Esperit d’aventura, voluntat de compartir i l’agradable sensació de fer camí a cop de pedal. I amb un somriure als llavis. Fidels al seu modus operandi, un grup de dones osonenques, autoanomenades Les Fletxes Grogues, van completar, entre el 19 i el 23 de maig, la vintena edició de la seva particular escapada en bicicleta. En aquesta sortida commemorativa van ser un total de 17 dones, d’entre 35 i 60 anys, les que es van sumar a un recorregut per etapes a l’entorn del Priorat.
“Vam mirar d’escollir un viatge més accessible per facilitar al màxim la participació de la gent que hem anat passant pel grup tots aquests anys”, explica Lurdes Comas, que té l’honor de ser l’única de les fletxes que no s’ha perdut cap de les sortides. Ella, juntament amb la també folguerolenca Mercè Generó i l’arbucienca Anna Ferrer, van conformar el pinyol inicial de la proposta, l’any 1999, decidides a “deixar els marits i la canalla a casa durant uns dies per fer camí en bicicleta”. En aquella primera edició només van ser quatre dones. De mica en mica el grup es va anar ampliant, i en aquests 20 anys hi han arribat a passar una trentena de cicloturistes. Les portes de la iniciativa han estat sempre obertes.
L’objectiu inicial era anar cobrint diferents trams del Camí de Santiago arreu de la península –d’aquí el nom del grup, en referència a les marques d’aquest popular traçat–, però amb el temps s’han animat amb recorreguts per Lanzarote, Eivissa i Formentera, la Cerdanya o el Marroc, on hi han estat dues vegades. La sortida d’aquest any, més propera, no va acabar resultant gens senzilla. Tot i que només cobrien una mitjana de 40 o 50 quilòmetres diaris, ho van haver de fer superant desnivells notables i terrenys rocosos molt exigents. A més, els va ploure quatre dels cinc dies. Res no va deslluir, però, el record inesborrable d’uns paisatges entre vinyes i de parades tan especials com les de la Cartoixa d’Escaladei, les mines de Bellmunt del Priorat o l’ermita de Sant Joan del Codolar. I tot plegat amarat d’una “màgia” i d’un bon rotllo marca de la casa –“en 20 anys no hem viscut mai cap conflicte”–, d’un grup que avui ja aplega dues generacions de dones –el gènere, aquí, ha estat l’únic requisit consubstancial–, decidides a continuar fent camí, any rere any, en la seva particular cicloescapada.
