Des de quan és el president?
De facto, aquesta serà la sisena temporada, però oficialment, amb papers i tot, aquesta serà la segona. En el seu moment no ho vam canviar, però de fet són sis anys.
Com s’involucra amb el club?
Pràcticament des que vaig néixer. Vaig començar jugant, quan vaig plegar em vaig fer entrenador dels petits i quan hi va haver el tema de l’Aiguafreda, perquè no es perdés la base m’hi vaig involucrar una mica. Quan no teníem camp, amb uns companys vam aconseguir que la base es mantingués, que de fet són ara els jugadors del primer equip. Quan hi havia el Chelseafreda, del poble eren quatre. I els petits que teníem nosaltres de benjamins o prebenjamins són els que juguen ara.
De fet, quan sentim Aiguafreda ens ve al cap el Chelseafreda.
Sí, encara, de tant en tant, en algun camp t’ho recorden.
Què en pensa, d’aquella època?
Va ser una etapa. La intenció era una, però durant el procés va anar canviant. La idea inicial no estava malament. Es volia fer molt soroll, molt soroll per tenir un camp. Vam fer-ne molt però no vam aconseguir el camp i això és el que va fallar. Però esportivament va ser una cosa espectacular.
Ara sí que tenen camp.
Tenim camp per jugar, tenim les idees clares, tenim escoleta, futbol base i fem esport de poble. Som un poble petit, un club petit, però estem bé així i no volem res més.
Com està la base del club?
Serem set equips, però no com a Aiguafreda sinó com a Osona Sud. Fa set anys vam fer un conveni amb l’Atlètic Balenyà i compartíem el futbol base. Aquest any l’Atlètic Balenyà ha baixat del carro, ha trencat el conveni, però nosaltres com que ja fa set anys que treballàvem amb aquest projecte continuarem. De fet, els nens d’Aiguafreda, Sant Martí de Centelles i els Hostalets estan sota el paraigua d’Osona Sud, que és un club només de futbol base. Tenim escoleta, Prebenjamí, Aleví, Infantil i Juvenil. Com a Aiguafreda només hi ha el primer equip.
Fa dues temporades, l’Aiguafreda va aconseguir pujar a Tercera. Però la temporada passada no va ser bona.
Va ser molt estrany i difícil. Vam començar, vam fer una pretemporada bona, però al parar i després arrencar va costar molt. Hi havia una part de jugadors que no volien jugar i una part que sí. La meva opinió era parar-ho tot, i si havíem de jugar, jugar però sense competir. Al final la Federació va decidir engegar-ho de nou. Com que al final no hi va haver descensos ens hem pogut mantenir a Tercera, perquè si no hauríem baixat ja que vam ser els últims.
Aquesta temporada és una segona oportunitat?
Sí, també pensem que no érem pas els més dolents. Veurem aquesta temporada com va.
Hi ha hagut canvi d’entrenador però a la plantilla continua pràcticament el mateix bloc.
Sí, hem canviat l’entrenador però l’equip és el mateix. Hi ha hagut tres o quatre baixes per temes de feina o d’edat, algun ha anat a jugar en algun poble del costat, però continuem els mateixos. Han pujat un parell de nanos joves que han acabat de Juvenil i alguns altres del Vallès que estudien a la UVic però la filosofia és la mateixa: nois joves i que vinguin a jugar i disfrutar aquí. L’entrenador és Jordi Espinosa acompanyat de David Subirats, que coneix el futbol, sobretot del Vallès, que és on ha entrenat.
A l’Aiguafreda se senten més d’Osona o del Vallès?
Nosaltres, el 99% ens sentim d’Osona. Jo em sento d’Osona. Quan tu parles amb algú del Vallès, Aiguafreda és Osona, però quan parles amb algú de Vic, et demanen, vosaltres d’on sou? A nosaltres no ens estima ningú, ni els de baix ni els de dalt. Però nosaltres ens sentim osonencs, hem fet vida a la comarca.
Quins objectius es marquen per al primer equip?
Aguantar-nos com puguem, mantenir la categoria i competir.
El 2022 fan 100 anys. Ho celebraran?
Em fa molta il·lusió. Estem preparant diverses coses previstes durant tot l’any.
Com a club, poden créixer més?
Està en fase de muntatge, però ens trobem que aquest any al Juvenil hi ha 16 jugadors que són d’últim any. I passi el que passi amb el Tercera, estem pensant de fer un segon equip.
El dia que deixi de ser el president, quin Aiguafreda li agradaria deixar.
Som un club que s’autofinança i m’agradaria que continués així i que la filosofia sigui clara. I evidentment, també poder mantenir els nanos de casa, que no marxin i puguin arribar a jugar al primer equip.
{{ comment.text }}