Ferran Vila (24) i Nil Torrents (23), de Sant Julià, van acomiadar el juliol confinats a casa. Tots dos treballen de monitors al campus d’estiu que organitza el club de futbol del poble i formen part d’una desena de persones que es van haver d’aïllar preventivament després que un infant donés positiu a les proves de la Covid-19.
Com la resta de nens que participaven al casal, ni l’un ni l’altre van acabar desenvolupant la malaltia, però sí que van passar gairebé dues setmanes a casa en una època en què les hores de sol i el bon temps conviden a sortir. “És veritat que veies els amics fent coses i et sabia greu no ser-hi”, explica Vila, “però era el que tocava per responsabilitat i, a diferència del març, ajudava molt tenir marcat al calendari el final del confinament”. El primer dia que van tornar a trepitjar el carrer va ser el divendres 31 de juliol, justament la data en què es casava el germà gran de Torrents: “Quan el test va confirmar que no tenia la Covid-19 em vaig treure un pes de sobre. Amb ell ens veiem cada dia i, sinó, també s’hauria hagut de posar en quarantena i aplaçar el casament després de molts mesos de patir”.
Per alleugerir el confinament, Vila i Torrents van recórrer a sèries, videojocs, les seves mascotes o tandes d’exercicis al jardí. Un cop superat el període que marcava el protocol, tant ells com els nens del seu grup van reprendre el campus i fins aquest divendres han continuat combinant les hores d’entrenament al camp de futbol amb estones de piscina i excursions. “Havia de ser així, perquè ens divertim molt i, sense venir, ho hauríem trobat a faltar”, hi afegia Gil Fiter (11) aquest dijous.
EL 9 NOU es va posar en contacte amb ells amb l’objectiu de recollir com es viu el confinament a ple estiu, ja que segons l’Organització Mundial de la Salut o la Generalitat aïllaments d’aquest tipus —acotats geogràficament o puntuals en famílies, companys de feina i amics— seran freqüents en l’exercici d’intentar controlar el virus mentre no s’aconsegueixi una vacuna efectiva contra els símptomes de la Covid-19.
Més enllà d’haver-se hagut de quedar a casa o el risc de contraure la malaltia, però, Vila i Torrents destaquen que el pitjor ha estat la desinformació. I és que malgrat que de tots els monitors i participants al campus només dos han patit la Covid-19, “corrien tota mena de rumors i notícies falses. A poble s’hi va acabar generant una alarma totalment injustificada”.
