Identifiquen l’artista que va pintar la ‘taula de la Pentacosta’ de la catedral

Durant molts anys va ser una pintura fosca, que penjava de les parets de la galeria capitular de la catedral de Vic, de la qual no es coneixia l’origen. Ara ha recuperat la brillantor dels seus colors, i se n’ha pogut saber l’autor i la datació. Una pacient recerca de la historiadora de l’art folguerolenca Irene Abril ha identificat el pintor vigatà Joaquim Albareda com a autor de la taula anomenada de la Pentecosta, que va ser realitzada l’any 1609. La investigadora ho va donar a conèixer dissabte, en una conferència del cicle Catalonia Sacra que va tenir lloc a la mateixa catedral. La importància de la troballa rau en la poca quantitat de pintures de final del Renaixement i principi del barroc que es conserven a Catalunya. “Més del 90 per cent de la producció de l’època s’ha perdut”, diu Abril. Una part, pels canvis de moda, quan es van substituir per obres d’altres estils. Però sobretot, per la Guerra Civil de 1936, que va acabar amb molts retaules. Paradoxalment, hi ha molta documentació escrita sobre els encàrrecs de les obres, el que van costar, què s’hi havia de representar i els artesans (llavors no se’ls considerava artistes) que les realitzaven. “Acabem reconstruint amb detall les vides de pintors que no sabem com pintaven”, explica la historiadora. La mateixa catedral de Vic n’és un exemple: al segle XVI estava plena de retaules, que es van perdre al construir la nova catedral neoclàssica, a principis del segle XVIII. La taula de la Pentecosta es va salvar. Per què? “Possiblement perquè estava en un lloc que va ser inclòs en el nou projecte catedralici: era la sala capitular, on es reunien els canonges, i tenia un altar dedicat al Sant Esperit. “Per tant, l’obra estava in situ.” No formava part de cap retaule, sinó que estava sola presidint aquest altar. Del Renaixement final i del primer barroc, en resten poques pintures Irene Abril la va investigar al fer la seva tesi doctoral, sobre les pintures d’aquesta època en una part del bisbat de Vic. Li va trobar semblances amb unes taules de l’església de Sant Vicenç de Malla que sí tenien un autor conegut, el pintor vigatà Joaquim Albareda. “Es veien en la forma de perfilar els rostres, en els plecs dels vestits...”. I en una curiosa manera de pintar les mans, amb els dos dits del mig junts i els altres separats. Albareda havia fet aquestes pintures l’any 1601, per encàrrec de la Confraria del Roser de Malla. Se sabia que també havia treballat a l’església de Santa Maria d’Alpens, i al retaule de Cabrera, entre altres llocs propers a Vic. Recentment s’ha descobert que també hi ha pintures seves a l’església de Santa Maria d’Oló, procedents de l’església de Sant Joan, al mateix terme.Però tot això “eren hipòtesis”, diu Abril. Ben fonamentades, però sense una comprovació definitiva. La primera pista per obtenir-la es va trobar al netejar la pintura, en el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Sota la capa de negror acumulada amb els segles, en un lloc molt discret, va aparèixer una xifra: 1609. L’any en què s’havia pintat. A partir d’aquí, va poder consultar a l’Arxiu Episcopal, en els extensos llibres d’obres del capítol de la catedral, aquest any en concret. I va aparèixer: l’anotació concreta del primer encàrrec al pintor, el 6 de març de 1609, pel qual se li pagaven “sis lliures barceloneses”, i més endavant, una altra part de l’encàrrec. Tot per pintar una taula “del Sant Esperit”. La confirmació era, ara sí, definitiva. L’obra ja no tornarà al mateix lloc. “No s’hi donen les condicions per conservar-la.” És probable que el seu destí sigui el Museu Episcopal de Vic, mentre se’n restaura el marc. I no és un detall accessori: la pintura estava envoltada d’un ric marc de fusta, sobre el qual hi ha hagut també una investigació curiosa. En la seva realització hi van intervenir l’escultor Francesc Rovira, el fuster Llucià Toll i el daurador Jaume Jucglà. Els dos últims van tenir un plet per deutes que també va deixar el seu rastre documental. Així s’ha sabut que Jucglà era un pintor que havia entrat al taller de Joaquim Albareda, que havia estat home de la seva màxima confiança i que figurava, fins i tot, en el seu testament, deixant-li l’encàrrec d’acabar les obres que havien quedat a mig fer. Una pista més que conduïa cap a l’autor del fins ara enigmàtic quadre. Un mercader amb vocació artística No consta enlloc la data exacta del naixement de Joaquim Albareda. Devia ser cap als anys 70 del segle XVI, perquè se sap que comença a actuar com a pintor en la darrera dècada d’aquesta centúria. Ara s’ha pogut saber molt de la seva vida: vivia al carrer de la Riera, on hi havia d’altres tallers, estava casat amb Mariana Vila i era fill d’una família de mercaders, activitat que va conservar al llarg de la seva vida. “Devia tenir una bona posició social.” Disposava de propietats al carrer Nou, a la plaça Vella (actual plaça de la Pietat) i d’un mas a Gurb. Però la vocació artística del mercader Albareda està fora de dubte. Pintava “de manera molt activa”, i va constituir un taller de cert renom. Va morir relativament jove, l’any 1614, i una mostra de la seva notorietat és que en el testament consta que tenia una quarantena de quadres en curs, que va acabar un seu deixeble. VicJordi Vilarrodà

Identifiquen l’artista que va pintar la ‘taula de la Pentacosta’ de la catedral

Quan la comèdia es barreja amb la identitat sexual i de gènere

Crida festiva (però cívica)

“El primer any ja va ser un ‘boom’ espectacular”

Rafa

LA PREGUNTA

Creu que el president del govern espanyol ha de convocar eleccions anticipades?

“Si quan estava fent el Tour m’haguessin dit que un dia passaria pel meu poble, no m’ho hauria cregut”

Una ‘capella sixtina’ a Vic

Comissen en una hípica d’Olot dues eugues de Taradell

Bon Preu dona per resolta la incidència que ha provocat faltes de producte en alguns supermercats

Pascual readmet vuit treballadors acomiadats de la planta de Gurb però manté el calendari de tancament

“No és canviar el costum, sinó adaptar per incloure i respectar”

Un ferit crític per un accident entre dos camions a Coll de Ravell

Comencen les obres del segon tram de la variant de Sant Miquel de Balenyà, que ha d'estar l'estiu de l'any que ve

Cauen 46.000 euros de loteria a Torelló i 6.000 a Manlleu

El pas del Tour obligarà diverses empreses a fer festa el 6 de juliol