Són optimistes? S’aclarirà en aquest judici què va passar fa tres anys?
En aquest sentit no soc massa optimista. Hi ha una peça clau de la trama que és la figura fatídica d’Es-Satty i les seves vinculacions constatades a través dels testimonis que estava relacionat amb els cossos de seguretat de l’Estat i el CNI. Ja es veu clarament en el judici que aquesta peça ha quedat apartada, ha quedat fora de lloc. Segurament aclarirem coses, però jo sospito molt que la trama real no sé si l’acabarem de descobrir mai.
Els acusats no van voler explicar massa res dels fets al judici i de fet en el cas d’Oukabir i Iazza van dir que no havien participat d’aquest entramat.
Suposo que entre ells hi deu haver també una estratègia clara de defensa per part dels seus advocats. La sensació que tenim la ciutadania és que tots eren part implicada o part necessària d’una trama i tots junts van ser els que van fer possible que es perpetrés aquest horror. Cal lamentar que a l’Ajuntament vam demanar en dues ocasions formar part del sumari com a part perjudicada per tenir accés a tota la informació i se’ns va denegar. L’Ajuntament i els ciutadans de Ripoll hem hagut de conèixer el que va passant només a través de la premsa, del que s’ha filtrat del sumari i de gota en gota. Cada vegada que surt una gota d’aquestes ens trasbalsa com a petita societat que som al poble de Ripoll.
És una anomalia que se’ls hagi denegat exercir d’acusació particular tenint en compte que molts dels terroristes vivien aquí? I en cas d’haver-hi pogut participar, haurien demanat penes més altes, els queda curt el que demana la fiscalia?
Nosaltres no fem distinció del grau de culpabilitat. La tipologia penal que se’ls imposa des d’un punt de vista dels que som profans en matèria jurídica se’ns fa difícil de discernir. Entenem que tot el conjunt de la cèl·lula eren responsables en igualtat. Nosaltres hauríem intentat formar part de l’acusació popular. Ens diuen que no som part perjudicada, però el conjunt de la societat de Ripoll hem patit, estem patint i hem hagut de prendre accions socials de tot tipus.
Si haguessin pogut exercir d’acusació particular al judici haurien reclamat el delicte d’assassinat com només fan les famílies?
Ja dic que no fem diferència del fet de la implicació entre les persones que van morir i els que van sobreviure i ara estan acusats. Tots formaven part d’una mateixa unitat terrorista, sense conèixer la diferència de la jurisprudència penal perquè no és la meva matèria. Tots van contribuir amb els morts i ferits que hi va haver i a l’afectació que ha tingut a centenars de famílies.
Algunes famílies del Ripollès eren a la Rambla quan es va produir l’atropellament i en algun dels casos no se’ls ha considerat víctimes. Aquesta és una altra de les anomalies del procés?
L’Ajuntament de Ripoll es va adreçar al Ministeri de l’Interior demanant que les famílies afectades, una que resideix a Campdevànol i una de Campelles, fossin considerades també víctimes. Pel que ens consta a una d’aquestes famílies sí que se li va acceptar finalment aquesta condició i a l’altra no. Pensem que això també és un greuge. A moltes persones, com està transcendint arran del judici, no se’ls ha considerat víctimes tot i haver patit greus conseqüències d’aquest atemptat emocionalment o psicològica. Lamentem que hi hagi aquesta diferenciació i que es considerin només víctimes les que han patit alguna seqüela física.
Com s’explica que uns joves adaptats a Ripoll, molts d’ells nascuts aquí, fossin adoctrinats per l’imam Abdelbaki es-Satty?
Aquesta és una de les preguntes clau que al judici ens agradaria conèixer. Aquests dies han sortit alguns testimonis de persones que havien conviscut amb aquests joves, veïns d’escala o companys de feina que no entenen aquesta doble personalitat. Nosaltres ho associem més a una captació psicològica de tipus sectari per part d’un personatge fatídic que és Es-Satty. A un altre lloc hauria pogut fer una trama similar amb joves de perfils similars. En l’àmbit de poble es fa difícil d’entendre que puguin portar una doble vida en el seu entorn social, esportiu o laboral i després cometre aquesta barbaritat, que a més té víctimes aleatòries. Va ser una matança indiscriminada de persones que podien ser de qualsevol religió o de qualsevol origen.
Un altre dels interrogants és com ve a parar Es-Satty a Ripoll, tan lluny dels àmbits en què es movia.
Ens pensàvem que el judici serviria per posar una mica de llum a aquest personatge obscur. Implicat ja en diferents investigacions i trames policials del 2004 al 2011, fins a l’operació Chacal, que va estar tancat a presó i en contacte amb un dels implicats a l’11-M, Aglif El Conejo. També s’ha constatat que era visitat a la presó pels cossos de seguretat de l’Estat. I després quan surt no s’executa la seva ordre d’extradició i la fiscalia, que tots sabem que depèn de l’Estat, no ho reclama. A més a més surt amb un expedient laboral que era fals. Qui de l’estructura dels òrgans estatals fa això que després li permet integrar-se a una vida normal en una comunitat musulmana? Com és que ens arriba a la demarcació de Girona i a Ripoll? Tot aquest fil se’ns escapa una mica de les mans. No n’hem trobat resposta tampoc a la comissió d’investigació del Parlament, a la qual lamentablement els responsables estatals de tots aquests organismes que poden haver contribuït a tot aquest muntatge no van voler comparèixer, al·legant que no han de donar explicacions als òrgans autonòmics. Ho podien haver fet a la comissió que també es va demanar que es creés al Congrés dels Diputats, però els dos partits que s’han alternat els darrers anys al govern de l’Estat la van vetar. Tot això ens fa pudor, a algú li interessa fer un judici per passar pàgina. Però els ciutadans, les víctimes i el seu honor i les famílies no ens mereixem això i hauríem de conèixer la veritat. La veritat va molt més enllà de les tres persones que estan jutjant i té el nom d’Es-Satty i els vincles que pogués tenir amb algú més d’abast estatal.
A Ripoll ha entrat una regidora amb un discurs contrari a la immigració. S’ha fet alguna cosa malament perquè aquest discurs s’hagi instal·lat al consistori o es deu al fet que els que van protagonitzar l’atemptat fossin ciutadans de Ripoll?
Aquí hi ha unes persones que han volgut treure un cert rèdit electoral d’una inquietud o d’un dol no tancat i del fet que aquí i a tot Europa estan arribant gent d’altres cultures, d’altres ètnies, d’altres religions. D’això en fan bandera electoral amb un discurs que se sustenta en rumors o falses veritats.
Hi ha algun tipus de problema de convivència amb les famílies dels terroristes durant aquests tres anys?
Pel que ens consta, si van ser capaços de portar aquesta doble vida, en l’àmbit familiar també és així. Estaven enganyant dient que tenien una activitat laboral a Alcanar i la família això no ho trobava estrany, com els seus amics o excompanys de feina. La pregunta també pot anar més enllà. Com és que a Alcanar no detectessin que s’ocupés un xalet durant molts mesos i que desapareguessin cent bombones allà al seu entorn? O com és possible que se seguissin alguns telèfons i no se’n detectés la concentració a la casa d’Alcanar?
