L’ascens aconseguit fa menys d’una setmana pel CF Torelló ha fet reviure l’equip que la temporada 2003-04 també va pujar a Primera Regional (l’equivalent a l’actual Segona Catalana). Una plantilla formada majoritàriament per jugadors de la casa, alguns que se’ls va anar a buscar per tornar l’equip a la categoria perduda l’any anterior, i que com la present va quedar campió dues jornades abans d’acabar la Lliga.
Dirigits pel mític Juanma Pérez, que tornava a les banquetes, la plantilla estava formada per Dani Palomar, Sala, Bori, Rai Pujol, Molina, Johny, Tort, Pedrosa, Merino, Miquel Muñoz, Jordana, Robles, Villegas, Jordi Molera, Lolo, Rosell, Aligué, Puigbó, Sala i Manolero. Alguns d’ells es van trobar aquest dimecres al camp del Torelló per recordar aquell històric ascens: “Vam sortir a jugar davant el Calldetenes sabent que ja érem campions”, recorden. I és que el Riuprimer (encara sense haver-se unit amb el Vic ni amb l’Escola de Futbol d’Osona) va posar molt difícils les coses a un equip que va anar de menys a més. Alguns d’aquests jugadors recorden que “va ser una Lliga molt dura i competida, amb 18 equips. No vam començar gaire bé la temporada. A la primera volta ens va costar agafar el ritme i treure bons resultats, però a la segona volta vam enganxar una bona dinàmica i vam estar 17 partits consecutius sense perdre per acabar ocupant les primeres posicions i lluitar pel títol de campions”. Tot i així, es va arribar a la recta final de la Lliga amb molta igualtat amb el Riuprimer (que va acabar segon) després que aquest fallés en la penúltima jornada i el Torelló es va proclamar campió abans del partit que acabarien empatant a 2 contra el Calldetenes.
Va ser la cirereta d’un pastís un any després de perdre la categoria de forma molt dolorosa i per culpa “dels descensos compensats”. Com aquesta temporada, l’objectiu de l’equip “era pujar”, recorden els exjugadors torellonencs, que amb rialles afegeixen que “nosaltres no cobràvem”. Es va anar a buscar diversos jugadors del poble que competien a fora i es va formar un equip “del planter, alguns amb experiència a categories superiors i d’altres de juvenils que pujaven per primera vegada al primer equip”. D’aquella plantilla en destaquen Miquel Muñoz i Merino, que amb 21 gols i 18 gols, respectivament, van ser uns dels màxims golejadors de la categoria (grup 5 de Segona Regional). I també la porteria amb Palomar, que va ser el tercer porter menys golejat amb una mitjana de 0,6% gols per partit. Precisament, Palomar es va perdre el darrer partit de la temporada al camp del Taradell “perquè era el dia que em casava”. I d’aquest esdeveniment, dimecres en va fer 15 anys. Palomar ho recordava dimecres amb els seus excompanys, ja que per aquest motiu “no surto al pòster d’EL 9 NOU”, que molts encara guarden.
Després d’aquella gesta la gran generació del CF Torelló 2003-04 es va pràcticament desmuntar. Molts jugadors, sobretot els més veterans, que havien tornat al club per aconseguir l’objectiu van penjar les botes o van anar a jugar a equips de categories inferiors, mentre que d’altres van fitxar sobretot per un Vic que també es va emportar Juanma Pérez, de qui els jugadors el recorden “com un bon entrenador, amb entrenaments de tres dies a la setmana fes fred, calor, nevés o plogués i en un camp que no tenia gespa artificial”. Al llarg d’aquests 15 anys molts d’aquests jugadors han acabat penjant les botes per posar-se a les banquetes com Puigbó, Molera o Muñoz, mentre que d’altres continuen compartint la passió pel Torelló ara, però, acompanyant els seus fills als entrenaments i als partits.
