Passen pocs minuts de les 11 del matí. Anna Erra arriba al col·legi Guillem de Mont-rodon acompanyada del seu marit. Ha dormit poc. Té més o menys clar que guanyarà les eleccions però té el dilema de si ERC i Capgirem, que no han parat de repetir durant tota la campanya electoral la seva voluntat de canviar el govern de la ciutat, sumaran més regidors que ella. Abans d’entrar a votar l’atura un home gran i li recorda que tenen pendent posar-li un banc a sota casa seva. És aquell “perdona, tens un moment?” o “ara que et veig”, que tant caracteritza la política més propera i on Erra s’hi troba còmoda. No sap si serà un dels últims veïns que s’adrecen a ella com a alcaldessa.
A les 2 del migdia rep un missatge. Tot canvia. És de Lluís Coromines, l’home que va apostar fa quatre anys perquè Anna Erra fos la candidata a l’alcaldia de Vic i ho va fer mantenint un pols amb les direccions d’Unió i Convergència. “Anna, això va molt bé, però molt bé”, és el que més o menys li diu Coromines. Les xifres de participació a aquella hora assenyalen que a Vic ha augmentat quatre punts respecte al 2015, però encara és més elevada en les meses dels col·legis on es concentra el vot vigatà tradicionalment convergent, el dels barris més benestants. L’estratègia dissenyada està funcionant. La major part dels esforços de la campanya s’han centrat a mobilitzar aquest votant, calia anar a votar el 26-M perquè JuntsxCat i Anna Erra continuïn governant per seguir amb el projecte de ciutat, però també perquè Carles Puigdemont pugui defensar des del Parlament Europeu la independència de Catalunya. S’ha fet campanya porta a porta als barris del centre, on l’elector convergent es podria haver relaxat acostumat a guanyar sempre, i s’ha evitat despertar el vot contrari. L’acte central de campanya, a la Bassa dels Hermanos, va comptar amb una intervenció en directe de Puigdemont. Conscients de l’ascendent de l’expresident en l’electorat independentista vigatà, l’equip de l’alcaldessa va insistir a poder tenir Puigdemont durant la campanya. No va ser fàcil. Només estava prevista la seva intervenció en els actes de les quatre grans capitals, però mantenir l’alcaldia de Vic és important. El de la Bassa dels Hermanos es va convertir en el principal acte de JuntsxCat a la Catalunya Central.
Després del missatge de Coromines, els nervis són ara per si la predicció es compleix. La candidata de Junts per Catalunya arriba al vespre a la seu del partit, al carrer Morgades. Encara hi ha poca gent, els apoderats són a les meses controlant el recompte. S’han obert pocs sobres però Àlvar Solà li avança el titular de la nit: “Aconseguirem la majoria absoluta”. Els apoderats de les meses que serveixen de baròmetre del vot convergent ho confirmen: l’alta participació detectada era dels seus votants. El cava ja és a la nevera. La web del Ministeri fa públics els primers resultats. Amb un percentatge baix d’escrutini, ja apareixen els 11 regidors d’Erra. Ja no els perdrà durant tota la nit.
La participació va acabar creixent 9 punts a Vic respecte al 2015. Es va passar del 57% al 66%. Van votar 3.001 persones més i JuntsxCat va aconseguir 2.522 vots més que fa quatre anys. Va passar de tenir el 35% dels vots al 43%. Tot i aquest augment de participació, ERC i Capgirem –que venien d’haver aconseguit el 2015 els millors resultats de la seva història– van créixer, en canvi, de forma molt moderada (384 i 231 vots, respectivament) però van baixar el percentatge de vot en dos punts. Si s’analitza per seccions electorals es pot comprovar que en les que més va créixer la participació –superant en algun cas el 70%– és on JuntsxCat va aconseguir els seus millors resultats, un de cada dos votants d’aquestes meses els va donar suport a ells. Es tracta de tots els barris més propers al centre.
En canvi, als barris més allunyats, amb un veïnat amb un perfil socioeconòmic més baix i on els partits d’esquerres podrien haver fet més forat, no hi va haver aquesta ultramobilització. El Remei, l’Estadi o el barri d’Osona van registrar una participació molt inferior a la resta. En alguna secció del Remei van votar poc més del 50% del cens, una xifra que contrasta amb gairebé el 80% dels barris del centre. Aquests barris de la perifèria són on el PSC, per exemple, manté el seu votant fidel que li ha permès mantenir representació al consistori. És també on Ciutadans va centrar gairebé tota la seva campanya electoral després que en les polaritzades eleccions al Parlament de Catalunya del 21-D de 2017 obtingués 2.899 vots a Vic. En les municipals, només n’ha aconseguit 690. I és on també Josep Anglada –que va aconseguir només 511 vots i ha quedat fora del consistori– intentava escampar el missatge contra la immigració en els seus millors anys.
L’elevada participació en els barris de vot convergent i la poca en els d’esquerres, on el missatge independentista, a més, costa de quallar, ha frustrat les aspiracions d’ERC i Capgirem. Els caldrà ampliar la base per fer el sorpasso. També li ha passat factura a Vic En Comú Podem, que tot i augmentar en vots no va arribar al llindar del 5%, motiu pel qual es va quedar fora del consistori.
