Des de quan és el president de l’OAR Vic i com s’hi involucra?
En soc president des del 2015 però en fa 10 que estic a la junta. Havia estat jugador del club, molts anys al primer equip, i un cop retirat des de la junta em van demanar si volia continuar col·laborant.
Com definiria l’OAR com a club?
Diria que qui pensi que només som un club de futbol és que realment no ens coneix. La nostra tasca i el que fem va més enllà. El futbol és l’excusa i el que ens agrada, i quan sortim al camp volem guanyar, però també ens agrada treballar des de la base i que sigui com una forma de vida. Crec que som com la Masia d’Osona. Vas a qualsevol club de la comarca i sempre trobaràs algú que ha passat per l’OAR. I volem que el record que es tingui d’haver estat i jugat a l’OAR sigui bo.
Conviuen en una ciutat on hi ha altres clubs. Hi ha competència?
Som la capital de la comarca i hi ha certa rivalitat al camp i a fora, tant com és possible, intentem col·laborar.
Quants equips té actualment l’OAR Vic?
Som 26 equips, 8 d’ells són femenins i un 25% són noies.
Quina ha de ser la filosofia del primer equip?
Nosaltres som un club amateur i això és un dels pilars bàsics de l’OAR Vic. Preferim dedicar els recursos a altres apartats del club, però això no treu que per tota la base que va pujant del mateix club sempre intentem estar a una categoria que sigui maca. A vegades no podrem arribar allà on altres clubs tenen un pressupost específic pel primer equip, però sí que molta gent que podria estar jugant a categories més altes prefereix jugar aquí, per tot el que suposa, per les instal·acions que tenim, i perquè realment s’hi senten a gust.
Aquesta Segona Catalana, però, està costant…
Sí, ens està costant arrencar. El ritme és bo, el grup és bo i hi ha un bon equip, però és una categoria exigent i no es tracta de ser només bo sinó d’agafar una bona dinàmica. Nosaltres ens falta fer aquest canvi de dinàmica perquè comencin a sortir els resultats.
L’OAR Vic és un equip que sempre ha apostat pel femení.
El nostre objectiu principal és que hi hagués un recorregut que fos continuat, és a dir, des de les nenes que estan a l’escola fins al Sènior. Ara tenim equips a totes les categories i equips que estan pujant, que ho estan fent molt bé. Segurament aquest any veurem algun altre ascens del femení i en pocs anys esperem tenir bones categories i que totes aquestes nenes puguin arribin a l’equip Sènior.
Però potser faltaria que el Sènior tingués alguna categoria més?
Ens falta algun any de rodatge, perquè no anem a fitxar a fora ja que apostem per les jugadores de la casa i perquè de mica en mica vagin ascendint en les categories del futbol base. Esperem que en pocs anys el Sènior sigui un equip de referència a la comarca i a la Catalunya Central.
Durant l’any organitzen diversos tornejos…
El vessant social del club ens porta a fer més coses i que la gent s’impliqui en el club. Organitzem el torneig Riba per a prebenjamins i benjamins amb molts equips de la comarca, i a Infantil fem el torneig Mugosa, amb clubs de referència de Catalunya.
L’OAR Vic pot créixer més?
El que volem és que nens i nenes tinguin un servei de qualitat. No canviem més quotes per menys qualitat sinó que tenim els equips que tenim. Hi ha una llista d’espera a l’escola, però creiem que perquè entrenin amb unes mínimes condicions hem determinat quins i quants equips volem tenir a cada categoria i quants jugadors n’han de formar part. Preferim mantenir el nostre model i la nostra línia de treball que no pas créixer perquè sí. Aquesta és la nostra aposta. Com et deia, no entenem l’OAR només com un equip de futbol, som un club amateur i no hi ha cap negoci entremig. Volem ser un club equilibrat i sostenible en tots els sentits. Aviat farà 65 anys i volem que en duri almenys 65 més. Sí que tenim una projecció d’expandir el vessant social del club. Per exemple, hem fet un nou mòdul, vestidors específics per a nenes i noies. Hi ha projectes que s’aniran fent de mica en mica.
El dia que plegui de president, quin club li agradaria deixar?
Un club amb molt de futur. No es tracta de les persones que estem al capdavant, avui hi soc jo i demà n’hi haurà d’altres. El més important és que el club tingui continuïtat i que no es noti tant el pas de les persones específiques sinó que es vagin fent projectes de futur de club i de consens. Ningú pren decisions de manera unilateral. Cada etapa té les seves coses, però el més important és que es mantingui aquest esperit de l’OAR.
{{ comment.text }}