9 a 4. Sorpresa pel resultat?
Pel resultat de 9 a 4, sí. Sorpresa per guanyar, no, perquè era una aposta i els últims sondejos de carrer coincidien que hi havia ganes de canvi. Sobretot quan vam fer les més de 70 masies, notaves que hi havia gent que havia votat sempre una determinada opció i que volien canviar. I per nosaltres això era molt important perquè era un doble vot. Perdien els altres i nosaltres el guanyàvem. Després hi ha la gent jove, que també vam il·lusionar, motivar i implicar.
Quins creu que van ser el o els motius d’aquesta majoria tan àmplia d’ERC?
Una suma de molts elements. Per un cantó, el cert cansament que hi havia d’una forma de governar. Són 32 anys de la mateixa gent, era com una família i hi havia una part del poble que no se sentia ben representada per la manera de governar. Per altra banda, el candidat. El fet que no es presentés Lluís Verdaguer ens va afavorir. I també perquè vam fer un equip molt potent, una candidatura que va agafar molts àmbits de la població, que cobrís moltes necessitats i que no fos una colla d’amics perquè molts no ens coneixíem, però sí gent motivada i alguns amb experiència. I també pel fet de ser dona. Jo no ho he utilitzat durant la campanya perquè era evident. Jo sempre deia que era feminista… És una qüestió de normalitat, ho podem fer tan bé o tan malament com els homes.
Va ser dura la campanya?
Va ser estranya, perquè se m’acabava de morir la mare. I va ser dura en un determinat moment. Em va doldre molt que Lluís Verdaguer es posés amb persones de la meva llista acusant-los de traïdors o que em diguessin mentidera en alguns moments. Tampoc m’ha agradat la implicació de gent que treballa a l’Ajuntament en la campanya de JxTaradell, no tocava.
El relleu ha estat fàcil amb Lluís Verdaguer?
Hem parlat, hem parlat molt, però una cosa és parlar i que et digui hi ha aquests temes pendents i l’altra és trobar-te’ls al dia a dia. La realitat és més dura i complexa.
Com s’ha trobat l’Ajuntament?
Tant les administratives com els tècnics me’ls he trobat disposats a treballar. Tenen assumit que nosaltres no som sectaris, tothom és necessari mentre treballi bé, no hi ha ningú imprescindible, també s’ha de dir. El que passa és que vam entrar a l’Ajuntament amb una situació, vam donar confiança a una persona i aquesta persona ara ha plegat. I quan és una persona que porta més de la meitat de la qüestió tècnica de l’Ajuntament, això desballesta l’engranatge. En aquest sentit, em sento fatal. Per la resta ja havíem fet la diagnosi que hi faltaven tècnics, que té una plantilla molt collada i que ara potser cal canviar-ho.
La baixa sensible és la de Berta Vaqué?
Era cap d’Unitat Tècnica i quan vaig entrar em vaig adonar que aquesta persona portava moltes coses. Ja l’havia entrevistat abans, vaig veure que era una persona eficient, en tenia bones referències i en vam pactar la continuïtat, però el dia que aprovàvem la seva continuïtat amb un decret d’alcaldia en el ple acabava de comunicar que plegava.
Després d’aquest mes i mig, què és el que més l’ha sorprès o que no s’esperava de la feina d’alcaldessa?
Firmar tants certificats d’empadronament, tantes factures i els problemes que hi ha de convivència. Sabia que n’hi havia, però no m’imaginava que tants. I també que a vegades la gent espera de tu resolucions que no pots, que esperen que l’administració ho faci de pressa i no tenen res a veure amb els temps reals, són molt lents. Tu en una empresa privada de seguida prens decisions i aquí tot s’allarga molt. I tenir el sentit de responsabilitat, m’ho imaginava, però el fet que passi qualsevol cosa en els 27,6 quilòmetres quadrats del municipi penses, la responsable ets tu. I amb aquest mes ja hem tingut una mica de tot.
Tinc la sensació que aquests dies viu a l’Ajuntament.
Jo sabia que serien 24 hores d’alcaldessa, ja ho he viscut amb el periodisme i no m’espanta. Però amb el periodisme veus uns resultats immediats o quasi immediats i aquí sembla que no n’hi hagi. Ho comparo com en una casa, que no s’acaba mai la feina.
Taradell va demanar canvi. Quin canvi es veurà?
El canvi, per començar, és el d’escoltar. D’escoltar i intentar resoldre més. El canvi es veurà en els petits detalls, creiem que els detalls són importants. Es veurà en la manera de fer, d’escoltar i d’implicar-se més tot l’equip de govern i no només d’una persona sola. Hi ha una gran participació entre tots els regidors i seguim les directrius de la nostra campanya, que era tenir un poble tranquil, amable i on es pogués conviure, però també demano paciència.
Un dels primers canvis ha estat obrir el despatx d’alcaldia a la ciutadania. Quina ha estat la resposta?
Ve gent. No hi ha cua, però entra gent i és agradable, perquè a vegades quan tens problemes el fet de ser escoltat potser trobes altres vies de solució. No tinc cap vareta màgica, però escoltem i intentem buscar solucions encara que acontentar tothom no ho aconseguirem mai.
En el primer ple ordinari es va aprovar posar el nom de la placeta Muriel Casals, una reivindicació dels últims quatre anys.
