van valer el reconeixement amb la medalla de bronze al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes. “Jo no em posava objectius perquè, si ho fas, lluites contra l’objectiu. El més important és el dia a dia, avançar i estar content d’aconseguir-ho”, assegura Zanini, que durant anys va compaginar el pilotatge amb altres activitats com l’organització de proves, la preparació i construcció de vehicles de Suzuki i Citroën o la col·laboració amb el RACC. Entre d’altres proves, el 1994 també va participar al París-Dakar amb Manel Juncosa. Una dilatada trajectòria que ha contribuït a donar prestigi al motor d’Osona, una comarca que ha donat “grans noms, perquè tenim un perfil de carreteres i una certa economia que hi ha anat lligada i que hi ha contribuït”.
{{ comment.text }}