Sobre el mapa ocupava una superfície tan gran com la zona urbana de Manlleu, tota plena de plaques solars, en total 224.224 panells fotovoltaics entre els termes municipals de Manlleu, Torelló i l’Esquirol. El macroprojecte de parc fotovoltaic de 432 hectàrees, al qual els tres ajuntaments s’oposaven en considerar-lo desmesurat, queda aturat, ja que no ha passat el primer tall del procés. La Ponència d’energies renovables, l’òrgan que analitza la viabilitat dels avantprojectes de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques, ha definit com a “emplaçament no viable” el projecte del nord d’Osona, que està dividit en el que anomena parcs fotovoltaics Vic 1 i Vic 2. Com publicava per primer cop EL 9 NOU el passat 11 de desembre, el parc a cavall dels tres termes preveia una potència de prop de 100 megawatts l’hora, i la línia elèctrica d’evacuació també havia d’afectar altres municipis: les Masies de Roda, Gurb i Vic. Així, des d’aquesta setmana al mapa del visor ambiental de les energies renovables aquesta proposta hi surt en vermell. Segons els acords de la ponència que analitza l’impacte en l’emplaçament proposat i l’ambiental, s’han detectat elements determinants que des de l’inici “es consideren insalvables, ja que la proposta és incompatible amb el planejament urbanístic de l’àmbit afectat, l’impacte generat sobre la matriu biofísica del territori, i l’incompliment del criteri de proporcionalitat amb l’entorn i el model parcel·lari preexistent”.
A l’hora de prendre la decisió s’han tingut en compte els informes que han emès els tres ajuntaments més afectats i també el de Gurb, els Serveis Territorials d’Urbanisme i els de Territori, la Direcció General d’Energia, la de Desenvolupament Rural, i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura. Així s’hi plantegen, per exemple, la incompatibilitat dels sòls que són de protecció agrària i paisatgística. Pel que fa al patrimoni natural i la biodiversitat hi consta que l’avantprojecte és viable i des del Departament d’Agricultura emetien un informe favorable “amb condicions”, de manera que si hagués tirat endavant en posteriors documents haurien d’analitzar més detalladament les afectacions agràries. El servei d’arqueologia d’entrada també deia que a priori no hi havia elements determinants que es poguessin considerar insalvables. En el cas dels ajuntaments fan constar les incompatibilitats amb els planejaments urbanístics i pel que fa a les dimensions amb el decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica. També en remarquen l’impacte paisatgístic, sobre espècies de vegetació protegides i en el patrimoni arquitectònic.
Segons consta a l’informe, la petició del projecte està a nom de Román Monasterio, director general d’Idema –també hi consta el de Folgueroles–, però als ajuntaments el va presentar iPlan Gestión Integral, SL, una empresa d’enginyeria que treballa per a grans multinacionals com Endesa o Red Eléctrica.
Des del Departament de Territori, diuen que la Ponència d’energies renovables fa el primer filtre i que per tant ja tomba els projectes clarament inviables, encara que no vol dir que puguin presentar modificacions. Apunten també que si hi ha un criteri urbanístic que el fa inviable, mai ho acabarà sent. Des de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO), el responsable tècnic, Gil Salvans, assegura que els informes dels ajuntaments han fet efecte en la decisió. Apunta que els promotors encara podrien presentar al·legacions però que és difícil que s’acceptessin perquè la qüestió urbanística és molt ferma.
Consideren que no compleix el criteri de proporcionalitat ni l’urbanístic
La notícia ha estat molt ben rebuda per part dels ajuntaments afectats, que han treballat de forma conjunta des de l’inici, un fet que destaca l’alcalde de l’Esquirol, Àlex Montanyà (AUD-ERC), que afegeix que “estem satisfets d’haver arribat a provocar aquesta desestimació” ja que “d’entrada queda descartat”. L’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño (ERC-JpT), diu que “és molt positiu perquè és el que volíem, que no tirés endavant per treballar d’altres propostes més sensates i ajustades al territori”. Recorda que a banda de les dimensions que consideren desproporcionades, tampoc els agrada “el model especulatiu que hi ha al darrere”. Que prosperés el macroparc “seria canviar la font d’energia però continuaria el mateix model” i cal “avançar en un de més social”, segons Ortuño. Des de Manlleu l’alcalde, Àlex Garrido (ERC), apunta que “hem fet la pressió que tocava” i admet que el resultat final “era previsible” perquè es tractava d’un projecte que “atemptava contra el territori i d’unes previsions desmesurades”. Tots tres insisteixen que aposten per l’energia solar però “amb mesura”. El regidor de Serveis Territorials de Manlleu, Enric Vilaregut (ERC), diu que “aquest l’hem tombat però pot ser que en vinguin d’altres” i per això han d’estar preparats i s’ha de continuar treballant en un model conjunt. Ortuño recorda que la reunió que van fer tots els alcaldes afectats amb el Departament de Territori “va ser tranquil·litzadora perquè el model que vol la Generalitat pel país no passa per aquestes grans instal·lacions”.
Els ajuntaments celebren la decisió i treballen per un model energètic conjunt
La vicepresidenta tercera del Consell Comarcal d’Osona i consellera de Medi Ambient i Sostenibilitat, Margarida Feliu (ERC), explica que el pla comarcal d’energies renovables continua endavant. “Hem de dissenyar de manera col·lectiva com ha de ser la transició energètica” a la comarca, “ens l’hem de creure i fer-la de manera responsable”, diu. En aquest sentit treballen perquè el model d’Osona sigui pioner en l’àmbit català, ja que segons Feliu “volem ser comarca model en transició energètica” i això es dibuixarà durant aquest primer trimestre de l’any. Vilaregut afegeix que entre el que es treballa hi ha una ordenança per limitar els espais i les dimensions on es puguin fer els parcs fotovoltaics.
En la ponència en què es va aturar el macroparc del nord d’Osona, també va superar “amb condicions” aquest primer cribratge, a banda del parc Vic 3 de Folgueroles, la instal·lació fotovoltaica d’Olost, per una superfície d’1,39 hectàrees i una potència d’1,2 megawatts, a petició de la càrnia Olost Alimentària, SLU, del grup Casa Tarradellas, que seria per a autoconsum. Per Salvans, parcs com el d’Olost, Prats o Tona, de petites dimensions que també consten en emplaçaments viables, “tenen tot el sentit del món”.
Per ara, de les vuit peticions per fer parcs solars en zones no urbanitzables només queda pendent de resoldre la que Càrniques del Ges, del grup Mafriges, vol fer a Torelló.
