Alegria interior | El fanaler

Al segle XVII Sa Majestat, a cada regne el seu, va resoldre: “Alliberar el veïnat de la cura, encesa, neteja i conservació dels fanals”. Va establir que la guàrdia nombrés operaris per fer aquesta feina, mantenir la llum encesa dels fanals durant la nit. En una ciutat cada fanaler s’encarregava d’encendre uns 40 fanals en un quart d’hora, començaven amb les oracions de vespres. La presència al carrer durant les hores de foscor el va fer ser un referent de persuadir el vandalisme i d’ajudar la ciutadania, que els va anar derivant cap al que avui coneixem com a sereno, i que encara existeix en moltes poblacions. No era un dels oficis més interessants del món, però no deixava de ser una responsabilitat perquè altres gaudissin del trajecte. Donaven un servei a la comunitat de mínims per ajudar els altres a buscar màximes de l’instant present. A la vida ens trobem mestres i persones que ens encenen el fanal del camí. El bon mestre ensenya coneixements vitals. Imprescindibles per al creixement personal, per establir harmonia en el teu ésser. Per assolir els aprenentatges del mestre un els ha de posar en pràctica, i on posarem la pràctica si no en els fets pràctics de cada dia, i quan la llum del sol s’amaga, quan nosaltres ens enfosquem en les nostres cabòries, sempre tenim una llum incandescent que ens guia per la foscor. La llum que fa un fanal no il·lumina tot el carrer, la llum que sumen tots els fanals sí que ens fa veure-hi més clar. El fil de llum de cadascuna teixeix de color el camí, no ens ensenya simplement que sempre hi ha d’haver algú o alguna cosa que ens encén aquesta llum que ens acompanya. Avui aquesta llum i el maquinisme que la produeix són automàtics, com molts altres utensilis que ens envolten, ens faciliten molt la vida. Avui la nostra capacitat, aparentment són iguals que la dels nostres avantpassats, es multipliquen en potència gràcies a les connexions globals que acceleren el saber de les coses en un instant. Podríem dir que els nostres guies s’han ben equipat per marcar-nos el camí, per afirmar que sense Google Maps no arribaríem a destí tan fàcilment. Tot i els grans avantatges que la tecnologia ens ha proporcionat, tot i les facilitats de saber que ens ofereix sabers immediats, encara necessitem algú que en l’instant present ens il·lumini la consciència. Ho intento demostrar amb un exemple molt pràctic. Avui el mòbil ens diu el nom d’una planta a través d’una foto feta al moment. Però quants cops hem tornat a veure la mateixa planta i no en recordem el nom. I un dia ens trobem pel camp una persona que cull aquella planta i ens explica mil beneficis d’ella. Llavors recordarem el seu nom per sempre. Perquè sense ser la seva intensió ens ha teixit a la memòria amb fil de llum. Com en el seu temps feien els fanalers per il·luminar els carrers perquè hi hagués més vida, més alegria en la negra nit.

Alegria interior | El fanaler

‘Tormented Souls II’

Estil ‘hygge’

Els renecs

Què és el kimtxi?

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Mor una dona en caure des d'un vuitè pis a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

Doble accident de camions a la C-17 i la C-25 a Gurb

El proper dissabte tanca el Mercadona de Torelló

Atropellament mortal a la plaça Divina Pastora de Vic

Una parella de Tona queda atrapada a Tailàndia després que la connexió via Qatar es cancel·lés pel conflicte al Golf

Es fa passar per un treballador del banc i roba 25.000 euros a dues persones grans de Barcelona

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l'atac a la comissaria de Vic

Detenen el lladre d'una bicicleta a Vic gràcies al GPS

Sis restaurants recomanats per la Guia Michelin a Osona i el Ripollès