“La banca ètica finança sectors clau per al sosteniment de la vida”

Les finances ètiques apleguen un conjunt d’entitats que parteixen de la idea que no es pot fer qualsevol cosa amb els nostres diners. Els anys 1960 i 1970 va sorgir el moviment que partia de la idea que el diner no és neutral: què no volem fer amb els nostres diners. Aquest origen ha anat evolucionant per plantejar-se què es vol finançar. I es financen projectes amb compromís territorial i que fomenten la descarbonització de la societat i no aquells considerats nocius (tabac, pornografia, armament…). En aquesta entrevista, Guillem Subirachs Mancebo, tècnic de l’Observatori de les Finances Ètiques de l’associació Finançament Ètic i Solidari (FETS), parla de la tasca d’aquestes entitats que inverteixen en projectes que tenen un impacte social i ambiental positiu.

FETS elabora cada any el Baròmetre de les Finances Ètiques. Una radiografia de l’evolució d’aquestes finances a l’Estat espanyol. L’octubre passat van presentar l’edició del 2024, de la qual es desprèn que l’estalvi ètic se situa al voltant dels 2.400 milions d’euros i s’han destinat 1.900 milions d’euros a préstecs per a projectes transformadors. Es calcula que 192.000 persones ja són usuàries de les finances ètiques. L’estudi aborda també el sector assegurador ètic, que gestiona prop de 4 milions de pòlisses amb un volum de primes que s’aproxima als 1.300 milions d’euros.

Quin tipus de productes financers comprenen les finances ètiques?

S’hi pot trobar operativa bancària: obrir un compte, posar-hi la nòmina, fer qualsevol operació del nostre dia a dia. Tenim una web, , que en funció de si ets una persona individual, una entitat o una administració pública pots veure les diferents opcions que tens dins de les finances ètiques, perquè aquestes són un conjunt d’entitats i cadascuna t’ofereix diferents productes o serveis. Més enllà de l’operativa bancària, el que ofereixen les finances ètiques és l’estalvi. Amb aquest estalvi es fan préstecs a col·lectius, entitats, empreses i cooperatives per finançar projectes ambientalment i socialment positius i molt arrelats al territori; sobretot, economia social i solidària. El que també s’ofereix, i moltes vegades ens n’oblidem, és que parlem d’assegurances que són corredories i entitats asseguradores, que tenen molt present que l’ús que han de fer dels diners que reben ha de ser amb un impacte social i ambiental positiu.

Una persona que vulgui obrir un compte en un banc ètic tindrà, per exemple, un crèdit al consum, un caixer automàtic…

Dins de l’Escàner de les Finances Ètiques, hi ha cinc entitats que superen la puntuació que considerem mínima. D’aquests cinc, tres són cooperatives de crèdit (Coop57, Coophalal i Oikocredit) que no tenen serveis específics d’operativa bancària, i n’hi ha dos que són bancs regulats pel Banc d’Espanya, en els quals pots obrir-te un compte, fer transferències, etc. Aquests són Fiare Banca Ètica i Triodos Bank. Ofereixen tot el que té a veure amb operativa bancària, però no tenen la implantació territorial que pot tenir la banca convencional pel que fa a oficines. La prioritat de la banca ètica no ha estat obrir oficines a tot el territori, sinó centrar-se més a donar suport a projectes col·lectius. De préstecs a persones individuals per al consum en trobarem a molt poques entitats. Tot i que Triodos ofereix préstecs vinculats a millorar l’eficiència energètica de casa teva.

Les entitats d’estalvi més conegudes i potents (BBVA, CaixaBank…) tenen productes financers ètics?

Sí, algun producte ètic segur que tenen. Els grans bancs fan coses amb impacte positiu, però són molt poques i, en canvi, són les que més ens expliquen. Nosaltres tenim una eina que és l’Escàner de les Finances Ètiques. És una metodologia objectiva per valorar els criteris que considerem que són els que defineixen les finances ètiques i avaluem els 25 principals bancs espanyols. El BBVA té una puntuació d’1 sobre 100; CaixaBank, 1,5; Banco Santander, 3, i Banc Sabadell, 4. Per què? Perquè en realitat tenen algun producte que és ètic, segur. Però nosaltres no podem valorar positivament que tinguin alguna cosa ètica si després financen armament, si tenen productes que contribueixen a desforestar l’Amazones. Tenim grups de recerca internacional que treuen llistats cada any que esmenten els principals bancs que col·laboren a desforestar l’Amazones. Doncs, Santander, BBVA, CaixaBank o Banc Sabadell sempre surten en els grans llistats internacionals d’armament, d’inversió en combustibles fòssils, de desforestació de l’Amazones, etc. I això és el que no ens expliquen. Que tinguin un producte bancari o que donin un préstec a un projecte social interessantíssim està molt bé, però això no arriba ni a l’1% de la seva activitat, l’altre 99% són coses que no ens expliquen i que creiem que fan que s’allunyin molt dels principis de les finances ètiques.

