El ritme de la construcció va de forma diferent en funció de la situació de cada ciutat, poble o comarca. A Osona i el Moianès el nombre de visats (el moment que es considera que s’inicia una obra) va baixar el 2019 en relació amb el 2018 però continua sent més que el 2017, quan ja es començava a notar la recuperació després de 10 anys sota mínims per la crisi. Els visats no afecten reformes interiors perquè no calen. En el cas d’Osona i segons dades del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), es van visar un total de 75.120 metres quadrats, dels quals 59.665 són d’habitatge mentre que 15.455 són per construcció que no sigui habitatge. Això representa un 18,4% menys de superfície visada i un 3,6% menys de nombre d’habitatges. Es va tancar, però, amb un total de 259 expedients, que representa un 21,6%.
Al Moianès, que té unes quantitats molt petites de visat d’obra nova, va baixar el nombre de metres visats per habitatge però en canvi va pujar el nombre d’habitatges visats, de 14 a 18 entre els anys 2018 i 2019. En total va visar 4.831 metres quadrats, un 8,7% menys que l’any anterior, i va instar 32 expedients, un 28% més que el 2018. Així com a Osona van baixar els visats del no habitatge, al Moianès aquesta dada va pujar una mica tot i que és una tercera part dels metres visats l’any 2017.
Pel president del COAC a Osona, l’arquitecte Miquel Sitjà, el 2019 “no ha estat un mal any” per a la nova construcció. I del mateix parer és la presidenta del Consell Empresarial d’Osona i gerent de Construccions Ferrer, Lurdes Baulenas, que creu que “hi va havent un degoteig tant de construcció com de venda així com de feina per al sector públic o per a organitzacions de servei públic”. Baulenas afegeix “i que segueixi així, perquè el que no pot passar és el que ens va portar a la crisi”. De tota manera, diu que sí que cal tenir en compte d’apuntar bé en el preu quan es ven, perquè el que “puja són els preus dels solars, i si no es ven bé llavors no es pot accedir als solars”. També Josep Pujol, de Còdol, creu que “el degoteig hi és”, però confia que l’any 2020 sigui millor i considera que la gestió que han fet els bancs “del seu parc immobiliari ha estat mal feta i encara ara hi ha pòsit”, mentre recorda que durant la crisi de finals dels 70 i principis dels 80 ho van gestionar millor. Com a promotors han acabat ara dues promocions a Manlleu i Torelló de les quals havien fet l’esquelet l’any 2007, abans de la crisi.
Com es pot veure en les gràfiques de superfície visada des del 2013 a les tres comarques, el comportament és divers a totes tres. El repunt del 2013 a Osona en realitat no es va notar fins al 2017, mentre que al Ripollès la tendència és a la baixa tot i el repunt del 2014 que també va tenir el Moianès, mantenint en canvi la tendència i més estabilitat.
{{ comment.text }}