Els parquets | Pobresa laboral que s’arrossega

La crisi financera que es va desencadenar el 2008 va fer aflorar una figura que fins llavors havia passat desapercebuda, la del treballador pobre. Més d’una dècada i mitja després, la crisi es dona per superada (de fet, es dona per superada una de posterior, molt més abrupta com la de la pandèmia), però continuen existint treballadors pobres. Menys que llavors, cert, però el contingent de persones que, tot i tenir feina, tenen dificultats per afrontar els pagaments més bàsics continua sent elevat. A tocar de l’11% a Catalunya, segons un informe recent de Comissions Obreres. Traduït, són 372.000 persones. Un sistema productiu en el qual més del 10% dels seus treballadors no surten d’una situació de pobresa malgrat tenir feina està mostrant unes costures veritablement febles. Es podrà argumentar que el pes de la pobresa laboral sobre el total de treballadors tendeix a reduir-se, però aquest és un consol mínim si s’estableix la comparativa amb la resta d’Europa. De 2010 a 2023, la mitjana europea de persones que, tot i treballar, estan en situació de pobresa (entesa com la població que no arriba a obtenir un 60% dels ingressos mitjans d’un país determinat) ha crescut quatre dècimes percentuals fins al 8,5%. A l’Estat espanyol, el creixement ha estat d’un punt percentual i arriba a l’11,7%. Catalunya queda lleugerament per sota de la mitjana espanyola, però encara més per sobre de l’europea. La pobresa laboral es va incrementar de manera molt notable amb la crisi financera, en gran part perquè es va procedir a un procés de devaluació encoberta. No era possible devaluar la moneda, perquè aquesta potestat es va cedir quan es va instaurar l’euro. La manera de devaluar i, per tant, en alguns casos per evitar que les empreses entressin en pèrdues i veiessin compromès el seu futur, i en d’altres mantenir una certa competitivitat per exportar productes i localitzar nous mercats davant de l’apatia interna era rebaixar salaris. Les rebaixes van ser immediates, però la recuperació dels nivells salarials, si mai es va aconseguir, va ser força més lenta. Els treballadors havien d’esperar, però els preus no van tenir tanta paciència. I encara han tingut menys paciència en els últims dos anys. La inflació va créixer de manera abrupta entre 2021 i 2022. Els últims mesos han estat de contenció, però això no significa que els preus hagin deixat de pujar. Els increments salarials han estat insuficients per compensar aquest creixement tan elevat. Ni tan sols els esforços per apujar el salari mínim interprofessional han estat suficients, tot i que han permès que el cop fos encara més intens. Aquesta és l’explicació que els índexs de pobresa laboral no només continuïn sent molt elevats, sinó que encara hagin avançat en l’últim any, com revela l’informe de Comissions Obreres. L’any que analitza aquest informe es van produir altres circumstàncies que tampoc van contribuir a reduir el nombre de treballadors amb dificultats per afrontar despeses extraordinàries, ni permetre’s una setmana de vacances fora de la llar, ni encendre aparells que pugin la temperatura a l’hivern o la baixin a l’estiu, o no fer més de dos àpats amb carn o peix a la setmana. Alguns dels indicadors indirectes de la pobresa. Per exemple, l’augment dels tipus d’interès que van marcar les autoritats monetàries europees. Aquest augment va fer incrementar els interessos de les hipoteques i encara van afegir dificultats a les famílies que ja arribaven amb dificultat a final de mes. Que els índexs de pobresa laboral no facin passes enrere, ni tan sols petites, és un contrasentit si es té en compte que, el mateix any, els beneficis empresarials van créixer per sobre del que ho havia fet el mateix IPC. De fet, en un informe de la patronal espanyola CEOE, que no és precisament una entitat de la ultraesquerra, s’assenyalava que el creixement dels marges bruts empresarials explicaven un 90% del creixement de la inflació, mentre que l’augment dels salaris només podia explicar-ne un 5%. Si bé és cert que en l’exercici posterior a l’informe, el de 2023, els sous van avançar amb més solidesa, difícilment s’arribarà a compensar l’efecte que la cobdícia empresarial havia tingut el 2022. Són elements que van portar l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE) a remarcar que el creixement dels marges de beneficis estaven donant prou marge per incrementar els salaris d’una manera menys gasiva. En un informe a meitat de l’any passat, l’organisme que aplega els països més avançats apuntava que els beneficis havien fer una “contribució inusualment gran a les pressions domèstiques sobre els preus”. Mentre el discurs oficial era que apujar salaris perpetuaria la inflació, eren les empreses les que estaven contribuint a fer la bola dels preus encara més grossa. S’aplica la prevenció sobre els salaris, però mai sobre els beneficis. Tot i el canvi de tendència que s’ha produït posteriorment als informes, amb els salaris creixent més en aportació al PIB que els beneficis empresarials, no tot prové dels ingressos per cada assalariat. És cert que estan creixent, però el que explica aquesta major aportació al PIB és que hi ha més gent treballant. És esperable que els propers informes apuntin a un descens en el nombre de treballadors pobres, però per arribar a xifres que es puguin considerar tolerables encara queda temps. La recuperació econòmica ha estat lenta, però encara ho està sent més per a un nombre gens menyspreable de persones a les quals ni una feina a temps complet els permet arribar a final de mes en condicions dignes.

Els parquets | Pobresa laboral que s’arrossega

El 9 ets i uts | Neules, torrons i… panettones

El so de caminar | El poder natural

El 9 ets i uts | Garbell. Mots que encara no són al diccionari

Els parquets | La majoria d’edat de bitcoin

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material