Pujol, Solà, Rifà, Bassas, Franch, Vivet i… Ortuño.
Seria l’alineació que sembla que ha de ser.
Serà el setè de la democràcia. Fa respecte formar part d’aquesta llista?
És un honor i porta un punt de responsabilitat molt gran. I en la història democràtica que portem poder afegir en aquesta llista per primera vegada un partit independentista i d’esquerres a l’Ajuntament de Torelló és un motiu d’orgull més.
S’esperaven els resultats?
Els volíem. Esperar-los era difícil. Eren unes eleccions molt obertes: hi havia molta renovació a les llistes, partits que eren a l’Ajuntament que no es presentaven i altres sense representació que ho feien per primer cop.
Quins factors poden haver influït en aquest resultat?
Ha estat una suma. Hem intentat explicar molt el programa, que s’ha fet coneixent Torelló des de la base. Una proposta feta amb una visió transversal, amb una idea més de poble que de partit però sí feta des d’un partit polític que també estem vivint un moment que hem obtingut bons resultats a les generals. I la renovació, també ha sumat.
Un cop sigui investit alcalde el dia 15 de juny, què és el primer que té pensat fer?
Hi ha temes que ja venen de com ha acabat aquest mandat: el conflicte amb la policia, la compra de la nau de carrossaires i la de l’hotel de Les Serrasses, i n’hi hauria un quart que és l’oci i la vitalitat que sempre hem reconegut a Torelló i que sembla que cal reforçar perquè està arribant a un punt que no és el que volem. I un tema potser menys polític però molt pràctic, el Torelló net i endreçat, hem fer un pla de xoc per la millora de carrers i espais públics.
Dins els temes que hereten hi ha la situació de la Policia Local i l’Ajuntament.
El model de policia ha d’anar evolucionant cap a una policia de proximitat. En aquest procés ens hi hem de posar tots i treballar el reconeixement del cos. La millora salarial és un dels aspectes que hi ha sobre la taula, però no l’únic. L’organització diferent i una motivació perquè es trobi més acompanyada i més valorada com a cos ha d’ajudar a trobar una solució.
La nau de carrossaires. Deien que potser no era l’espai més idoni.
És un equipament vital per la cultura de Torelló. Ara la tenim, però es poden buscar alternatives. La nau té unes limitacions, no tant d’espai però sí de composició, de situació… tot i fer la compra encara s’hi hauria de fer una inversió per adaptar-la als usos, que són molt específics. Potser una construcció nova pensada per a aquests usos seria un tema per posar sobre la taula i comparar quina és l’opció més bona.
Seria una carcassa, parlava també d’accessos…
L’espai d’ara no és diàfan i té pocs accessos i el dia de la rua implica una coreografia de carrosses per sortir i entrar.
Pel que fa a l’hotel de Les Serrasses també n’està pendent la compra. Això ho hauran d’entomar.
En el punt que està ara el projecte està dissenyat i falta comprar l’edifici. És un edifici gran i sobre aquest projecte ens agradaria treballar-hi més. Ara parteix de la idea de ser aquesta residència per a persones amb discapacitat intel·lectual i a més un centre cívic. Potser s’hi hauria de donar cabuda també al dèficit assistencial per a persones grans. A Torelló tenim residència, caldrien més places però, a part, en el terreny assistencial que hi ha fórmules mixtes potser podrien tenir cabuda en aquest equipament tan gran.
El Museu de la Torneria no acaba d’arrencar el vol.
Hi volem apostar molt. Culturalment ha de ser un dels focus importants. Té un potencial molt gran que per diferents circumstàncies fins ara no s’ha pogut explotar. Ara el projecte museístic ja funciona, però hi ha molt més per fer. També tenim l’edifici i l’entorn que ens dona per a molt més, per poder fer créixer el museu. Hi ha la casa del costat, que podria reforçar l’equipament del museu, i el que ara funciona com a magatzem, on s’estan actualitzant les màquines que es recuperen i es poden veure en funcionament, també s’hauria de poder incloure en el projecte.
En clau de turisme?
Volem treballar una marca turística per Torelló. És veritat que no tenim places hoteleres, però hem de començar a treballar amb aquesta marca i el museu ens hi ha d’ajudar molt, perquè explica una de les realitats que ha definit Torelló. Hem de fer que sigui una referència.
Tenen pensat un emplaçament definitiu per a l’escola de música?
