“Vam fer el partit que teníem pensat però pel que fos no tocava pujar”

Conegut pels seus ascensos, el tècnic Ricard Farrés Barnils (Folgueroles, 1986) ha passat per totes les categories del futbol català. Aquesta temporada es va fer càrrec del Tona, amb qui diumenge se li va escapar arrodonir amb un ascens a Tercera RFEF una temporada per emmarcar després de ser campions de Lliga. Ha paït ja la dolorosa derrota contra la Guineueta?Sincerament no i costarà molt, però no queda altra que continuar endavant. M’ajuda molt preparar ja la temporada que ve perquè tinc el partit gravat al cap. Haurem de viure sempre amb això però no passa res si ho agafem com a aprenentatge. Ha estat el seu pitjor moment com a tècnic?Seguríssim. Amb el Folgueroles vam perdre la final de la Copa Catalunya i amb el Riuprimer ens vam quedar un any a les portes del play-off quan ho teníem a tocar, però això ho supera tot. Canviaria res de com van afrontar el partit?No, i els jugadors tampoc haurien d’haver fet res diferent. Va ser un cúmul de circumstàncies. Vam fer el partit que teníem pensat però pel que fos no tocava pujar. Els últims cinc minuts encara no sé què va passar però no ho podem canviar. Estic content de com ho vam encarar i no tinc ni un però per als jugadors. Al final del partit deia en declaracions a EL 9 NOU que hi havia gent que s’alegraria de la derrota. A qui es referia?Aquest missatge l’agafarà qui ho sap. Tinc molts amics a altres clubs que són rivals i que estan tristos però altra gent estic segur que va estar contenta. Ve d’una família molt vinculada al futbol, els Barnils, ha mamat molt futbol?Tota la vida des de petit. El meu pare hi havia jugat sempre, els meus tiets per part de mare són futboleros des que van néixer, tinc un cosí, en Roger, que s’hi dedica professionalment, el meu germà també ha jugat tota la vida a un nivell molt alt… A casa meva sempre ha estat l’esport predilecte. Per què va decidir fer el salt de jugador a entrenador sent jove i tenint encara molt camp per córrer?Ho compaginava tot i em vaig adonar que estava sempre més pendent del partit que entrenava que del que jugava. Tenia 25 anys i no ho he trobat a faltar. L’acompanyen Marcel Martí, Marc Francolí i Pol Lloveras. Com es reparteixen els rols?Jo segurament soc el cap visible fora però dins el vestidor no hi ha un primer, un segon i un tercer. Tan important és la feina d’un com la dels altres i si algun no hi fos aniríem coixos. M’agrada molt la comunió que hi ha entre nosaltres. Cadascú aporta el seu granet de sorra i després intentem posar-ho en comú. Aquests moments de decisió són els que m’agraden més. Tots tres ja han renovat. Calia fer-ho ràpid?La temporada s’ha acabat molt tard. Encara no tenim el pla de competició i no sabem quan comencem, sembla que a principis d’octubre, però estàvem preparant el play-off i vèiem que el mercat es movia. Tot el que haguéssim tardat per pair la derrota ens hauria anat en contra per preparar la temporada següent. Només acabar el partit i tot i estar tristos ja vam parlar amb el president. Estem a gust i creiem que la nostra feina no ha acabat. El club ha fet una progressió molt grossa en l’última dècada. Això els va agradar per fitxar l’any passat?Sí, i teníem ganes de provar una cosa nova amb més recursos. El temps ens dona la raó del canvi però el futbol no té memòria i si l’any que ve no ho fem bé no haurà servit de res. Faran molts canvis al grup?Se n’hauran de fer perquè volem millorar i apujar el nivell. La feina ja la vam fer l’any passat formant un bloc. La prioritat és renovar-lo i incorporar algunes peces. Hi ha prou jugadors a la comarca per a Primera Catalana i aspirar a més amunt?Com més n’hi ha de la comarca, millor, perquè hi ha un sentiment més fort. Però si no els podem incorporar haurem d’anar a fora. Ara ja en tenim molts d’aquí i d’altres de la Garrotxa. És partidari de fer equips a cop de talonari?No ens hem d’enganyar, Tona tenia aquesta fama però nosaltres vam demanar de gestionar-ho i ajustar els escalats salarials. No vull que la gent que vingui ho faci pel que es cobri sinó per com es treballa i pel grup humà.L’objectiu serà repetir o fins i tot millorar una temporada com aquesta?Millorar-la és molt complicat però és l’objectiu. Com a cos tècnic sempre volem millorar i a veure si l’any que ve tenim el punt de sort que ens ha faltat aquest. Vostè ja va assolir l’ascens de Quarta a Tercera i de Tercera a Segona amb el Folgueroles, de Segona a Primera amb el Vic Riuprimer i ara ha quedat campió del subgrup 1A de Primera Catalana i s’ha quedat a les portes de l’ascens a Tercera RFEF amb el Tona. Quin és el secret de l’èxit?És molt fàcil: tenir bons jugadors. Poso un exemple perquè s’entengui. A Folgueroles a Quarta Catalana tenia jugadors que ara estan jugant a Primera Catalana. Així és més fàcil pujar. És ambiciós a títol personal per continuar escalant?Soc partidari de fer-ho bé allà on estic. Tinc una vida muntada i una feina que difícilment puc deixar, així que és complicat embarcar-me en alguns projectes. Jo ara estic molt a gust al Tona i vull seguir-ho fent bé la temporada vinent. Si perdés el temps pensant en aquestes coses no faria bé la meva feina.

“Vam fer el partit que teníem pensat però pel que fos no tocava pujar”

El gurbetà Ignasi Quer marca quatre dels cinc gols del Barça en el debut de Lliga a la Segona RFEF

Penúltima prova de foc del Tona abans de començar la lliga a la Tercera Federació

Doble compromís amb victòria i empat en el primer cap de setmana d’amistosos per al Manlleu

Ferran Jutglà comença la Lliga amb el Celta com a únic osonenc a Primera Divisió

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

Lamine Yamal i Inés García, a Sant Joan de les Abadesses, amb els seus dos nous “nens"

“Tinc la sort de poder explicar-ho, i ho penso explicar fins a la sacietat”

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

Condueixen sense carnet i a tota velocitat un cotxe llogat a Alemanya que acaba en una bassa de Manlleu

Frigorífics Ferrer trasllada part de l’activitat a Centelles per descongestionar la planta de Vic

“L’última abraçada que ens vam fer m’ha perseguit sempre”

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Ja són a Vic els Motards Independentistes

Mor un home mentre pujava el Taga