Amables lectors

No sé si coneixeu algú que es dediqui a comentar notícies dels mitjans digitals. Confesso que jo no, i no sé si s’ha de ser d’un perfil concret –especialment ociós o polititzat–, però m’encantaria saber qui hi ha al darrere. És un nou subgènere que em té enganxada. De seguida veus que segueix una dinàmica pròpia de noms en clau (tipus Jo vull ser torero o Trabucaire), autors assidus, dèries particulars, felicitacions benintencionades (que sempre són d’agrair) i, sobretot, molta emprenyamenta. Ja sé que les cartes al director d’EL 9 NOU també tenen els seus autors de capçalera, amants de l’escriptura, les cartes d’agraïment de familiars de difunts (que a mi em fan plorar) i alguna queixa. Jo mateixa em vaig estrenar com a periodista en aquesta casa amb una carta furibunda dels organitzadors del Concurs de Ratafia de Centelles cap al 1999 –no entenc per què no els va fer gràcia el meu sentit de l’humor; encara guardo el retall de diari. Però allò era literatura romàntica comparat amb la mala llet de les webs. Internet és un abocador de ràbia. És un magatzem industrial de bilis bullint com el volcà de La Palma. És clar que hi ha gent raonada, que aporta un testimoni o una opinió que són enriquidors per al debat; llàstima que quedin colgats pel hater amb barretina o tricorni, el típic animal racista o l’exemplar que a mi em té el cor robat: el saberut que té el diagnòstic i la solució d’un problema social més ràpid i millor que tots els experts. Repartidors de solucions senzilles per a problemes complexos, servei 24/7. La paradoxa és que aquesta gent perdi el temps llegint notícies quan ja tenen un veredicte irrevocable. He quedat estupefacta llegint-los comentant els articles d’aquests dies sobre la violència juvenil als macrobotellons. Normalment la crítica contra la premsa és per ser superficials, però ja pots intentar fer reportatges de fons amb arguments que vagin més enllà, que des del sofà ja t’han ventat prejudicis i estirabots. Suposo que es queden tan amples i passen a comentar un altre mitjà. A aquesta nova modalitat de català emprenyat els volia recomanar La humanitat, de l’historiador Rutger Bregman, un llibre que documenta i defensa que l’home pot ser amable, decent i altruista per naturalesa. L’únic problema és que ens ho hem de creure. I ho hauríem d’aplicar tots alhora. El comentari d’un amable lector del diari Ara sobre el llibre no té pèrdua: “Jo vaig viure anys a Veneçuela i ves-hi tu amb un lliri a cada mà. Tant de bo si en surts amb les dues mans”. Ara com ara no els veig gaire motivats per fer la revolució dels somriures.

Amables lectors

Ignasi Prat Altimira mostra el treball d’ ‘El tapís del rei’ a Sant Cugat

De la carnisseria al teatre

Mapadeball porta ‘Altres mirades’ al Teatre Auditori de Granollers amb 349 joves de la comarca

El Fons Marià Lassús Pecanins, el primer arquitecte de Granollers, ingressa a l’Arxiu Municipal

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Evacuat un noi en caure d'un segon pis al barri de Sant Miquel de Granollers

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

L’Ametlla fa servir un ramat de cabres per fer el manteniment de les franges perimetrals

Dos detinguts a Cardedeu per pagar amb bitllets falsos de 50 euros a venedors de loteria i comerciant

Onze municipis vallesans obriran franges perimetrals en urbanitzacions entre 2026 i 2027

El govern prioritza el tram Granollers-Terrassa de la línia orbital ferroviària i vol que sigui una realitat el 2033

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Territori fixa el setembre per iniciar les obres de la variant de Sant Feliu

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys