El judici per l’estafa als pisos de Can Garcia de Manlleu acaba amb un acord i sense ningú a la presó

Ni entrades a presó i multes irrisòries. Aquest és el resultat final de l’anomenada macroestafa dels pisos de Can Garcia de Manlleu en què totes les parts han arribat a un acord de conformitat. Així es va consensuar divendres passat a l’Audiència de Barcelona, que aquesta setmana ha emès sentència. Es jutjaven 32 persones acusades d’un delicte continuat d’estafa i un altre de falsedat documental per una trama immobiliària que, segons el veredicte, va operar entre els anys 2002 i 2004 a diversos municipis de Catalunya.Bàsicament, l’estafa va començar als desapareguts pisos de Can Garcia, on es van adquirir 46 habitatges de forma especulativa, i després es va exportar en altres pobles com Artés, Manresa, Palamós o Súria. El modus operandi era el següent: localitzaven propietats i les compraven per menys del que valien amb diners d’hipoteques aconseguides amb documentació falsificada. Segons la sentència es persuadia els antics propietaris a vendre els pisos per sota de preu i alhora s’entabanava les entitats bancàries demanant un import molt més alt del préstec que el valor real dels immobles. En una segona part del procés, es llogaven aquests pisos a altres persones. La xarxa es beneficiava, doncs, dels diners de més de les hipoteques i dels lloguers dels inquilins. Segons fiscalia, gairebé 1,2 milions d’euros.Funcionaven com un entramat, amb empreses falses i testaferros pel mig, que tenia una estructura: en el primer nivell hi situen Feliciano Pessarrodona, com a cervell i cap de l’organització: “Una persona amb dilatada experiència delictiva”, deia l’escrit d’acusació. En segon lloc, i com a intermediaris, Antonio Heredia, José Pons, Joan Casanovas i Joan Jordan. La resta d’acusats ocupen el tercer nivell i es limitaven generalment a donar nom com a compradors ficticis i alguns també com a responsables de les empreses falses. En funció del grau de responsabilitat, els beneficis econòmics eren més alts o menys. Els del primer i segon nivell eren els qui aconseguien més diners.El cas va aflorar quan es van deixar d’abonar les quotes dels préstecs, i alguns dels llogaters van ser desnonats sense saber que la finca estava hipotecada. La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va presentar una querella el 2007 i aquell mateix any va començar la instrucció del cas. Fins al 2020, no hi va haver l’obertura del judici, que va culminar divendres passat. 20 anys després.Divendres passat, a la sala gran de l’Audiència hi havia una trentena d’acusats –en faltaven, ja que alguns han mort després de tant de temps– i una vintena d’advocats, la majoria del torn d’ofici del Col·legi d’Advocats de Vic. N’hi ha, de fet, que han assumit el cas d’un altre lletrat pel pas dels anys. És el cas de Josep Pou, que mai havia vist una causa “tan gran”, amb “tants acusats i una instrucció tan llarga”. “Pels advocats d’ofici de la defensa que hem entrat a mig fer és una mala passada”, explica el lletrat, que remarca que, a més, hi havia milers de folis. Amb un judici d’aquesta envergadura i després de tants anys, les parts s’avenien a buscar un acord de conformitat.Fa més d’un any, el març del 2025, es va celebrar la primera sessió prèvia a l’Audiència de Barcelona per veure si s’arribava a un acord de conformitat entre les parts implicades. No hi va haver èxit. Tampoc en una segona trobada. No va ser fins divendres passat –a la tercera va la vençuda– que hi va haver el punt final després de negociar i pactar l’acceptació dels fets i de la pena abans d’arribar al judici. Si no s’hagués donat aquest escenari, s’havien programat tres sessions més.On hi ha hagut més estira-i-arronses a l’hora d’arribar a l’acord ha estat entre la fiscal Joana Crespo i la defensa del principal acusat, Feliciano Pessarrodona. Així ho explica el seu advocat, Joan Puigdecanet, a EL 9 NOU. Tal com relata, des de fiscalia es va anar pactant amb les diferents parts, però la proposta que feia per a Pessarrodona era una pena que l’obligava a entrar a la presó. “La fiscal no volia que l’evités”, subratlla el lletrat. Per tant, encara que la proposta fos d’una rebaixa de set anys i mig de presó a tres, el cervell de la xarxa seguia entrant-hi. “Tot el que passa de dos anys implica ingrés”, detalla.La defensa de Pessarrodona no va claudicar. D’una banda i a priori, segons explica l’advocat, hi havia “prescripció” en el delicte de falsificació i “com a mínim una dilació indeguda molt qualificada” en l’estafa: “Quan s’ajorna tant, t’han de rebaixar la pena.” D’altra banda, considera que “no hi va haver estafa i que tots són víctimes de la crisi immobiliària”. “Si no hi hagués hagut el crac immobiliari el 2008, tothom hi hauria guanyat diners”, apunta.A part d’això, “si haguéssim fet el judici, tinc dubtes que els haguessin pogut condemnar en última instància”. “L’estratègia era lluitar fins al final” i, si calia, esgotar la via judicial enviant el cas a tribunals superiors. “No és culpa nostra si el jutjat ha tardat 25 anys a acabar”, remarca. “És trist perquè si fos una estafa de debò i un tema greu, tothom hauria sortit impune, sense ingressar ningú a presó i amb multes de 180 a 270 euros”, apunta. Tenint en compte l’edat dels acusats (el principal en té 84 anys) segurament no haurien entrat a presó per ser massa grans o no haurien arribat amb vida al final del procés. I quan un es mor, s’extingeix la responsabilitat penal. Puigdecanet reconeix haver sentit pressió per defensar el cervell del cas i per arribar a un acord, però també explica que tenia “l’alleugeriment” que el seu client no acabaria entrant a presó.Al final, la condemna pels delictes d’estafa i de falsedat documental per al principal acusat del cas ha estat de 2 anys i una multa de 270 euros, que ja està pagada. Els principals responsables de l’entramat també han estat condemnats amb penes similars: 24 mesos. Les més baixes són de sis mesos. L'ÚLTIM CAS DEL TORN D'OFICI Joan Puigdecanet, dijous al seu despatx. El cas de la macroestafa va ser el darrer que va entomar del torn d’ofici / ALBERT LLIMÓS L'advocat Joan Puigdecanet va assumir la defensa del principal acusat just abans de deixar l'assistència jurídica gratuïta fa sis anysA finals del 2019, l’advocat Joan Puigdecanet va deixar el torn d’ofici en ser pare: “Logísticament, no podia.” Però abans de plegar li va caure a les mans la defensa de Feliciano Pessarrodona, considerat el capo de la macroestafa als pisos de Can Garcia. Tal com subratlla l’advocat, encara que t’esborris del torn d’ofici, si no és que deixis la carrera d’advocat, has d’acabar els expedients que tens oberts. I és el que li ha passat amb aquest cas. Després de sis anys que li arribés el cas, “enmig de tota la meva feina i vida familiar”, s’ha fet càrrec d’aquesta defensa. I el que en principi va ser una mala passada, amb el pas del temps s’ho va acabar agafant com un repte: d’anar “a mort”. Confessa, fins i tot, que acabat el cas li fa “una mica de pena” perquè de penal pràcticament no en porta cap. Si bé reconeix que en aquest expedient el pas dels anys han jugat al seu favor, també es mostra crític amb aquesta demora. “La justícia està absolutament saturada i paralitzada a tots els nivells i l’última reforma l’ha acabat de saturar”, subratlla Puigdecanet. “Aquí [a Vic] tenim històricament el jutjat número 5 on les coses han estat paralitzades 5 o 10 anys.” En aquesta línia, doncs, opina que actualment la llei està “a favor de l’infractor”. Per exemple, “si ocupes un pis, saps que tardaran a fer-te fora dos anys”.

El judici per l’estafa als pisos de Can Garcia de Manlleu acaba amb un acord i sense ningú a la presó

El TSJC confirma la pena de 21 anys de presó per l’acusat d’assassinar un menor de 15 anys a Sant Hipòlit de Voltregà

Presó provisional per a l’acusat d’agredir sexualment una dona a Sant Joan de les Abadesses

Demanen més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats de l’atac a la comissaria de Vic

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

“L’amazic és probablement la tercera llengua més parlada a Catalunya”

“Escollir l’Amor” en el dol

L'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, es crema en un incendi a la cuina de casa seva

Mor un home mentre pujava el Taga

Elisenda Carrera serà la candidata d'Aliança Catalana a Vic

S'encén un autobús a l'Eix a Vilalleons

La primera cita, un dia fàcil de recordar: l’1 d’octubre de 2017

Mor el conductor d'un camió formigonera en un accident a la carretera de l'Esquirol a Tavertet

Amb amor, des de la cuina

El polèmic discurs de l'alcalde de Santa Eugènia de Berga durant la festa major: "Puta Espanya!"