El jove pagès binava l’últim camp, així les males herbes no ofegarien el conreu a la primavera. Ja tenia la collita de l’estiu guardada al graner i la de primavera estava sembrada al camp. Era temps de descansar, de gaudir de no fer, de fer balanç i programar la nova temporada; però li costava molt concentrar-se, dins seu hi havia la necessitat de canviar, de fer com feien molts companys del poble, anar-se’n a la ciutat a guanyar-se bé la vida. A l’Ibrahim li agradava estar al camp, però s’havia anat desconnectant, el soroll exterior de què havia de canviar li marejaven l’interior. Un dia voltant pel poble com una ànima amb pena es va trobar la dona més vella del poble, asseguda sota l’ombra d’un arbre. Era costum saludar i escoltar les persones grans, si aquestes volien dir alguna cosa. I va ser el cas, en veure’l tan capficat el va fer seure al seu costat i va començar a recitar una sèrie de passos:
El primer pas: buscar l’harmonia en el silenci perquè et guiï en la recerca. T’ajudarà a parlar només si el que has de dir és millor que el silenci. Les males herbes, els mals pensaments, criden massa l’atenció.
El segon pas: has d’entendre que hi ha fets i coses que s’han de viure per transcendir-les. Si les evites avui demà tornaran a passar, si les afrontes de cara les deixaràs anar de seguida. Si no arrenques una petita romeguera per por de punxar-te, acabaràs esgarrinxat quan aquesta conquereixi tot el tros.
Tercer pas: potencia els principis de l’optimisme. Coneix l’existència de l’ordre natural, que regeix en l’equilibri existent entre les coses i fluir de tots els esdeveniments i fenòmens. Així, arribar a comprendre que l’autèntica llibertat és la llibertat interior. No hi ha res més lliure que un bon tros de terra per una llavor.
Quart pas: entrenar la ment perquè no es dispersi tant, has d’aprendre a discernir per prioritzar l’atenció en cada moment. Fes aquest simple exercici, que no vol dir fàcil: tanca els ulls i pensa en una cosa o en un ésser estimat, aguanta la imatge del pensament, adona’t com apareixen nous pensaments. Quan comencis a divagar, para’t i obre els ulls, descansa un moment i torna a intentar-ho amb la mateixa imatge, i així anar allargant el temps d’atenció plena a un únic pensament.
Cinquè pas: interioritza “Soc el que soc per ser el que soc”. Si un es distreu constantment, no pot veure nítidament. És com si mires amb els ulls d’un altre i aquest et fa veure el que vol. I com a conseqüència, governa amb caòtics pensaments que germinen de la negativitat existencial. Accepta el que ets per fer el que vols.
Sisè pas: quan les circumstàncies ens porten a la deriva posa en pràctica els cinc passos anteriors. Ajuda molt tenir la ment entrenada i binar tots aquells mals pensaments per continuar caminant.
Així l’Ibrahim va posar en pràctica tots aquells passos en el seu dia a dia i va establir que la pròxima collita l’aniria a vendre a la ciutat, on ara hi havia molta gent.
{{ comment.text }}