El canvi climàtic ja és aquí. Els episodis extrems, des de pluges torrencials fins a sequeres perllongades, cada any formen part de l’atestat meteorològic anual. El 2019 no n’ha estat cap excepció. Onades de calor, sequera i pol·lució així ho testimonien. Aquesta realitat, coneguda i reconeguda, ha generat un moviment ciutadà de protesta. Cada vegada hi ha més militància ambiental. El mirall de l’activista global Greta Thunberg ha propiciat rèpliques locals. Com a mostra, la Vaga Mundial del Clima, que es va fer el 27 de setembre. Escolars i joves van capitalitzar les mobilitzacions a Osona i el Ripollès.
No és estrany que siguin els més joves els que brandin la bandera de la defensa ambiental del planeta. El retrocés sembla passat, però és present i compromet el futur. Les noves generacions es rebel·len contra aquesta realitat. Però no només. La lluita contra el canvi climàtic no és patrimoni de ningú. És un tema que genera consensos. Persones d’edats diverses i ideologies dispars poden trobar un denominador comú en la defensa d’un aire més sa, d’uns rius més nets i d’unes activitats econòmiques més respectuoses amb l’entorn. Aquest és el patró.
De signes d’alerta n’hi ha hagut diversos. L’inici de l’estiu, encara que la dita popular ja digués des de temps immemorial que la Plana de Vic té tres mesos d’hivern i nou d’infern, ho semblava de debò, un infern: onada de calor, termòmetres amunt i sequera. Les conseqüències, un incendi rere l’altre –a principis de juliol n’hi va haver quatre en només un cap de setmana– i un brot de botulisme al Gurri i el Mèder a principis d’agost on van morir més de 260 aus. L’origen de la malaltia, que no suposa un perill directe per a les persones, és el descens del cabal dels rius a causa de la sequera. L’històric de precipitacions a Vic durant els mesos de juny, juliol i agost mostra el dèficit de pluges: el del 2019 va ser dels estius amb menys precipitació. De les últimes dues dècades només el 2012 i el 2000 n’havien registrat menys.
I és a l’estiu, precisament, quan acostumen a produir-se episodis de contaminació per ozó troposfèric. D’ozó ningú n’aboca a l’atmosfera. És un contaminant secundari que es produeix a partir de la combinació d’òxids de nitrogen amb radiació solar elevada. La Plana de Vic és el punt de l’Estat que ha estat més vegades per sobre del llindar d’informació. I, a més, el 23 de juliol, enmig d’una de les onades de calor, va superar per primer cop des de 2003 el llindar d’alerta. Per aquest fet es demana als col·lectius de risc no que redueixin sinó que evitin les activitats a l’aire lliure. A Osona ha nascut la plataforma Osona Respira, que es mobilitza, precisament, per frenar la contaminació atmosfèrica. I, a l’altre plat de la balança, hi ha, també, les pluges torrencials. Aquest any, a diferència del que havia passat l’anterior, no hi haver inundacions, però sí crescudes importants del riu durant la tardor. En una d’elles va cedir part de la passera de Manlleu que connecta l’embarcador amb la Devesa. Signes d’uns temps convulsos, també meteorològicament.
{{ comment.text }}