“Una instal·lació com la del Club Patí Vic, la ciutat no la podia deixar perdre”

Com a exjugador i excapità del Club Patí Vic, com ha viscut a títol personal tot el procés que ha seguit l’entitat?
Després d’estar 26 anys lligat a l’entitat per motius esportius i sent soci ho he viscut amb patiment i tristesa, perquè el club no estava en el seu millor moment. D’altra banda, en aquests últims set anys com a regidor he intentat conèixer les necessitats de l’entitat i ajudar en el que era possible. Des de l’Ajuntament hem viscut dues fases: la primera, d’acompanyament al club perquè ells mateixos busquessin una solució, i la segona, en què ja vam veure que calia fer alguna cosa més i és quan es decideix que l’equipament passi a mans municipals, amb l’objectiu de continuar donant servei al club i obrir les instal·lacions a tota la ciutadania.

En quin moment l’Ajuntament decideix que cal comprar el Club Patí Vic?
Hi ha una primera etapa d’acompanyament, però fa un any l’administradora concursal ens presenta l’opció de comprar-ho a causa de la situació econòmica. L’alcaldessa i jo mateix defensem que una instal·lació com aquesta la ciutat no la podia deixar perdre, i per tant apostem per fer créixer els equipaments municipals amb la seva compra.

El pas el fan ara perquè els hi encaixava o perquè l’administradora va avisar que si no hi havia comprador immediat el club se n’anava al tancament?
No soc especialista en llei concursal però hi ha uns terminis. Els havíem superat però per la pandèmia s’havien allargat una mica més. L’administradora concursal ens va comunicar que el procés estava a les acaballes, i que si no hi havia cap comprador s’hauria de prendre la decisió del tancament. També ens va dir que si ho crèiem oportú era el moment de presentar una oferta. I així ho vam fer. No és una situació que va aparèixer de cop i volta, perquè ho seguíem molt de prop. Vam fer l’acompanyament, i arribat un moment concret el millor pel club i per la ciutat era quedar-nos-ho. Ara ho haurem de posar al dia i quedarà a disposició de la ciutadania.

Ja hi ha un calendari d’execució d’aquesta rehabilitació?
Hem fet la proposta de compra, i ara és el moment de treballar en un projecte de futur per a les instal·lacions. Definir quina instal·lació necessita la ciutat i pensar en els serveis que hi voldrem oferir. I ho hem de pensar en el marc del projecte de ciutat esportiva que anem treballant. Defensem que tota la ciutat sigui un gran campus esportiu, i que en pugui fer ús tota la ciutadania.

I n’hi haurà prou amb els 7 milions que es preveuen d’inversió per la reforma?
Tècnicament es va fer una petita lectura de com estava la instal·lació i el cost de la reforma. Es va valorar en uns 6 milions d’euros. Ho haurem d’acabar de polir quan tinguem el projecte final, però creiem que anirà per aquí. Sí que sabíem que el cost de construir un equipament com el Patí Vic, i això vol dir dos pavellons, dues piscines i tota la superfície existent, valia el doble. Per això i per la història del club vam creure que el millor era la compra.

Caldrà tancar el club en algun moment de la reforma?
La setmana passada vam accedir al club per començar a mirar com està tot. Som coneixedors que algunes instal·lacions s’hauran de tancar en un primer moment quan passin a mans municipals. Altres podran continuar obertes. Hi ha una gran necessitat de pavellons a la ciutat, i tancar els del Patí Vic seria un gran problema. Treballem perquè els pavellons es mantinguin oberts des del primer dia, i pel que fa a la resta d’instal·lacions ho haurem d’anar valorant.

A la ciutat falten hores de pavelló per als clubs que en fan ús. Ho solucionarà la compra del Patí Vic?
El Patí Vic ens dona l’opció de créixer, pensar per què volem la instal·lació i millorar l’oferta municipal que tenim. Ara bé, aquests dos pavellons no neixen buits: hi ha uns 200 patinadors que ja en fan ús, i caldrà buscar l’encaix. Segur que millorarem en horaris de pistes, però segurament encara caldria una altra pista a la ciutat. També treballem en l’objectiu de potenciar l’activitat esportiva a les escoles, i que les activitats es facin en aquests centres educatius.

A l’entorn de Vic hi ha municipis amb pavellons amb poca ocupació. S’ha demanat utilitzar aquestes pistes?
Sí, s’ha demanat. Per exemple, ho vam fer quan el Castell d’en Planes estava ocupat per l’hospital de campanya. Sempre tenim contactes amb pobles veïns. Per exemple amb Calldetenes, on ara s’ha obert el pavelló. També és complicat que els pobles veïns puguin cedir molts espais. I hi ha un tema de definir què vol dir està ocupat o no. Potser demanem utilitzar una pista, ens diuen que està ocupada i vol dir que hi ha un equip entrenant amb 10 o 15 esportistes. Per Vic, ocupat vol dir que hi pot haver set equips a pista.

Al Club Patí Vic hi ha uns socis que s’hi han mantingut malgrat la complicada situació. Com se’ls compensarà?
És un tema que ens preocupa. Una de les coses que tenim clar que no es podrà tocar és el nom. Ha de continuar sent el Club Patí Vic. I pel que fa als socis que han aguantat totes les tempestes hi ha d’haver una compensació. Ara mateix no sabem quina serà, però quan s’engegui la nova instal·lació caldrà tenir una deferència.

