Alegria interior | El fanaler

Al segle XVII Sa Majestat, a cada regne el seu, va resoldre: “Alliberar el veïnat de la cura, encesa, neteja i conservació dels fanals”. Va establir que la guàrdia nombrés operaris per fer aquesta feina, mantenir la llum encesa dels fanals durant la nit. En una ciutat cada fanaler s’encarregava d’encendre uns 40 fanals en un quart d’hora, començaven amb les oracions de vespres. La presència al carrer durant les hores de foscor el va fer ser un referent de persuadir el vandalisme i d’ajudar la ciutadania, que els va anar derivant cap al que avui coneixem com a sereno, i que encara existeix en moltes poblacions. No era un dels oficis més interessants del món, però no deixava de ser una responsabilitat perquè altres gaudissin del trajecte. Donaven un servei a la comunitat de mínims per ajudar els altres a buscar màximes de l’instant present. A la vida ens trobem mestres i persones que ens encenen el fanal del camí. El bon mestre ensenya coneixements vitals. Imprescindibles per al creixement personal, per establir harmonia en el teu ésser. Per assolir els aprenentatges del mestre un els ha de posar en pràctica, i on posarem la pràctica si no en els fets pràctics de cada dia, i quan la llum del sol s’amaga, quan nosaltres ens enfosquem en les nostres cabòries, sempre tenim una llum incandescent que ens guia per la foscor. La llum que fa un fanal no il·lumina tot el carrer, la llum que sumen tots els fanals sí que ens fa veure-hi més clar. El fil de llum de cadascuna teixeix de color el camí, no ens ensenya simplement que sempre hi ha d’haver algú o alguna cosa que ens encén aquesta llum que ens acompanya. Avui aquesta llum i el maquinisme que la produeix són automàtics, com molts altres utensilis que ens envolten, ens faciliten molt la vida. Avui la nostra capacitat, aparentment són iguals que la dels nostres avantpassats, es multipliquen en potència gràcies a les connexions globals que acceleren el saber de les coses en un instant. Podríem dir que els nostres guies s’han ben equipat per marcar-nos el camí, per afirmar que sense Google Maps no arribaríem a destí tan fàcilment. Tot i els grans avantatges que la tecnologia ens ha proporcionat, tot i les facilitats de saber que ens ofereix sabers immediats, encara necessitem algú que en l’instant present ens il·lumini la consciència. Ho intento demostrar amb un exemple molt pràctic. Avui el mòbil ens diu el nom d’una planta a través d’una foto feta al moment. Però quants cops hem tornat a veure la mateixa planta i no en recordem el nom. I un dia ens trobem pel camp una persona que cull aquella planta i ens explica mil beneficis d’ella. Llavors recordarem el seu nom per sempre. Perquè sense ser la seva intensió ens ha teixit a la memòria amb fil de llum. Com en el seu temps feien els fanalers per il·luminar els carrers perquè hi hagués més vida, més alegria en la negra nit.

Alegria interior | El fanaler

Joan Masdéu celebra 15 anys en solitari amb ‘La bonaventura’

Crítica de cinema | ‘Grand Tour‘, de Miguel Gomes

El so de caminar | L’art d’estimar les nostres cicatrius

El 9 ets i uts | Quina segada!

LA PREGUNTA

Creu que Espanya ha d’incrementar la despesa en Defensa?

Roben a l’aparcament dels treballadors de l’Hospital de Vic

Accident entre una furgoneta i un cotxe a Vic a l'antiga carretera de Prats

Jordi Casanovas, aquest diumenge, arribant a l’acadèmia de futbol

Desarticulat un grup criminal que cultivava marihuana en una nau de Manlleu

Rebenten una vintena de vidres de cotxes a Vic en una sola nit

Imatge dels animals morts

El pantà de Sau s'omple de visitants atrets per l'augment de les reserves d'aigua

Tres detinguts a Vic per robar a l'interior d'un cotxe

Víctor Crespo i Àlex Rodriguez en una jugada del partit de la primera volta.

Restablerta parcialment la circulació entre L'Hospitalet i La Garriga