Alegria Interior | Seijaku

‘Serenitat al mig del caos’. Aquest és el significat de la paraula japonesa seijaku. El seu propòsit és el de recordar-nos la necessitat de trobar un moment de pausa quan el caos del dia a dia es converteix en una normalitat i ens arrossega. De la mateixa manera que quan portem moltes hores d’autopista conduint sabem que hem de parar per no tenir problemes de motor, la maquinària del nostre cos també necessita parar de tant en tant i recuperar-se del ritme intens que moltes vegades ens imposem a nosaltres mateixos. Quan estem immersos en una vida estressada és fàcil que acabem justificant aquesta manera de viure com l’única via possible i no ens adonem que una part de la càrrega que suportem sigui del tot innecessària. Si almenys en prenem consciència, tot i que la nostra resistència als canvis moltes vegades ens impedeixi modificar hàbits i baixar revolucions, com a mínim podrem incorporar aquestes petites pauses o parades reparadores. Unes quantes respiracions profundes i conscients o actes tan simples com anar a prendre un got d’aigua poden ser suficients per revifar-nos i reprendre la nostra activitat amb una nova mirada. Si volem anar més enllà i ens agrada passar de la necessitat a la curiositat jo proposo una pràctica que sempre m’ha agradat recomanar i que es pot adoptar com un exercici d’observació i al mateix temps també d’autoobservació. El joc consisteix a aturar-se en un lloc molt concorregut i limitar-se a mirar el que passa al nostre voltant. Un dia de mercat en hora punta, una estació de tren o metro, passejar per una gran superfície un dissabte a la tarda o observar la cua de cotxes que intenten fer malabarismes per no portar els nens tard a l’escola, poden ser maneres de convertir-nos en espectadors dels petits moments de caos quotidians en lloc de ser-ne els protagonistes. I si mantenim aquest estat el temps suficient, fins i tot podrem experimentar un efecte d’invisibilitat que ens recordarà els nostres moments de ceguesa quan anem amb pilot automàtic. Jocs a part, la paraula seijaku també em va ressonar quan vaig llegir una entrevista amb un reporter de guerra que explicava haver fotografiat la primera línia de batalla en un munt de països. Quan tornava a casa se sentia totalment desplaçat i fora de joc, ja que la intensitat de la seva professió li impedia desconnectar, incidint d’aquesta manera en les seves relacions familiars i socials. M’és fàcil imaginar-me que una persona que li van cremar la casa a l’Afganistan confós per un espia talibà quan sent les nostres queixes les trobi ridícules. Així i tot, atrapat en la necessitat de viure una vida al límit com si fos una droga, aquest fotògraf de guerra és capaç de refugiar-se a l’Àfrica de tant en tant i establir un diàleg amb els animals salvatges a través de l’objectiu de la seva càmera. Aquestes escapades són la seva raó de viure i al mateix temps és el combustible que li permet continuar captant imatges per conscienciar-nos de les conseqüències dels conflictes armats. Crec que escoltant o llegint aquest tipus de testimonis ens hauria de ser més fàcil relativitzar els nostres problemes i fer-los més petits. Per altra banda, saber trobar el nostre raconet africà intern pot esdevenir una ajuda imprescindible en el nostre dia a dia, només ens cal parar un moment.

Alegria Interior | Seijaku

Viatge rodó

“Volia abordar el tema de la salut mental i fer un exercici d’empatia”

Rafa

Hannah Arend, més enllà del bé i el mal?

LA PREGUNTA

Qui guanyarà el Mundial de futbol?

Horaris de pas del Tour de França per Osona i el Ripollès

Mor Jaume Parramon, en Jaume del 'Parra' de Manlleu

Investiguen tres possibles incendis provocats a Torelló

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Francesc Esteller, el nen que anava a l’estació per veure els que abandonaven

Foc en un camp a Santa Eugènia de Berga, que podria haver estat provocat per una cigarreta

“Som dels pocs llocs on sobreviu un nucli de granges de vaques de llet”

“Prefereixo treballar per al meu futur abans que fer vacances”

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

El Tour confirma que hi haurà tercera etapa però sense públic ni caravana un cop a França