Els parquets | La cançó de l’enfadat

Una vintena d’entitats econòmiques catalanes van tenir l’atreviment de plantejar propostes sobre el model de finançament i no van trigar a caure’ls a sobre els sospitosos habituals per retreure’ls tanta gosadia. Va passar la setmana passada. Les 13 cambres de comerç catalanes, les patronals Foment i Pimec i organitzacions tan diverses com el Col·legi d’Economies, el RACC, FemCat o Barcelona Global van plantejar un escenari en el qual la reforma del model de finançament, pendent des de fa una dècada, portés a una situació en què Catalunya no es veiés empesa a utilitzar la carta del greuge permanent. La reacció dels sectors influents del centre de la Península va ser l’habitual. Negar l’evidència que el sistema és manifestament injust per Catalunya i posar sobre la taula la irresponsable afirmació que les propostes catalanes són insolidàries. El manifest de les 20 entitats econòmiques catalanes assenyala l’obvietat que l’actual sistema no és transparent ni equitatiu ni eficient i que representa un obstacle per al progrés econòmic i el benestar social català. Per això proposa o bé una reforma a fons de l’actual sistema o la seva substitució per d’altres, com un model federal o, vet aquí un retrocés d’una dècada (o més), el pacte fiscal. En aquests dos últims casos, la proposta fa esment de la necessitat d’establir mecanismes de solidaritat. En el model federal, es dona continuïtat a l’anomenat cafè per a tothom, amb la diferència que cada comunitat pot disposar dels recursos que genera en forma d’impostos en l’exercici en curs, sense haver d’esperar que aquests recursos passin primer per l’Estat i després tornin al cap d’un temps, i centrifugats. El pacte fiscal va més enllà i suposa a més una interlocució singular entre les comunitats i l’Estat. Un model com els del País Basc o Navarra, que són dues de les comunitats de l’Estat més avançades des del punt de vista econòmic i no precisament per casualitat. Una vintena d’entitats, catalanes, es posen d’acord sobre quina és la proposta que consideren millor per a Catalunya, i la reacció de l’Estat és criticar aquesta mena de pensament únic. Quan, des de Catalunya, es fan propostes més trencadores s’acusa que es vol crear divisió. Quan el que es fan són propostes des del consens, l’acusació és de tenir un únic pensament. Una societat dividida i amb pensament únic al mateix temps és un fenomen digne de ser estudiat en física quàntica. Però la crítica no té a veure amb la ciència. És la resposta sistemàtica a tota proposta catalana per una visió, sempre centralista, del que ha de ser un estat. L’endemà d’aquesta proposta catalana, en algun influent diari econòmic (per dir-ho sense embuts, Expansión) es feien desqualificacions sota alguns arguments vells i d’altres certament pintorescos, com ara que el model vigent es va guiar pel que es reivindicava des de Catalunya i que per això no ha acabat de funcionar. Certament, s’ha de ser innovador per arribar a aquesta conclusió. Tant o més que per assenyalar que Catalunya i Andalusia han resultat les més beneficiades pel model vigent. Doncs sort que són les més beneficiades, si es té en compte que, com recull el manifest de les 20 entitats, Catalunya és, després de les dues comunitats forals, la segona autonomia que genera més PIB per càpita, però cau al desè lloc quan es compten els recursos rebuts per l’Estat. Afirmacions, com les de l’editorial esmentat, es poden fer sense por que els números diguin el contrari, perquè les dades s’estan amagant deliberadament en un exercici que diu poc de la predisposició a la transparència per part del govern. Des de fa ja alguns anys, s’han deixat de presentar els resultats de les balances fiscals i, ara, ha arribat el torn de fer l’orni amb les xifres de l’execució pressupostària. El coneixement d’aquestes dades que la societat té tot el dret a conèixer, arriben o bé per estimacions, com en el cas de les balances fiscals que va presentar fa uns mesos la Generalitat, o per filtracions, com és el cas de la informació que va oferir el diari Ara la setmana passada sobre l’execució pressupostària en el primer semestre de 2023. Abans d’aprofundir en aquestes últimes dades, no és sobrer posar de manifest l’efecte contraproduent d’atemptar contra la transparència en la distribució dels recursos públics. No publicar ni les balances fiscals ni l’execució pressupostària és una invitació al recel sobre els resultats d’un concepte i l’altre. Sense dades s’especula, i el resultat de les especulacions és, probablement, més nociu que un debat amb números reals sobre la taula. No és estrany que es pugui arribar a pensar que la magnitud del desequilibri sigui encara més escandalós que el que arriba en forma d’estimacions o de filtracions. Més escandalós que el 16% d’execució pressupostària que, segons les dades del diari Ara, s’acumulava en el primer semestre de l’any passat. De cada 100 euros pressupostats en inversions del govern central a Catalunya només se n’havien materialitzat 16, quan a la comunitat de Madrid ja se superava el 50%. Una dada persistent cada any. Com un martell pneumàtic. Cada any, Catalunya rep menys inversions que les que li correspondrien en pes de PIB i també de població perquè es pressuposta poc i s’executa encara menys. Això, mentre els guardians de les essències assenyalen el país com a insolidari. El model de finançament és la cançó de l’enfadós, aquella que es repeteix amb tanta insistència que arriba a molestar qui l’escolta. Durant anys pendent de revisió, amb propostes catalanes per intentar fer-lo més just i, per tant, més confortable i assumible, i amb una tornada carregada de retrets. Una cançó enfadosa que fa enfadar.

Els parquets | La cançó de l’enfadat

Gentilicis d’Osona – Sant Sadurní d’Osormort

La Finestra interior | Lev Tolstoi, l’ànima de Rússia

El mirall del joc del calamar, però a la japonesa i amb jocs més psicològics

És la vida una aventura ascendent o un declivi tràgic?

LA PREGUNTA

Creu que s’està fent bé la gestió de la pesta porcina?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

Més patrulles de Mossos al Remei i al centre de Vic

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

La Comissió Europea deixa Osona fora del perímetre de zona infectada per la pesta porcina africana