Tornarà a ser el candidat d’ERC-JpT a les eleccions del mes de maig?
No, he decidit no repetir després de fer una reflexió personal, de col·lectiu i de poble.
Per què ha pres aquesta decisió?
Jo creia que el 2015 era el moment idoni perquè ERC aconseguís l’alcaldia. Sí que és cert que era complicat perquè veníem d’un govern de coalició i la història et diu que el soci majoritari d’un govern així sempre en surt beneficiat. La gent va valorar aquell govern [de CiU i ERC-JpT] i els dos partits vam augmentar de vots, sobretot nosaltres, amb 200 més. Però [per la llei D’Hondt] CiU va augmentar un regidor i nosaltres no. Amb un regidor més hauríem pogut bastir una majoria alternativa si era el cas.
Però no va ser així.
No i el que ha passat, i és un convenciment compartit amb molta gent, és que el poble, no només l’Ajuntament, ha fet passos enrere aquests quatre anys. Per això crec que les eleccions del maig hem de guanyar sí o sí. Crec que havent-me presentant tants cops [quatre] i tot i haver anat millorant els resultats, no he aconseguit els vots necessaris per obtenir l’alcaldia. Calia que jo fes un pas enrere i es treballés per fer una candidatura àmplia, de poble. Vaig demanar a ERC que obrís encara més el partit.
Però no és el mateix que es volia fer quan es va impulsar Junts per Torelló?
Junts per Torelló eren simpatitzants d’ERC que no eren militants. Aquí ja no busquem afinitats d’àmbit nacional, sinó a escala de poble. Se’ns ha acostat gent d’altres espais polítics per la necessitat de fer un canvi a Torelló. Aquesta candidatura hauria de ser liderada per algú que compleixi aquest perfil de candidatura transversal i de poble.
Qui és aquest candidat?
Fa mesos que hi estem treballant i finalment ha sortit un nom tot i que a l’assemblea que es farà el 13 de febrer s’hi pot presentar qualsevol persona que tingui els suports necessaris.
Per què el 2015 CiU els deixa de banda i pacta amb Fem? Va acabar com el rosari de l’aurora el mandat anterior?
No, però hi va haver dues parts del mandat. La primera hi va haver una relació molt bona, amb un treball col·lectiu, compartint govern i funcionant com si no fóssim dos partits diferents sinó un sol govern. A la segona part hi va haver un refredament de la relació de l’alcalde cap a nosaltres, però jo diria que no era tant per ell com per una qüestió de partits. També hi ha gent, i no parlo de l’alcalde, que feia una patrimonialització del poder local i el fet que ens presentéssim a les eleccions dient que érem aspirants a l’alcaldia s’ho van agafar com una traïció d’un soci de govern.
S’esperaven uns millors resultats.
Sí, aspiràvem a treure quatre o cinc regidors. La resta de forces jo crec que també es pensaven que trauríem aquests resultats i també molts ciutadans. Hi ha un factor que va ser decisiu, i és la baixa participació. La possibilitat perquè hi hagi un canvi a Torelló passa perquè aquest 50% del cens que es va quedar a casa surti i vagi a votar. Torelló viu ara en una cruïlla, si agafem el camí equivocat el poble pot entrar en un estancament força profund. Entre tots hem de fer un canvi per rellançar el nostre poble.
La setmana passada es va inaugurar el projecte estrella del mandat, la sala polivalent.
Nosaltres vam apostar des del minut 1 per la sala polivalent perquè és una oportunitat per Torelló si se sap aprofitar. Hem estat crítics, però, en com s’ha gestionat la construcció de la sala. Hi ha hagut retards en l’obra per part de l’empresa constructora i l’Ajuntament no ha utilitzat els mecanismes que té per motivar que no hi hagi aquests retards, com són les sancions. Tampoc estem d’acord que com que hi ha hagut costos extres aquests els hagi assumit l’Ajuntament. Quin exemple dones a les empreses que fan obres a Torelló? Si es retarden no se’ls sanciona i si hi ha sobrecostos, tranquils que ja ho paga l’Ajuntament.
El carrer Sant Bartomeu torna a ser de pujada després d’haver intentat canviar-li el sentit.
Sí, es van prendre unes decisions quant a mobilitat i amb un impacte sobre el comerç, sense tenir cap estudi previ ni consens. Per això hi va haver tensions i oposició popular en una decisió que sembla que qui la va impulsar va ser Fem, que fins i tot volia treure tot el trànsit del carrer Sant Miquel.
Estan contents com està ara?
Sí, nosaltres vam demanar que es retornés al sentit original. És un carrer que serveix per anar cap a Manlleu però també per connectar amb els barris del sud. Ara bé, el compromís era que es fes el canvi però s’apliquessin mesures de seguretat per evitar que es corri. Volíem que s’hi posés un radar, però no un radar informatiu, sinó que sancioni si es passa de velocitat. Ara es va subcontractar una empresa perquè fes un plec de condicions per contractar un radar. Una mica sorprenent després de tot el temps que portem amb això.
L’oci nocturn a Torelló no és el que era.
S’hauria de recuperar per un tema de cohesió social, de relació de persones i també per seguretat viària. Ara el que fa la gent és desplaçar-se cap a altres llocs on sí que hi ha oci nocturn i això és un problema de seguretat viària. Nosaltres vam treballar el tema de l’oci nocturn en el seu moment a través de la taula Nits Q, que liderava Xevi Lozano. Es va arribar a acords i, a través del diàleg i el consens, vam aconseguir solucionar els problemes que hi havia a la plaça Vella. Érem proactius per intentar arreglar el problema i CiU ha adoptat una posició més conservadora: hi ha problemes, doncs posem limitacions. Això és el que ha fet que dos locals emblemàtics com l’Atmosfera i el Tsè-Tsè acabessin desapareixent. Recuperar això és complicat. Però no és només un tema de locals, també de festes populars. És gairebé impossible ara plantejar fer un concert al centre del poble, com es fa a molts municipis. Darrere l’oci nocturn, es veuen afectats els establiments de restauració i també el comerç, perquè la gent ja es desplaça a altres llocs.
{{ comment.text }}