Encara que a l’hivern n’hi hagi pocs, sentir els ocells com canten a migdia, quan el sol escalfa una miqueta, és d’aquelles grates sensacions. A més, si un dia pots fer mandres dins el llit i et desperten les seves refilades, té tots els números de ser un gran dia. Ho corroboren estudis científics que han comprovat que la piuladissa dels ocells redueix el nivell d’ansietat i paranoia causades per una nit de somnis intensos. Doncs, deixem a la foscor allò que no veiem per posar l’atenció en allò que gaudim.
Les aus en general són sensibles a la qualitat de l’aire, sobretot el que no circula. Tant és així, que en segles passats, els miners quan baixaven a les profunditats de les mines anaven sempre acompanyats d’un canari dins una gàbia. Havien descobert que detectava abans els mals aires. Així, quan l’ocell es desmaiava els miners corrien cap a l’exterior. Diuen que gràcies a aquest senzill i sinistre invent molts miners van salvar la vida. Per tant, podem constatar que tenir ocells a prop de casa és sinònim d’un bon ecosistema, d’equilibri i harmonia, perquè amb l’aire net tothom hi pot viure.
Per aquest nou any, us proposo potenciar la presència d’ocells a prop de casa. Prendre consciència que hi són i facilitar que hi siguin. Qui té un parc a tocar ho té més fàcil, sempre que hi hagi plantes que els acullin i alimentin. Qui té un pis amb un petit balcó, que faci un abeurador i una petita menjadora, segur que ho agrairan amb una bona refilada.
Qui tingui un jardí que hi construeixi una petita basseta, si pot ser, amb aigua corrent i peixets que la mantindran més neta. I a tots dos s’alimentaran dels insectes que ponen els ous a l’aigua. Qui pugui que planti un fruiter i deixi els fruits que miren el cel pels voladors. I els que tinguin un hort, que muntin una petita caseta on puguin fer el niu, i a més que deixin créixer les plantes auxiliars, que són molts bons aliments per als ocells i així evitar que es mengin la vianda.
Els antropòlegs consideren que per la seva capacitat de volar, les aus es van convertir en símbols de comunicació entre el cel, el món dels déus, i la terra, el món dels éssers humans. Personalment, intento contribuir a aquesta comunicació amb un hort ple de vida, potenciar la biodiversitat i facilitar la convivència entre espècies; plantes, insectes, rèptils, petits mamífers i ocells passatgers, rapinyaires, bevedors i caganers. Gràcies a tots, la comunicació amb el cel flueix amb alegria i consciència. Com passa especialment en aquesta època, que em visita un pit-roig, fa una estada ràpida, i potser pernocta un parell o tres de dies. Sempre s’apropa, crec (o potser m’ho imagino), una mica més del normal, em canta una petita melodia que em trasllada el pensament a recordar ma mare. I és molt bonic pensar que és aquí, en aquell instant, sentint la seva essència i així, gràcies a aquest ocellet, poder-la recordar.
{{ comment.text }}