Quin pes té actualment la banca ètica per finançar projectes transformadors i de mitigació dels efectes del canvi climàtic?

El sector ha crescut molt en els últims anys (2015-2020). I de 2021 a 2023, que és fins on tenim dades, hi ha hagut una estabilització d’aquest creixement, també molt derivat del context de pandèmia del 2021-2022, en què la gent va agafar els seus estalvis i els va utilitzar per parar el cop. També estem veient aspectes com la dificultat d’accés a l’habitatge, etc. Tots els indicadors, fins al 2021, ens deien que els estalvis a la banca ètica no paraven de créixer exponencialment. Els préstecs que la banca ètica donava a projectes transformadors, també. El capital social de cooperatives no parava de créixer. I el nombre de persones involucrades, també. Aquests números s’han estabilitzat els últims anys. No ho considerem negatiu perquè hem crescut molt i ara ens consolidem per seguir creixent. Ara demanem a persones i entitats que tinguin diners que els portin a la banca ètica perquè hi ha molts projectes transformadors per finançar. Els projectes d’habitatge, per exemple, necessiten molts diners, cada vegada les finances ètiques estan finançant més projectes i més grans. La banca convencional no entén molts d’aquests projectes i tampoc els finançarà. No estem en un moment en què la banca ètica vulgui competir quant a implantació territorial en oficines i creixement amb la banca convencional. Estem parlant de dos sectors molt diferents tant per objectius com per implantació, i estem parlant de lògiques i de maquinàries completament distintes.

En un context d’emergència climàtica, la banca ètica és clau per transformar el model econòmic depredador del medi ambient?

És clau perquè el que fan és finançar projectes arrelats al territori, que clarament tenen un impacte social i ambiental positiu. Perquè un projecte sigui finançat ha de passar una sèrie de qüestionaris i avaluacions i ha d’explicar clarament què vol fer. Per exemple: què es farà en els àmbits de sostenibilitat ambiental, emissions, organització, perspectiva feminista del projecte… tota una sèrie de qüestions que, ni de lluny, la banca convencional es planteja. Dins d’aquests qüestionaris, un aspecte fonamental és lluitar contra el canvi climàtic. També cal dir que a vegades perdem de vista que les finances ètiques financen projectes el primer requisit dels quals és que siguin viables econòmicament. No són una ONG. Al final, el que estan fent les finances ètiques és finançar sectors que són clau per al sosteniment de la vida. El sector més finançat per la banca ètica el 2023 és l’habitatge, amb un 24%. Amb diferents models d’habitatge, però sobretot també l’impuls de models alternatius d’habitatge. El segon sector més finançat el 2023 va ser el sector social. També amb una gran varietat de subsectors dins del sector social. I això clarament contribueix a una transformació social que és fonamental per lluitar contra l’emergència climàtica.

Quins projectes finança la banca ètica: habitatge, producció d’aliments…

El Baròmetre d’aquest any el vam presentar a Cirerers, una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús al barri de Roquetes de Barcelona. Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús són una realitat que s’està consolidant com una alternativa al problema estructural d’habitatge. I aquestes cooperatives no existirien si no fos per les finances d’ètiques, perquè la banca convencional considera que no són projectes solvents. En realitat econòmicament són perfectament viables i socialment tenen un impacte positiu, un arrelament al territori i és una alternativa claríssima d’habitatge. La cessió d’ús fa que no es pugui fer un ús especulatiu de l’habitatge, l’edifici és propietat d’una cooperativa. Aquest model al nord d’Europa està molt implantat i a Catalunya està en un moment fortíssim per lluitar contra l’especulació. L’habitatge en cessió d’ús es basa també en una corresponsabilitat de les persones que hi van a viure, que són les que impulsen el projecte, les que prenen les decisions de com volen viure, com volen que es construeixi, que tingui lògica amb l’entorn, que no contribueixi a la gentrificació, etc. Pel que fa a altres projectes, des de FETS tenim una web, w.w.w.histories.fets.org on visibilitzem el tipus de projectes que financen les finances ètiques. En aquesta web, s’hi pot veure el sector de l’alimentació amb cooperatives de consum o supermercats cooperatius, per exemple. El sector de la cultura, cada vegada més, està finançat des de les finances ètiques. Cada cop tenim més pel·lícules que al final en els crèdits es veu que ha estat finançat per alguna de les seves entitats. També teatres, restaurants que es basin en productes de proximitat… Hi ha una gran varietat de sectors.

