Can Blanxart tensiona la relació entre Sant Joan i el Bisbat de Vic

Per primera vegada des que a principis de segle va començar a celebrar-se l’Entrevoltes, aquesta activitat musical que enceta la festa major de Sant Joan, no es s'ha pogut fer a la plaça Major que li confereix la personalitat i el nom. El mal estat de l’edifici de Can Blanxart, en una de les quatre façanes de la plaça que també acull l’Ajuntament, ha desaconsellat que s’hi celebrés. El temor que els decibels que emeti la música dels grups que hi actuaran, i el moviment de persones que en cada edició s’hi acaba reunint, ha fet replantejar-ne la ubicació, que aquest cop es desplaçarà a la plaça Comamala, també a la Vila Vella. L’Entrevoltes no és el primer concert que s’hi suspèn. L’alcalde, Ramon Roqué, reconeix que aquest estiu ja hi hauria d’haver vingut l’Orquestra Diversiones, que hi havia protagonitzat concerts del festival Clownia, però que finalment es va haver de desestimar. L’Ajuntament té declarat l’històric edifici en estat de ruïna, i el procediment per enderrocar-ne una part segueix l’expedient. Ara mateix, i seguint les recomanacions dels tècnics municipals, han preferit “no jugar-nos-la” i esperar per poder-hi actuar encara que sigui de forma subsidiària, és a dir, executant l’obra i traslladant el cost a la propietat. En cas que tot segueixi el camí que espera, s’hauria de poder iniciar l’obra un cop el Departament de Cultura, a través de la Comissió de Patrimoni, n’hagi enllestit l’estudi històric i cultural, i digui quines parts s’han de preservar. La casa està inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i és propietat del Bisbat de Vic d’ençà que el va heretar. La decisió de no permetre fer-hi concerts no ha evita, en aquesta edició, que sí que se celebrin ballades de sardanes o el Ball dels Pabordes a la plaça Major, perquè es considera que l’impacte que tenen sobre l’edifici és considerablement menor. L’ecònom del Bisbat de Vic, Josep Martínez, confirma el conflicte que hi ha amb l’Ajuntament, si bé explica que els seus tècnics consideren que “tot i estar malament, l’edifici Blanxart no està en estat de ruïna”. El Bisbat afirma que ha demanat permís per apuntalar la zona externa dels arcs, però que no ha rebut resposta del consistori. Les discrepàncies van dirimirse als jutjats el febrer d’aquest any, però encara no hi ha una sentència sobre quin destí li espera a la casa, que té dos edificis annexos. Martínez creu que la Blanxart “s’ha d’arreglar”. La intenció de l’ens eclesiàstic és esperar la resolució judicial i llavors actuar. Un possible enderroc està valorat en més de 300.000 euros. ALTRES LITIGIS A banda de Can Blanxart, l’Ajuntament i el Bisbat també mantenen discrepàncies en altres immobles santjoanins. Per una banda, a Sant Antoni, on l’Ajuntament vol que l’ermita i el campanar passin a ser formalment de titularitat municipal com la resta de l’edifici on ara hi ha l’hotel Abatissa. Però el Bisbat manté que l’ermita està inscrita al Registre de la Propietat a nom de la parròquia, i que així es va reconèixer en un plenari de 2007. Pel que fa al teatre Centre, l’Ajuntament també voldria que el cedissin a la Societat d’Amics del Teatre (SAT) que actualment ja fa ús de la sala i gestiona el bar. La intenció municipal és que la cessió es faci a canvi de les obres que cal fer-hi per poder continuar mantenint l’activitat. De moment tampoc hi ha acord, tot i que no es descarta que acabi essent a tres bandes. Una família de patricis, amb arrels des del segle XVI J.V. Des del segle XVI, 11 generacions de Blanxart consten en els documents santjoanins. Una família de patricis locals, amb vinculacions també a Berga, que al segle XVII va donar la forma actual al seu casal, exemple d’arquitectura civil del barroc. La façana actua com una pantalla que unificava les finques del seu darrere, amb origen medieval. És l’element d’interès que es protegeix segons la fitxa del Pla General de Sant Joan, “en especial les vuit arcades que formen el porxo de la planta baixa”. Aquí hi havia hagut la botiga familiar, coneguda popularment per Ca l’Adroguer. L’any 2007 va morir la darrera descendent de la família, Maria Lluïsa Pisach i Blanxart, que havia fet testament en favor de la parròquia.

Can Blanxart tensiona la relació entre Sant Joan i el Bisbat de Vic

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous ‘influencers’ de la vida a pagès

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dimarts 16 de desembre?

La Mambla, a Orís, una antiga colònia industrial

Prats de Lluçanès presenta la segona temporada d’espectacles al Teatre Orient

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Osona Ripolles

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

S’encén un cotxe a l’Eix Transversal, a Muntanyola

Osona es coordinarà per abordar de manera conjunta el problema del sensellarisme