No ha parat d’escalar des que l’any 2018 va decidir tancar una etapa de 17 anys de competició al primer nivell internacional, però fidel al seu caràcter discret ho ha fet allunyat del focus. Quan es va retirar, Ramon Julian ja va avançar que els seus reptes a partir de llavors serien tots en l’escalada en roca i així ha estat. El millor escalador estatal de tots els temps ha encadenat vies pendents, n’ha descobert de noves i també ha estat el primer a completar-ne algunes, si bé des de fa tres anys cap d’aquestes havia estat de novè grau. Una fita que va poder repetir fa uns dies a Fussimanya, on va signar la primera ascensió a la Només per valents, per a la qual ha proposat una dificultat de 9a.
“He escalat molt temps sense compartir el que feia a les xarxes socials perquè necessitava estar tranquil i no tenir la pressió que sentia abans de retirar-me de les competicions pels patrocinadors”, explica l’escalador manlleuenc, que s’ha tornat a situar en el punt de mira dels aficionats a aquest esport després de compartir amb els seus seguidors la nova gesta. Durant aquest període de volgut retir també va patir un esquinç i ha tingut alts i baixos de motivació a causa de la pandèmia. “La veritat és que ha estat dur. Just abans de l’esclat de la pandèmia jo estava en un nivell de forma molt bo i estava preparat per fer vies molt difícils, però després de tant temps sense sortir de casa em vaig desmotivar bastant i vaig abaixar el ritme”, recorda. Amb la millora de la situació sanitària en els darrers mesos, però, Julian va tornar a les parets de roca i els resultats no s’han fet esperar. En només un mes ha protagonitzat tres dures primeres ascensions més –Pit Stop 8b+, a Sau, i In Extremis de Dits i In Extremis de Fullaraca, totes dues de 8c, a Savassona– que el van acabar de preparar per a la Només per valents. “És una via molt curta i lleugerament desplomada. Té preses molt petites i hi predominen els forats d’un i dos dits amb una profunditat d’una falange. És una via de força de dits”, diu l’escalador, que la va equipar fa tres anys. En aquell moment li faltaven vies dures prop de casa “ja que gairebé tot el que hi ha per aquí ho tinc fet”, però no s’hi havia posat seriosament fins que el confinament comarcal no li va deixar cap altra opció.
Ramon Julian, que les vies més difícils que ha encadenat a la seva vida són de nivell 9a+, espera que algun dia algú repeteixi la fita. “Em faria il·lusió que la torni a fer algú o que ho vinguin a provar però ho veig complicat perquè és un lloc on predomina l’escalada en bloc i no la de corda”, apunta el de Manlleu, que ja ha obert altres vies que no s’han repetit “perquè molta gent creu que graduo molt dur, però jo ho faig segons el meu criteri i les sensacions que tinc al moment de fer-les”.
Amb aquest nou repte a la butxaca, Julian es prepara ara per a nous projectes que vol mantenir en secret. Després de tants anys envoltat de càmeres i flaixos ara és en la solitud del bosc on es troba més còmode.
{{ comment.text }}