Un incendi com cap altre

Sovint es diu que quan arriba l’estiu el ritme informatiu s’alenteix. Els periodistes han de picar més pedra que mai i, així, és habitual que escriguin serps d’estiu, temes recurrents al juliol i l’agost, més anecdòtics que no pas informatius. Ara bé, això no és sempre ben bé així. Amb aquesta secció, EL 9 NOU fa un repàs per vuit episodis d’impacte que han marcat els estius des dels anys 80 fins a l’actualitat, amb l’objectiu de desmentir el tòpic.Les agulles del rellotge voltaven les 2 del migdia d’un diumenge de juliol quan una part del bosc proper a la casa de pagès La Rovira, a Seva, va començar a cremar. El calendari estava a punt de passar pàgina per encetar el mes d’agost i la calor relluïa a l’horitzó. No van caldre gaires hores, doncs, perquè el foc s’estengués i els veïns veiessin grans columnes de fum sobrevolant els arbres. Qui els havia de dir aleshores que aquell 31 de juliol de 1983 contaminat per l’energia de les flames s’acabaria recordant com l’incendi més gran que ha patit mai Osona.Un dia que, a més de la forta calor i la baixa humitat, també es va caracteritzar per un vent intens que va ajudar que el foc es propagués més ràpidament, tal com explicava EL 9 NOU a l’edició del 5 d’agost del mateix any.Van cremar, així, 1.650 hectàrees de terreny, majoritàriament del terme municipal de Taradell: 900 hectàrees calcinades equivalents al 85% del seu bosc, que va tardar gairebé 15 anys a tornar a formar-se en condicions. Així mateix, també van quedar afectades 450 hectàrees a Seva, 200 a Sant Julià de Vilatorta i 100 a Viladrau.Un gran daltabaix que, en un primer moment, van entomar diversos voluntaris. La majoria de parcs de Bombers estaven en un altre incendi a Tiana i, així, els treballs van començar de la mà de molts pagesos de la zona que, amb les seves cisternes plenes d’aigua, es van dirigir al terreny on s’havia originat el foc per mirar d’apagar-lo.De fet, la contribució amb aliments, eines o les cisternes esmentades va fer que la jornada no només quedés marcada a la comarca per la destrossa de les flames i la sensació d’impotència, sinó també per la solidaritat i la necessitat d’esforçar-se conjuntament.Paral·lelament, els primers cossos de Bombers que van arribar van ser els de Vic, Torelló, Guardiola de Berguedà, Berga, Prats de Lluçanès, Manresa i Sant Celoni. A poc a poc, la llista va anar creixent fins a un total de 18 per extingir l’incendi, causes del qual encara romanen desconegudes.Des del primer moment, els rumors van desplegar-se amb tanta rapidesa com el foc. La gran qüestió: si havia estat provocat o no. La hipòtesis d’una motivació per encendre el terreny va córrer de boca en boca, però el cert és que no s’ha pogut provar mai. L’únic acord al qual van arribar els tècnics fou que les condicions meteorològiques van afavorir la propagació, en un moment en què també s’arrossegava una forta sequera i uns dies de juliol amb temperatures superiors als 40 graus. Una situació que, cada vegada més a l’alça, ens manté alerta i vetllant perquè un episodi com el de l’any 1983 no torni a succeir.Voluntarisme i professionalitatPor, angoixa, impotència i, sobretot, companyonia i solidaritat. Una adolescent a la torre de fusta de l’amiga, a dalt de tot de la Urbanització la Roca –on una casa sí que es va cremar– resumia així el gran incendi del 31 de juliol de 1983. Taradell en va ser el municipi més perjudicat, amb 925 ha cremades, un 85% de la massa forestal del terme. Dues urbanitzacions amenaçades, Goitallops i la Roca, i tres masies que van patir pèrdues: el Bou, Penedes i Rocafarigola. Més de 100 bombers i 108 soldats treballant-hi. I el paper clau de la flamant ràdio municipal per informar, aconsellar i demanar ajudar sense aturar-se ni un minut duren les tràgiques hores.Mobilitzar 3.000 voluntaris ara no es podria fer. El voluntarisme ha deixat pas al professionalisme. El coneixement de la terra dels que hi viuen sovint es menysprea i els experts decideixen. La reunió al despatx de l’alcalde, aquell dilluns, amb joves bombers i periodistes, i el director general, és avui impensable. Les ADF –claus als seus municipis per a la primera reacció– van sorgir d’aquell gran incendi que va trasbalsar tot un poble.Després de la cendra es va criticar no esperar dos anys en retirar els arbres cremats i evitar l’erosió del terreny, que ha comportat baixa densitat d’arbres nous. Però la biodiversitat ha crescut. El roure i l’alzina tornen a ser els senyors del bosc. Ara tenim un bosc de propietat privada i ús públic, no ho oblidem. Com es compatibilitza aquesta dualitat: deixarem que tots els propietaris ens tanquin les finques, com han fet alguns amb grans ajuts públics? O considerarem el bosc un bé social i amb fons públics contribuirem a una correcta gestió? Fem-ho ja!I mentrestant siguem conscients que cal tornar a fer rendible el bosc. Un consum responsable d’allò que ens dona: des dels formatges de les cabres que netegen el sotabosc fins a la fusta o llenya, és un pas, com insistia un professional, que es va fer bomber arran del gran incendi.Mercè Cabanas, periodista i alcaldessa de Taradell

Un incendi com cap altre

L’agost del 2025 a l’illa càrnia: un foc difícil d’extingir

Aquell estiu del 2020: amb l’ull posat als rebrots de covid-19

“Sabem què i com va passar, però hi ha respostes que només podrien donar-les els terroristes”

Aquell 17 d’agost del 2003: el sud d’Osona, arrasat

LA PREGUNTA

Veu bé que Pedro Sánchez hagi convocat eleccions?

Mor Jaume Serrabassa, ramader i jutge internacional

Unió de Pagesos veu la nova planta de mozzarella de Tarradellas una oportunitat per revaloritzar la llet

Josep Terradellas, nou president dels Tonis de Manlleu

Cau la teulada d'un pati interior al carrer Nou de Vic

Una celebració agredolça a la Guàrdia Urbana de Vic

La Generalitat suspèn per la pluja totes les activitats a Osona, el Ripollès i el Moianès

Viladrau, entre els llocs on més ha plogut

Un carril tallat a la C-17 a Seva per un camió que ha fet la tisora

Acabada la font de trencadís del passeig Ragull de Ripoll

Osona Ripolles