Anna Erra, citada a declarar al jutjat pel missatge a favor dels presos que s’emetia a la plaça de Vic

L’alcaldessa Anna Erra haurà de declarar el dia 25 de febrer als jutjats de Vic pel missatge a favor dels presos polítics i els exiliats que durant tres setmanes es va emetre a la plaça Major a través de la megafonia de l’Ajuntament. El titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Vic, Josep Mateu, ha admès a tràmit una querella presentada per l’advocat asturià Miguel Barbazán, que es va assabentar dels fets després que alguns mitjans de comunicació ho denunciessin. Segons Barbazán, l’emissió del missatge, que era un enregistrament amb la veu de l’actor Lluís Soler i que anava acompanyat d’un toc de campanes fent la crida a sometent, no només podria ser constitutiu dels delictes de prevaricació i malversació, sinó també d’un delicte d’odi. Considera que l’Ajuntament va facilitar les seves instal·lacions i infraestructures “per a la difusió pública i diària de missatges que pretenien subvertir l’ordre constitucional i destruir l’ordre social democràtic”. La resolució judicial a què ha tingut accés EL 9 NOU va ser notificada dimecres als procuradors i dijous encara no l’havia rebut l’Ajuntament de Vic. L’admissió a tràmit de la querella de l’advocat asturià es produeix mentre hi ha oberta encara una investigació de la Fiscalia pels mateixos fets. El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va ordenar als Mossos, el passat mes de setembre, que investiguessin si la decisió d’emetre el missatge va comptar amb el suport d’un acord de l’autoritat municipal, si la instal·lació de la megafonia o l’emissió del missatge havia suposat algun cost o si funcionaris de l’Ajuntament havien tingut res a veure amb la seva elaboració o emissió. Aquestes diligències estan obertes i s’ha pres ja declaració a responsables de l’ANC d’Osona, Òmnium i la mateixa alcaldessa. La Fiscalia va decidir obrir diligències, segons va dir, després que un particular telefonés a la comissaria dels Mossos perquè havia sentit el missatge mentre passejava per la plaça de Vic i l’havia considerat ofensiu. El titular del jutjat 3 de Vic també ha citat a declarar, en aquest cas com a testimoni, el regidor de Vic per a Tots, Arnau Martí. En la querella de Barbazán, del despatx d’advocats Caicoya y Cecchini d’Oviedo, es fa esment d’unes declaracions de Martí a alguns mitjans a través de les xarxes socials que reclamava que es deixés d’emetre el missatge i assegurava que la decisió que sonés havia estat “unilateral” i que no l’havia pres cap òrgan de govern de l’Ajuntament. L’alcaldessa, a part de defensar el contingut del missatge, va explicar durant una roda de premsa el mes de setembre que no va suposar cap despesa de diner públic perquè el sistema de megafonia és de l’Ajuntament i només es van limitar a posar el llapis de memòria amb l’arxiu sonor que els van fer arribar l’ANC, Òmnium i els CDR. Martí està citat el mateix 25 de febrer a les 10 del matí als jutjats de Vic, una hora abans que hagi de declarar l’alcaldessa.Vic Víctor Palomar L’alcaldessa Anna Erra haurà de declarar el dia 25 de febrer als jutjats de Vic pel missatge a favor dels presos polítics i els exiliats que durant tres setmanes es va emetre a la plaça Major a través de la megafonia de l’Ajuntament. El titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Vic, Josep Mateu, ha admès a tràmit una querella presentada per l’advocat asturià Miguel Barbazán, que es va assabentar dels fets després que alguns mitjans de comunicació ho denunciessin. Segons Barbazán, l’emissió del missatge, que era un enregistrament amb la veu de l’actor Lluís Soler i que anava acompanyat d’un toc de campanes fent la crida a sometent, no només podria ser constitutiu dels delictes de prevaricació i malversació, sinó també d’un delicte d’odi. Considera que l’Ajuntament va facilitar les seves instal·lacions i infraestructures “per a la difusió pública i diària de missatges que pretenien subvertir l’ordre constitucional i destruir l’ordre social democràtic”. La resolució judicial a què ha tingut accés EL 9 NOU va ser notificada dimecres als procuradors i dijous encara no l’havia rebut l’Ajuntament de Vic. L’admissió a tràmit de la querella de l’advocat asturià es produeix mentre hi ha oberta encara una investigació de la Fiscalia pels mateixos fets. El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va ordenar als Mossos, el passat mes de setembre, que investiguessin si la decisió d’emetre el missatge va comptar amb el suport d’un acord de l’autoritat municipal, si la instal·lació de la megafonia o l’emissió del missatge havia suposat algun cost o si funcionaris de l’Ajuntament havien tingut res a veure amb la seva elaboració o emissió. Aquestes diligències estan obertes i s’ha pres ja declaració a responsables de l’ANC d’Osona, Òmnium i la mateixa alcaldessa. La Fiscalia va decidir obrir diligències, segons va dir, després que un particular telefonés a la comissaria dels Mossos perquè havia sentit el missatge mentre passejava per la