Era una qüestió política, de decisió. No implicava gran inversió i per tant era qüestió de dir ho fem o no ho fem. I ens va semblar que sí perquè estava prou consensuat, ja que JxTaradell també hi va estar d’acord.
L’oposició, però, va votar en contra de l’augment de dedicacions i retribucions dels regidors.
Nosaltres pensem que hi ha d’haver una mínima retribució en aquells que perden sous per dedicar-se a l’Ajuntament, perquè si no només es podran dedicar a la política aquells que tenen la vida resolta i tornarem a la vella aristocràcia. Això no vol dir que s’hi dediquin només aquestes hores, que ho fan molt més. I com deia un veí: si treballen i s’ho mereixen, endavant.
Hi ha bona relació amb els regidors de JxTaradell?
Els he vist només els dies dels plens. De les quatre persones que són regidors, hi ha qui accepta que hem guanyat i hi ha qui no. S’han dit coses molt gruixudes en aquest ajuntament pel fet que jo ocupi la cadira verda.
En el ple de constitució, Santi Estragués li va demanar els ingredients de la sopa d’all. Ja els hi ha dit?
No m’agrada gaire cuinar, però en tot cas la sopa d’all està feta amb molt bona voluntat, de tenir molt clar els objectius que hem de tirar endavant a aquest poble, amb tothom, i que no farem teatre. Treballarem i no copiarem sense dir-ho. Volem un poble més culte en tots els sentits: amb més convivència, més cooperació i més civisme.
Us preocupen els temes socials?
Sí, molt. Ara mateix tenim dues persones en greus problemes de convivència que tenen difícil resolució immediata.
A Taradell hi ha un problema d’incivisme amb els gossos?
Quan em preparava per presentar-me a l’alcaldia vaig parlar amb un alcalde de la comarca i em va dir que el tema que més maldecaps li portava era el dels gossos. A Taradell tenim més de 990 gossos censats. M’imagino que n’hi ha més. Doncs des de temes de denúncies per portar-los deslligats, la persona que té fòbia als gossos i no pot passejar tranquil pel poble perquè hi ha qui no compleix la normativa de portar-los sempre lligats… Defecacions, orins… tot això comporta que hi hagi d’haver un pla de xoc, però no el podem fer fins a la tardor quan hi hagi tots els vigilants locals actius i esperem que al gener puguem tenir un agent cívic amb capacitat sancionadora per fer una campanya real per explicar quines són les normes de convivència.
Què més la preocupa com a alcaldessa?
Doncs donar més vida en el tema de promoció econòmica, que no s’acabin de tancar les més de 60 botigues que hi ha. Que les més dues-centes persones que hi ha a l’atur poguessin trobar feina i aconseguir tenir un poble tranquil i atractiu i que hi hagi consens amb les persones que volen descansar però també amb les que volen gaudir del seu temps lliure.
Què va passar amb l’onada de calor i el Parc d’Esports?
Va ser una de les primeres decisions que vam prendre, una decisió ràpida però seguint les directrius que es van donar de la Generalitat d’obrir les piscines a tothom durant l’onada de calor de finals de juny. Es va parlar amb el president del Parc d’Esports, ho va veure bé tot i que hi havia algunes dificultats tècniques. A vegades, però, ens oblidem que aquesta piscina es pot obrir perquè hi ha la col·laboració de tot el poble perquè l’Ajuntament hi aporta diners. I en aquest cas està qualificat com a mínim amb 5.200 euros, que són els dies que hi va estar treballant la brigada d’obres durant el mes de juny per condicionar la piscina i poder-la obrir i també el material que van fer servir i que pagar l’Ajuntament i per tant tot el poble. Els socis que es van sentir malament caldria que sabessin que hi ha una aportació de diner públic per poder-la obrir, sense oblidar que quan es va construir també hi va haver una aportació. Davant una situació excepcional cal prendre mesures excepcionals.
L’Ajuntament absorbirà el Parc d’Esports?
S’ha d’estudiar i analitzar per veure què pot comportar que sigui un servei per a tot el poble. Molta gent que feia 20 anys que no hi anava, el dia de l’onada de calor deia que les instal·lacions són fantàstiques, que la piscina havia quedat molt bé i que és un lloc ideal, però les altres infraestructures estan molt deteriorades i hem de mirar què es pot fer i quines solucions hi podem trobar.
Fa falta una segona pista.
Hi ha una necessitat i estem buscant una solució. Aquesta setmana han vingut tècnics de la Diputació per buscar possibles emplaçaments. Anem de pressa a mirar-nos-ho, però el temps de l’administració és lent.
I per la ronda. Hi ha terminis?
No ens hem pogut marcar terminis, però intentarem tirar endavant les primeres iniciatives que s’arrosseguen de fa temps.
Com es presenta la festa major?
Esperem que sigui tan participativa com l’any passat, però serà estranya perquè la va preparar l’anterior equip de govern ja que quedava només una activitat per concretar. És una festa que la gent la viu amb molta intensitat i l’únic que demanem és que segueixi així però que es visqui amb respecte i que tothom la pugui gaudir amb tranquil·litat, i que les dones i les noies puguin caminar sense por les 24 hores del dia sense que ningú les molesti.