La Junta de FETS el passat mes de maig, en l’acte de celebració dels 25 anys de l’entitat

El Baròmetre també parla del sector parabancari. Què és?

Abans l’anomenàvem parabancari, ara l’anomenem no bancari perquè ens sembla més entenedor. És tot un conjunt d’entitats que no estan regulades pel Banc d’Espanya, que no són pròpiament bancs com el que entenem. Són cooperatives de crèdit o associacions. Hi ha dues formes jurídiques: les cooperatives de crèdit i les associacions que recullen diners i donen préstecs a projectes transformadors. De cooperatives de crèdit la més implantada a Catalunya és Coop57. Pel que fa a entitats i associacions, aquí tenim Coophalal o Oikocrèdit. No són sector bancari com a tal perquè no estan regulats pel Banc d’Espanya, però això no vol dir que no tinguin uns criteris interns fortíssims. La morositat no arriba a l’1%. Coophalal i Coop57 tot el que reben ho transformen en préstecs aquí a Catalunya, o Coop57 també a l’Estat espanyol. I Oikocrèdit el que fa és recollir diners aquí, i a través de la seva xarxa internacional donar-los a projectes transformadors a escala internacional.

I pel que fa a les assegurances ètiques, entenc que no són les grans companyies que coneixem.

Les assegurances ètiques són la gran oblidada i això no vol dir que no moguin una quantitat ingent de diners. Qualsevol persona, ja sigui per l’habitatge, l’automòbil… té l’obligació de tenir una assegurança. La quantitat de milers de milions que mou el sector assegurador és brutal. Veiem que hi ha determinats bancs amb vincles clars amb la indústria de l’armament. El sector assegurador també ho finança. És molt més invisible. Tenim menys present que donem tota una sèrie de diners al sector assegurador i que n’ha de fer alguna cosa, d’aquests diners. Les grans empreses asseguradores espanyoles, els mateixos informes del Centre Delàs d’Estudis per la Pau n’assenyalen unes quantes que participen en grans projectes d’armament i en projectes d’inversió en combustibles fòssils. Tot i que ens venguin anuncis amb una família de fons, benestar, etc., els seus diners els utilitzen per coses amb les quals ningú se sentiria còmode, però això no ens ho expliquen. El sector assegurador ètic ha arribat a l’1,7% de quota de mercat del sector assegurador espanyol. Tenim una sèrie d’asseguradores i corredories que cada vegada tenen criteris més semblants a la banca ètica, d’exclusió, de no finançar projectes d’armament ni de combustibles fòssils. I s’organitzen d’una manera més transparent i democràtica. Tenim una manera de valorar productes i entitats asseguradores: és el Segell Europeu EthSI, que fins ara ha certificat 10 companyies asseguradores i corredories d’assegurances.

Denunciar la banca armada

L’entitat Finançament Ètic i Solidari (FETS) forma part de la campanya Banca Armada, una iniciativa del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, l’Observatori del Deute a la Globalització i Setem. L’objectiu de la campanya és denunciar públicament les institucions bancàries que financen la indústria militar, aconseguir una “base social sensibilitzada i exigir unes polítiques ètiques i socialment i mediambientalment responsables de les entitats financeres”.

L’últim informe del Centre Delàs sobre aquesta matèria posa el focus en els vincles entre el sector bancari espanyol i el genocidi a Gaza. Es tracta de l’Informe 66 del Centre Delàs: “La Banca Armada i la seva corresponsabilitat en el genocidi a Gaza. El finançament de les empreses que fabriquen les armes usades a les matances contra la població palestina”. Guillem Subirachs apunta que des de la Banca Armada es diu que “tres de cada quatre armes al món no existirien sense el finançament dels bancs”. Des de FETS es contribueix a difondre la tasca d’investigació que fa el Centre Delàs en aquesta qüestió.