Després de quatre mesos de judici, el 14 d’octubre el Tribunal Suprem fa pública la sentència contra els 12 membres del govern de la Generalitat i els líders de les entitats sobiranistes, ANC i Òmnium, per l’organització del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017. Les penes de tots ells –la més alta és de 13 anys per al vicepresident Oriol Junqueras– sumen més de 100 anys de presó pels delictes de sedició i malversació. El gurbetà Carles Mundó (ERC), que era el conseller de Justícia, és condemnat per un delicte de desobediència a un any i 8 mesos d’inhabilitació, la mateixa pena que Meritxell Borràs i Santi Vila. En canvi, la resta són condemnats a dures penes de presó: Raül Romeva (12 anys), Joaquim Forn (10 anys i 6 mesos), Jordi Turull (12), Josep Rull (10 anys i 6 mesos), Jordi Sànchez (9 anys), Carme Forcadell (11 anys i 6 mesos), Dolors Bassa (12) i Jordi Cuixart (9). La sentència provoca una onada de protestes que s’estenen per tot el país i que en el cas de la capital, Barcelona, deriven en greus enfrontaments amb la policia. El mateix dia que es fa pública la sentència una multitudinària manifestació, amb una participació semblant a la que hi va haver el 3 d’octubre de 2017 com a resposta a la violència policial de l’1-O, surt del Sucre fins a la plaça Major de Vic per mostrar el rebuig a la decisió del Tribunal Suprem. Els dies posteriors les protestes pugen de to, i a Osona els estudiants tallen la C-17 i la C-25. La imatge de la reivindicació que quedarà per a la història és la Marxa per la Llibertat que va sortir de Vic el 16 d’octubre i en què milers de persones van travessar a peu durant tres dies les comarques d’Osona, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental per arribar a Barcelona coincidint amb la convocatòria de vaga, impulsada per la Intersindical CSC, el 18-O. A Osona i el Ripollès, la vaga va tenir un elevat seguiment.
Tres setmanes abans de fer-se pública la sentència, helicòpters de la Guàrdia Civil van sobrevolar la comarca d’Osona. En una operació contra els Comitès de Defensa de la República (CDR), agents de la Guàrdia Civil van detenir nou persones a tot Catalunya, entre ells el veí de Folgueroles Txevi Buigas, acusats de delictes relacionats amb el terrorisme. Els acusaven d’estar preparant accions terroristes per al moment en què es fes pública la sentència. Set dels nou detinguts van ingressar a presó preventiva al centre penitenciari madrileny de Soto del Real després de declarar davant el jutge de l’Audiència Nacional que portava la investigació. Filtracions a la premsa assenyalaven que els havien trobat materials per fabricar explosius, que tenien imatges de casernes de Guàrdia Civil o que fins i tot estaven coordinats amb els presidents Quim Torra o Carles Puigdemont. Les acusacions contra els detinguts s’han anat diluint. El jutge de l’Audiència Nacional ara ja qüestiona que els productes que els van trobar als seus domicilis fossin precursors per fabricar explosius i dels set que eren a presó preventiva ja només en queden dos. La resta, fins i tot el que els investigadors assenyalaven com a cervell del grup, ja són al carrer. La detenció de Txevi Buigas –que va ser capturat en una masia de Sant Pere de Torelló on s’havia instal·lat des de feia poc temps– va provocar un tsunami de solidaritat amb epicentre a Folgueroles però que es va estendre per tota la comarca. El 20 de desembre, el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, tal com li havia demanat la fiscalia, ordena la posada en llibertat de Txevi Buigas amb una fiança de 5.000 euros. L’endemà, la plaça de Folgueroles s’omple per donar la benvinguda al seu veí després d’haver passat tres mesos a presó acusat d’uns delictes que cap dels seus veïns es creu.
{{ comment.text }}