El model de gestió serà a través d’una concessió?
Ho treballarem a través de la taula d’esports, tant el model de gestió com el projecte que hi volem fer. De fet, el model de gestió ens sortirà estudiant i definint quins serveis hi volem oferir i a qui aniran dirigits. Aquesta anàlisi ens donarà moltes eines per decidir la millor gestió. La concessió és una de les fórmules. I m’agradaria trencar una llança per una instal·lació esportiva municipal concessionada com és el Vic-ETB. Fan una feina excel·lent des de fa molts anys.

Els agradaria exportar un model similar al Vic-ETB al Patí Vic?
Defensem que l’esport a la ciutat ha de tenir quatre branques: l’educació, la salut, el rendiment i la recerca de talent. El Vic-ETB enfoca la seva activitat des d’aquests quatre vessants. Per tant, tots els models que facin aquesta bona feina els hem de tenir presents.

Entén les crítiques de l’oposició? Van lamentar que no se’ls hagués informat de la compra amb temps i ho consideraven una falta de confiança.
Respecto totes les opinions, però com es va dir al ple es van prendre totes les decisions per arribar a la millor solució. I voldria remarcar que l’oposició estava informada: en moltes taules d’esports se m’ha demanat com estava el tema del Patí Vic, i sempre s’ha informat de les coses que en aquell moment es podien dir. L’endemà de comunicar-ho als socis es va convocar la taula d’esports per traslladar la informació. I la setmana passada ja es va fer una primera reunió per tractar cap on ha d’anar el projecte del Club Patí Vic. No hi ha res decidit. Hem fet una proposta per quedar-nos el club i ara entre tots caldrà decidir quin projecte volem.

I en aquest debat es tindrà en compte l’oposició?
Es treballarà i debatrà el model de gestió i el projecte a la taula d’esports, però al final s’haurà de prendre una decisió. I serà un tema polític decidir cap on es va. El que espero és que la decisió sigui el més compartida i consensuada possible.

A Vic hi havia el projecte destacat de crear un centre de tecnificació de determinats esports. Fins i tot es va presentar, però ara mateix està aturat. Què ha passat?
Està parat des de fa un any i mig, arran del canvi de govern i la nova Secretaria General de l’Esport. No és un projecte només de l’Ajuntament, sinó que agrupa diverses potes, i per això té sentit demanar-lo. Tenim una universitat amb estudis vinculats a l’esport, tenim instal·lacions i diverses federacions esportives que volien que anés endavant. El projecte el té aturat la Secretaria General de l’Esport. Aquí l’esperem. I si no, començarem a treballar amb les federacions interessades, la universitat i esperarem que la secretaria s’hi sumi.

Està frenat per un tema polític? La Secretaria General de l’Esport va passar de Junts a Esquerra.
Això ho hauria de demanar a la Secretaria General de l’Esport.

Però vostè què creu?
Penso que és molt de temps per donar una resposta a un projecte que és bo per tothom. És un projecte pensat des de la base. Amb unes federacions i esports que tenen interès a venir a Vic: els millors escaladors de Catalunya són osonencs. Les curses d’orientació ja han fet el pas de venir cap aquí. Hi ha un projecte d’hípica. Un altre al circuit de motor. En patinatge, tenim grans patinadors a la zona i el millor hoquei també es fa aquí. Pel triatló disposem d’una piscina de 50 metres. Hi ha una universitat, un alberg, un institut. Tenim totes les peces perquè el projecte vagi endavant. Però esperem que la Secretaria General de l’Esport es defineixi. Si hi ha oportunitat de preguntar si està frenat per un tema polític caldria fer-ho. Jo espero que no. Però ens cal una resposta.

Encadena dos mandats com a regidor de l’Ajuntament de Vic. Voldrà optar a un tercer?
Serà una decisió del nostre cap de llista, Albert Castells. Si creu que és oportú que la feina que he fet tingui continuïtat i compta amb mi, doncs valoraré si repeteixo de nou o faig un pas al costat. A dia d’avui encara no m’ho he plantejat. Ens queda un any de molta feina, i en el cas de la Regidoria d’Esports la peça del Patí Vic ens ha condicionat fer o no fer altres actuacions. Jo m’ho passo molt bé fent de regidor, i mentre pugui ser útil a la meva ciutat ho faré. En la línia del que vaig fer amb la meva carrera esportiva en l’hoquei patins.

Per experiència, li hauria agradat ser cap de llista?
No. I és una cosa que em preguntava molta gent. En cap moment em vaig postular per fer el pas. Albert Castells és un candidat excel·lent. Tant pel seu coneixement de la ciutat com pel tarannà de proximitat. Crec que serà un molt bon candidat i alcalde. Jo estic enamorat de Vic, i per tot el que em necessitin hi seré. Però en aquest moment no creia que fos el moment de fer el pas endavant. En un futur, si arriba, ja es veurà.

Es va tenir clar des de l’inici que Albert Castells havia de ser cap de llista?
Anna Erra va deixar clar el 2019 que seria el seu últim mandat, però amb la pandèmia teníem l’esperança que s’ho repensés. Perquè Anna Erra ha fet una feina excel·lent a la ciutat en tots els sentits. Quan ens va comunicar que definitivament no es tornava a presentar qui es va postular va ser Albert Castells. I des de Junts creiem que és la millor persona per seguir l’estela d’Anna Erra. Amb algun granet de canvi, però sense perdre l’essència de proximitat i estima per la ciutat que ens defineix.