plaça de Vic i l’havia considerat ofensiu. El titular del jutjat 3 de Vic també ha citat a declarar, en aquest cas com a testimoni, el regidor de Vic per a Tots, Arnau Martí. En la querella de Barbazán, del despatx d’advocats Caicoya y Cecchini d’Oviedo, es fa esment d’unes declaracions de Martí a alguns mitjans a través de les xarxes socials que reclamava que es deixés d’emetre el missatge i assegurava que la decisió que sonés havia estat “unilateral” i que no l’havia pres cap òrgan de govern de l’Ajuntament. L’alcaldessa, a part de defensar el contingut del missatge, va explicar durant una roda de premsa el mes de setembre que no va suposar cap despesa de diner públic perquè el sistema de megafonia és de l’Ajuntament i només es van limitar a posar el llapis de memòria amb l’arxiu sonor que els van fer arribar l’ANC, Òmnium i els CDR. Martí està citat el mateix 25 de febrer a les 10 del matí als jutjats de Vic, una hora abans que hagi de declarar l’alcaldessa.Vic Víctor Palomar L’alcaldessa Anna Erra haurà de declarar el dia 25 de febrer als jutjats de Vic pel missatge a favor dels presos polítics i els exiliats que durant tres setmanes es va emetre a la plaça Major a través de la megafonia de l’Ajuntament. El titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Vic, Josep Mateu, ha admès a tràmit una querella presentada per l’advocat asturià Miguel Barbazán, que es va assabentar dels fets després que alguns mitjans de comunicació ho denunciessin. Segons Barbazán, l’emissió del missatge, que era un enregistrament amb la veu de l’actor Lluís Soler i que anava acompanyat d’un toc de campanes fent la crida a sometent, no només podria ser constitutiu dels delictes de prevaricació i malversació, sinó també d’un delicte d’odi. Considera que l’Ajuntament va facilitar les seves instal·lacions i infraestructures “per a la difusió pública i diària de missatges que pretenien subvertir l’ordre constitucional i destruir l’ordre social democràtic”. La resolució judicial a què ha tingut accés EL 9 NOU va ser notificada dimecres als procuradors i dijous encara no l’havia rebut l’Ajuntament de Vic. L’admissió a tràmit de la querella de l’advocat asturià es produeix mentre hi ha oberta encara una investigació de la Fiscalia pels mateixos fets. El fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, va ordenar als Mossos, el passat mes de setembre, que investiguessin si la decisió d’emetre el missatge va comptar amb el suport d’un acord de l’autoritat municipal, si la instal·lació de la megafonia o l’emissió del missatge havia suposat algun cost o si funcionaris de l’Ajuntament havien tingut res a veure amb la seva elaboració o emissió. Aquestes diligències estan obertes i s’ha pres ja declaració a responsables de l’ANC d’Osona, Òmnium i la mateixa alcaldessa. La Fiscalia va decidir obrir diligències, segons va dir, després que un particular telefonés a la comissaria dels Mossos perquè havia sentit el missatge mentre passejava per la plaça de Vic i l’havia considerat ofensiu. El titular del jutjat 3 de Vic també ha citat a declarar, en aquest cas com a testimoni, el regidor de Vic per a Tots, Arnau Martí. En la querella de Barbazán, del despatx d’advocats Caicoya y Cecchini d’Oviedo, es fa esment d’unes declaracions de Martí a alguns mitjans a través de les xarxes socials que reclamava que es deixés d’emetre el missatge i assegurava que la decisió que sonés havia estat “unilateral” i que no l’havia pres cap òrgan de govern de l’Ajuntament. L’alcaldessa, a part de defensar el contingut del missatge, va explicar durant una roda de premsa el mes de setembre que no va suposar cap despesa de diner públic perquè el sistema de megafonia és de l’Ajuntament i només es van limitar a posar el llapis de memòria amb l’arxiu sonor que els van fer arribar l’ANC, Òmnium i els CDR. Martí està citat el mateix 25 de febrer a les 10 del matí als jutjats de Vic, una hora abans que hagi de declarar l’alcaldessa.

Anna Erra, citada a declarar al jutjat pel missatge a favor dels presos que s’emetia a la plaça de Vic

Què hem explicat a El 9 Informatiu d’aquest divendres, 5 de juny?

Carles Prat serà el cap de llista d’Independents per Folgueroles-AM

La 13a Cronoescalada a la Creu de Gurb reuneix 250 participants, entre cursa i caminada

Centelles instal·larà càmeres de videovigilància per millorar la seguretat

LA PREGUNTA

Comparteix la decisió dels docents de rebutjar el preacord i tornar a les vagues?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d'Oló

Els Mossos investiguen la mort d’un excursionista a les Agudes, dins el parc natural del Montseny

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

La C-17, tallada tres quarts d'hora a Gurb, en sentit nord, en una nova protesta dels treballadors de Pascual

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Detingut a Taradell per transportar mig miler de plantes de marihuana

Ripoll avisa de les restriccions de mobilitat que comportarà el pas del Tour

Obre la guingueta de la Pista de Vic, deu anys després de quan es va concebre