La primera parella de gegants de Manlleu fa 100 anys

La partida de naixement dels primers gegants de Manlleu té una data concreta: el 8 de setembre de 1923. I el responsable de la seva gestació, un nom propi, el de Martí Molera. Aquest veí del carrer del Vendrell, “decidit i amb empenta”, regentava una botiga de llaminadures i fruits secs”, rememora el manlleuenc Joan Arimany, que ha resseguit la història d’aquests gegants centenaris. Resulta que el carrer del Vendrell celebrava la seva festa cada 8 de setembre, en honor a la Mare de Déu de la Gleva. Molera “desitjava donar la màxima rellevància a la diada” i va iniciar una subscripció popular per adquirir uns gegants. Amb el vistiplau de la comissió de festes, ell mateix va anar a Olot amb els diners recollits “i el compromís d’aportar els que faltaven”. Al taller El Inmaculado Corazón de María va encarregar, a l’escultor Josep Soy, una parella de gegants i cinc capgrossos. El rostre del guerrer masculí, segons motlle de Miquel Blay, ja li va semblar bé; “la fesomia del gegant olotí, amb alguna modificació al casc i la barba, ja tindria personalitat pròpia”. En canvi, les faccions de l’acompanyant femenina no el convencien. “Capficat pel contratemps, passejava pels carrers de la ciutat quan va veure una olotina que li va cridar l’atenció”. Molera va convèncer la noia d’acompanyar-lo fins al taller d’imatgeria festiva. “Quan hi van arribar, es va presentar a l’artista i li va dir: ‘La vull com ella”. Aquest va ser l’origen dels primers gegants manlleuencs, “posteriorment batejats com a Jordi i Montserrat”. La festa major de la població, segons consta en el programa de 1923, ja va comptar amb la presència dels gegants. “L’acolliment oficial, però, es va fer tres setmanes després quan el carrer del Vendrell va solemnitzar la seva festivitat”, detalla Arimany. Sis anys després, Molera es va molestar per una decisió de la comissió veïnal de festes del seu carrer: “No creia apropiat organitzar balls de música lleugera per reverenciar la seva patrona”. Aleshores, “obstinat en la seva indispensable actuació dirigida a obtenir els gegants, els va vendre a l’Ajuntament”. L’aiguat de l’octubre de 1940, quan les figures eren guardades a un magatzem proper al riu, “va afectar fatalment els capgrossos”. Els gegants, amb més alçada, “es van salvar miraculosament de l’acció destructora de l’aigua i només els vestits en van sortir afectats”. Més dolorosa va ser la caiguda que va patir la Montserrat durant la processó de Corpus de 1961. La figura es desfigurà greument i l’Ajuntament va decidir comprar una nova parella; naixien en Galderic i l’Assumpta. En Jordi i la Montserrat no tornarien a sortir fins al 1985, després de ser restaurats. Els últims 40 anys han estat sotmesos a tres o quatre retocs més. Des de fa temps, i pel seu elevat pes, aquesta parella només surt per festa major. Manlleu compta actualment amb una tercera parella de gegants, l’Amai i la Guilia. Es tracta d’una rèplica més lleugera d’en Galderic i l’Assumpta, estrenats fa tres anys. La festa de celebració del centenari arrenca aquest divendres amb un espectacle infantil, el pregó (a càrrec de Toni Mujal) i la inauguració d’una exposició sobre els 100 anys dels gegants, al Museu del Ter, feta a partir del projecte de recerca del manlleuenc Pol Rifà. Abans també hi haurà una cercavila infantil, amb l’estrena d’un nou gegantó Dissabte a la tarda, unes 25 colles plantaran els gegants al passeig del Ter i iniciaran una primera cercavila, que inclourà una singularitat: en el tram del carrer Baixa Cortada, les figures avançaran sense música, com a deferència a les persones amb hipersensibilitat auditiva. La jornada continuarà amb un sopar de colles i una mostra de foc, amb la presència del Serpent inclosa, i culminarà amb un concert amb els Band The Cool. La jornada central es viurà diumenge, amb una quarantena de colles. A 2/4 d’11 començaran dues cercaviles paral·leles, que culminaran a les 12 a la plaça Fra Bernadí. Allà hi haurà un final de festa, on hi ha anunciada alguna “sorpresa”.

La primera parella de gegants de Manlleu fa 100 anys

Què hem explicat a El 9 Informatiu del dijous 18 de desembre?

Torelló es prepara per la setena edició del TocaFusta

Manlleu és un dels casos d’estudi del projecte REHUBS per anticipar-se a sequeres i inundacions

L’alcalde Satanàs

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Fan malbé el ninot de l'escola Joan Maragall de Ripoll

Obriran un centre privat de diagnòstic per la imatge a Vic amb una inversió de 6 milions d'euros

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

La Generalitat confirma el futur Palau de Justícia a l’Era d’en Sellés de Vic

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

Refredat, grip i covid: símptomes semblants però malalties diferents