La miopia augmenta ràpidament entre els joves d’arreu del món i ja ha estat declarada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a pandèmia del segle XXI.
- QUÈ ÉS
És un estat refractiu en el qual les imatges procedents de l’infinit (cinc metres o més) focalitzen per davant de la retina i això fa que qui la pateix vegi malament en visió de lluny i bé en visió de prop.
És un estat refractiu i no pas una malaltia; per tant, es corregeix però no es cura. Parlem de miopies baixes per sota de tres diòptries (Dp) i miopies altes per sobre de sis Dp. El màxim grau de canvi de potència refractiva es produeix entre els 8 i els 14 anys.
- TIPUS
· Axial. Quan l’ull és més llarg del normal.
· Refractiva. Quan el poder refractiu del nostre sistema òptic sigui massa elevat.
· Adaptativa. Per excés d’hores en visió massa propera.
· Una combinació de totes les anteriors.
- FACTORS DE RISC
En general, els factors que fan que augmenti la probabilitat de tenir miopia i que evolucioni més ràpidament són:
· Edat i tipus de refracció.
· Antecedents familiars.
· Ètnia asiàtica.
· Passar poc temps en exteriors.
· Excés d’hores en visió de prop.
· Viure en un entorn urbà i no fer activitats a l’aire lliure.
Habitualment la miopia només es corregeix, però des del 2016 hi ha estudis clínics que demostren que amb segons quins tractaments se’n pot alentir el creixement.
Controlar el creixement de la MIOPIA no s’ha de fer només per un motiu estètic, sinó per la SALUT OCULAR a llarg termini
“Podem alentir la miopia prop d’un 60%”
Entrevista a Miquel Estrada, òptic-optometrista de l’Òptica de l’Ambulatori, de Vic
A Vic hi ha un dels centres pioners i líders a l’Estat en l’aplicació de tractaments de control de la miopia. És l’Òptica de l’Ambulatori. En parlem amb l’òptic-optometrista, propietari del centre, Miquel Estrada.
Per què a Vic?
Per casualitat. Resulta que un company de carrera participava en el primer estudi clínic seriós que es feia sobre el tema i em va interessar d’entrada. Procurem estar al dia.
Això quan va ser?
A finals del 2016. El trienni 2013-2016 ha estat fonamental, ja que és quan comença el primer estudi clínic aleatoritzat més ampli i definitiu i que posa les bases per aplicar els actuals tractaments de control de miopia. Aquest estudi va continuar del 2016 fins al 2022 ratificant els bons resultats de control de miopia que es poden obtenir si es fan les coses ben fetes. El treball encara continua. Ha desmuntat altres teories i tècniques de control que avui dia encara es fan servir.
Amb quins resultats?
S’ha demostrat que fent bé el tractament i el seguiment podem alentir el creixement de la miopia al voltant d’un 60%. És més, l’experiència d’aquests gairebé vuit anys ens diu que la podem alentir una mica més del 60%. I tot això sense efecte rebot; això vol dir que quan es deixa el tractament no es recupera la miopia estalviada fins al moment.
I què ha desmuntat?
Per exemple, durant molts anys i encara ara, el que s’ha fet per controlar la miopia ha estat hipocorregir-la, que vol dir posar-ne menys de la que es té. Doncs bé, aquests vuit anys d’estudi han demostrat que això no funciona i, de fet, el grup a qui s’ha aplicat aquest sistema és el que ha tingut pitjor evolució.
Com es fa el tractament?
L’ull té una mida aproximada d’uns 20-26 mm, i el creixement normal en un emetrop (que no necessita correcció) és de 0,12 mm/any, aproximadament. Controlar aquest creixement és molt important, hem de procurar no passar dels 26 mm, ja que a partir d’aquesta mida el risc de tenir patologies associades a la miopia, com el despreniment de retina, augmenta exponencialment. S’ha descobert que amb les correccions tradicionals, l’estímul de la llum que arriba per la perifèria de la màcula (imatge 1) provoca un estímul de creixement que podem controlar amb un sistema que es diu desenfocament miòpic (imatge 2) i que és la base de tots els tractaments de control de miopia. Aquest sistema només es podia aplicar amb lents de contacte, però ara també es pot fer amb ulleres. Això és vàlid per la miopia axial; la provocada pel creixement no harmònic de l’ull. Per altres tipus de miopies podem fer altres coses.
Quan s’hauria de començar el tractament?
Al més aviat possible, sobretot si els dos progenitors són miops. Si podem aplicar un tractament quan la miopia és baixa, molt millor; però mai és tard per posar-s’hi. També és important estar molt al cas i fer seguiments semestrals a nens i nenes que amb 7 o 8 anys no tinguin una hipermetropia d’entre +0.75/+1.25 Dp.
El pot fer tothom?
Volem poder garantir al màxim l’èxit del tractament i, per això, cal fer les proves optomètriques pertinents i una biometria per mesurar la mida de l’ull. Amb tot plegat podem aconsellar o no un tractament de control. I hem de tenir clar que parlem de tractament; això vol dir que s’han de complir unes normes d’ús i venir a visites trimestrals al nostre centre. Si la persona no compleix, el tractament tendirà al fracàs. En aquests casos nosaltres mateixos els descartem. Si no ho veiem clar, no comencem un tractament. De fet nosaltres estem realitzant un estudi amb més de 100 pacients, que fan o han fet el tractament, i quan el tinguem acabat probablement el publicarem en revistes del sector.
I amb això ja n’hi ha prou?
També s’ha d’intentar no abusar de les pantalles; més de 2,5 hores afegides a l’horari escolar ja seria massa. Aconsellem fer-les servir a una distància aproximada de dos pams, sempre que puguem amb llum natural, mai a les fosques i fer algun descans cada 20 minuts mirant una cosa que estigui a sis metres durant 20 segons. Fer algun esport i passar temps a l’exterior amb llum natural també és molt important. Els estudis han demostrat que un dels factors importants per la prevenció de la miopia és la potència de la llum natural (10.000 lux), ja que aquesta estimula la producció de dopamina, un neurotransmissor que bloqueja l’allargament excessiu de l’ull. Hauríem de passar almenys tres hores al dia sota aquesta il·luminació natural.
Ara sabem massa coses de la MIOPIA com per NO FER RES
{{ comment.text }}