Des de l’inici de la guerra entre Ucraïna i Rússia han anat arribant refugiats a tot Catalunya. El Moianès no n’és l’excepció: fins ara la comarca ha acollit 47 persones de 15 grups familiars diferents, entre les quals hi ha 26 menors d’edat. Pel que fa als adults, només dos són homes que, amb 80 i 65 anys, no estan en edat militar. El perfil majoritari és de mare i fill o de famílies més extenses, tot i que també hi ha quatre dones que han viatjat soles (de 21, 30, 40 i 47 anys).
Des del Consell Comarcal es coordina l’acollida, s’identifiquen les necessitats dels nouvinguts i es faciliten els tràmits d’empadronament. També se’ls assessora sobre què cal fer per a l’obtenció de la targeta sanitària, l’accés a Serveis Socials i l’escolarització, en el cas dels infants. “El que primer vam voler fer va ser endreçar-ho tot. Jo mateixa vaig parlar amb els ajuntaments per tal que no tinguessin problemes amb el padró i també ens vam coordinar amb el Centre de Salut de Moià i amb Serveis Socials i els centres escolars”, detalla Roser Galí, tècnica de l’àrea d’Atenció a les Persones, “tots els infants ja estan inscrits en escoles de la comarca”.
Hi ha dues vies d’entrada: a través de familiars o amics que ja vivien aquí o per mitjà de la Fundació CorAvant. Aquesta entitat es va fundar amb l’objectiu de garantir la prestació de serveis d’atenció directa a les persones amb cardiopatia congènita, però ara també estan treballant en l’acollida de refugiats. “En contextos de guerra van a buscar infants que tenen aquesta malaltia perquè no s’agreugi més la seva situació, però ara porten també refugiats ucraïnesos sense cardiopaties”, explica Galí. Al Moianès, Gemma Poca i el seu marit, Txema Pluvins, que ja es van dedicar en cos i ànima a travessar clandestinament les fronteres dels Balcans amb cotxe, des de Grècia, portant persones de Síria o l’Afganistan i ara s’enfronten a l’acusació de tràfic de persones –una experiència recollida al documental La Gemma té un pla–, també estan vinculats a l’acollida de refugiats a través d’aquesta fundació. “Tenien una llista d’habitatges del Moianès que es van posar a la seva disposició, i vam decidir protocolaritzar-ho. La Generalitat ens va dir que des del Consell Comarcal no podíem col·locar persones en habitatges. Només ho pot fer migracions”, explica Galí. “Com que des de migracions no necessitaven els pisos, els vam posar tots a disposició de l’entitat i, d’aquesta manera, gestionar-ho millor.”
Les famílies que han arribat a la comarca a través d’amics o familiars són cinc. Algunes van viatjar a principis de març i les altres, els dies 15 i 16 d’aquell mateix mes. Entre aquests nuclis familiars hi ha el de Lina Kisil, de Castellterçol. També el cas d’un bomber, en Juli, que ha acollit una dona de 37 anys, la seva mare de 66 i els seus tres fills de 10, 9 i 3. “Ell tenia un pis buit i va anar a buscar la família directament a Ucraïna. Són parents d’un veí a qui li va oferir la seva ajuda”, diu Galí.
L’arribada de persones amb el suport de la Fundació CorAvant l’han coordinat entre el Consell Comarcal i la Fundació, a través també de la gerent d’aquesta entitat, Rosa Armengol. Les famílies van arribar el dia 21 de març. Entre les diferents realitats, n’hi ha moltes de mares i els seus fills, però també algunes dones soles i una família extensa formada per l’àvia de 42 anys, dues mares de 18 i 23 i dos fills de 3 anys i 6 mesos. L’última família que va arribar a través de CorAvant s’està a Castellterçol des del dia 1 d’abril, però han deixat córrer uns dies abans d’iniciar tot el procés. “Necessitaven passar el cap de setmana tranquils”, explica Galí.
A gran part se’ls ha acollit a Moià, però també a Castellterçol, Castellcir, Calders i Santa Maria d’Oló. Les dades de les persones ateses s’envien a la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme del Departament d’Igualtat i Feminismes, que centralitza el registre.
Una de les coses que més s’ha impulsat des del Consell Comarcal és l’ensenyament del català, oferint-los apuntar-se a classes setmanals. Tot i que inicialment molts tenien reticències, perquè hi havia la sensació que tornarien a casa seva aviat, ara cada vegada s’afegeixen més ucraïnesos al curs.
Per gestionar els recursos d’acollida, el Consell Comarcal es coordina amb els diferents tècnics i responsables d’àrea (educació, salut, serveis socials) i amb la Fundació CorAvant, amb qui mantenen una comunicació fluida. Moltes de les famílies van arribar aquí amb ganes de treballar i s’han adonat que el procés serà més lent del que preveien, però des del Consell se’ls transmeten missatges de calma i esperança mentre fan tot el possible per accelerar. Des de l’inici de la guerra també s’han establert canals de contacte permanent amb la comunitat ucraïnesa repartida per la comarca i les famílies que hi tenen lligams d’amistat o que les han acollit.
Des del Consell Comarcal no volen deixar de destacar que al Moianès també reben des de fa anys migrants llatinoamericans i africans. “Venen de zones amb tradició de guerra i tenen un recorregut més llarg, que no és tan sobtat com el cas d’Ucraïna, un país en desenvolupament proper”, apunta Galí. Fa poc ha arribat, per exemple, un grup de dones d’Hondures fugint de la violència.
{{ comment.text }}