Hem anat parlant del creixement que ha de tenir però no hem concretat on. Hi ha equipaments dels quals no es treu prou partit. Ha d’anar més enllà d’un seguit d’aules, ha de tenir llocs per actuar, locals d’assaig per a grups… és estudiar quin espai pot complir aquesta funció i fer que en el dibuix de Torelló quedi ben repartit quant a equipaments culturals.
Parlava d’un poble net i endreçat i d’un pla de xoc.
Començarem per l’asfaltat de molts carrers, ja que malgrat tenir una partida pressupostària aquest 2019 no s’ha fet. També altres espais públics que requereixen un millor manteniment.
Al seu programa hi surt el carrer Sant Miquel. Plantegen fer-lo per a vianants?
És dels carrers més comercials i la nostra proposta no va per la conversió en zona de vianants, però sí que la part de baix on enllaça amb la placeta d’en Pujol seria bo fer-hi una actuació urbanística, perquè com a eix comercial es pot acabar de reforçar amb una bona planificació.
Pel que fa a aquest Torelló viu i dinàmic, en el conflicte de l’oci com s’arregla?
L’Ajuntament no pot obrir locals d’oci, sí que pot promoure activitats, però una bona oferta d’oci ha de ser pública i també privada. Cal que tots siguem conscients del que ha passat, perquè no s’han fet les coses bé. A partir d’aquí cal asseure’ns, fer una taula de treball amb la part privada que tingui l’activitat d’oci, usuaris, col·lectius que participen de la vida cultural, veïns, policia i posar les bases perquè qui tingui una iniciativa se senti acompanyat, valent de portar-la a terme i poder-la disfrutar tots, que ens fa molta falta. El resultat hauria de ser un pacte per l’oci nocturn, les festes culturals i el descans.
Hem parlat de què volen fer. Volen fer-ho sols en un govern en minoria, pactes?
La victòria ha estat clara i ens dona l’oportunitat de governar però volem fer-ho d’una manera oberta, buscant el màxim de consens possible i prenent les decisions un cop s’hagin discutit amb tothom. Hi ha hagut bona predisposició per part de tothom i falta reunir la nostra assemblea per posar els resultats sobre la taula de les converses per trobar la millor fórmula: un pacte estable o buscar acords puntuals governant en minoria.
En el cas del PSC deien que hi ha la barrera del 155 per un pacte estable.
Hi és. En l’àmbit de partits ens marca, però a escala local el PSC reivindica les seves iniciatives sense que anés lligat al 155. És veritat que el tema del 155 és una barrera, però no ha d’impedir que en un moment puntual ens puguem donar suport.
Vostès es presentaven com les cares del canvi. Pactar amb JxCat s’entendria dins del canvi?
En l’àmbit de país segur que hi estem plenament d’acord, però a escala local part de la iniciativa que hem tingut a l’hora de fer la llista i el programa era com a alternativa a la manera de fer dels últims anys. Per tant, malgrat que el partit s’ha renovat, entenem que és hereu d’aquesta manera de fer que volíem canviar.
Pel que fa a la CUP, es van reunir i han fet un comunicat en què s’ofereixen per governar junts. És factible?
Sí, factible ho és. Quan vam convocar la CUP per explorar les possibilitats d’arribar a acords ho vam fer de manera oberta, amb ganes de diàleg sincer. Es va avançar en temes concrets i van posar quatre punts del seu programa sobre la taula en què durant la campanya no hem estat al 100% d’acord. Si és una imposició innegociable per tirar endavant un pacte, la barrera que hem de salvar són aquestes diferències que tenim, sobretot en el plantejament de l’illa cultural, perquè aniria al Museu de la Torneria i nosaltres volem apostar pel museu per fer-ne un creixement el màxim de les possibilitats. Això requereix tot l’espai i ens sembla que afegint usos en aquest edifici podria ofegar el projecte de museu. És una diferència que tenim, i també el model comercial, que no prioritzava el vessant on line, però aquí la barrera és més petita. Són els punts que s’haurien de treballar per a un acord.
Encara s’hi ha de posar, però, quants anys són els idonis per a un alcalde?
Quan treballes un programa veus propostes que seran fàcils d’executar i d’altres que pel temps de planificació, buscar finançament i l’execució quatre anys és just. Deixa’m aquests quatre anys per calibrar-ho i dir si l’ideal són vuit. D’entrada, amb quatre tenim molta feina per fer.
