Aquest divendres 22 de març és el Dia Mundial de l’Aigua. Les Nacions Unides posen el focus en el fet que ningú es quedi enrere en l’accés a l’aigua potable. Per la seva banda, l’Agència Catalana de l’Aigua el posa en la problemàtica derivada de l’ús i abús dels plàstics i la seva presència en l’aigua. Però també cal reivindicar les accions que es porten a terme en relació amb la gestió sostenible de l’aigua i l’ús d’aquesta per generar energia renovable.
Les previsions de l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) subratllen que, si no s’adopten noves polítiques, l’any 2050 la meitat de la població mundial viurà en àrees d’estrès hídric sever. Per posar de relleu aquest problema, cada any es commemora el Dia Mundial de l’Aigua i es fa un èmfasi especial en alguna de les problemàtiques derivades d’un recurs afectat de ple pel canvi climàtic.
L’ús i abús dels plàstics i la seva presència en l’aigua és només un de la multitud de reptes a què cal fer front per preservar aquest recurs. Segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el plàstic representa el 90% de les escombraries que hi ha als oceans. El més preocupant és que si continua aquesta tendència es preveu que en 30 anys hi hagi més plàstics al mar que peixos.
La producció mundial de plàstics ha passat d’1,5 milions de tones l’any 1950 a més de 250 milions de tones el 2013 i s’estima que el 2020 la xifra arribarà als 500 milions de tones l’any. Ja fa anys que es parla de la presència de grans illes artificials en diversos punts dels oceans Índic, Atlàntic i Pacífic que estarien compostes per restes de residus, principalment plàstics. Per sensibilitzar d’aquest greu problema, fins al 20 d’abril es pot visitar al Palau Robert de Barcelona l’exposició Menys plàstics, més vida.
Per sort, les empreses que utilitzen els recursos naturals per a la seva activitat són cada vegada més conscients de la necessitat de preservar-los. En el cas de la companyia Endesa, actualitza la seva estratègia corporativa en relació amb l’aigua i treballa per fer un ús eficient dels recursos hídrics, especialment en les centrals hidroelèctriques, que utilitzen l’aigua per produir energia renovable.
Algunes d’aquestes centrals són de bombeig o reversibles i utilitzen un tipus de tecnologia clau per a la transició energètica: emmagatzemen energia i adapten la generació a la corba de demanda, de manera que turbinen en hores punta i bombegen per emmagatzemar energia en hores vall.
Gran part de l’energia renovable que es genera actualment a Catalunya prové de 54 centrals hidroelèctriques repartides pel territori. Però la producció hidroelèctrica està lligada a la climatologia. Si hi ha precipitacions es pot produir més energia renovable que si hi ha escassetat d’aigua. L’any 2018 es va tancar amb un increment del 48,5% i una generació de 4.215.199 MWh a Catalunya. La producció hidroelèctrica d’Endesa a Catalunya l’any 2017 va representar un 13% del total del mix energètic al territori català.
Cap a un model d’economia circular
L’anomenada economia circular és un concepte econòmic que s’interrelaciona amb la sostenibilitat. L’objectiu és que el valor dels productes, els materials i els recursos (com l’aigua i l’energia) es mantinguin en l’economia la major part del temps possible. D’aquesta manera és possible reduir al mínim la generació de residus. L’economia circular és la intersecció d’aspectes ambientals i econòmics. Actualment ja hi ha companyies que promouen el canvi cap a una economia circular.
Per Endesa, per exemple, la gestió de l’aigua és circular, ja que el 99% de l’aigua captada per utilitzar-la en les centrals hidroelèctriques i altres instal·lacions és retornada al medi. De fet, ha estat distingida en l’Index Carbon Disclosure Project com a capdavantera en la lluita contra el canvi climàtic i en la gestió dels recursos hídrics.
Una mostra de la gestió d’aquests recursos és Lleida. Les comarques lleidatanes representen una de les millors ofertes de turisme actiu i d’esports d’aventura de l’Estat espanyol. La regulació del cabal dels rius i les operacions que es realitzen per controlar-los, gràcies a l’existència dels embassaments i les centrals hidroelèctriques, es converteix en una part essencial de la sostenibilitat.
A banda del volum d’aigua que es deixa de manera constant per garantir el bon funcionament dels ecosistemes vinculats al riu, algunes conques tenen necessitats en períodes específics de l’any, per a la pràctica del ràfting, piragüisme, canoa o descens de barrancs, així s’allibera una mitjana de 100 milions de m3 d’aigua responent al model de circularitat de l’economia.
La necessitat de preservar la biodiversitat de l’espai on s’intervé és un altre aspecte a tenir en compte. La col·locació de caixes niu per preservar la presència del liró gris al voltant de les centrals hidràuliques de Barradòs i Toran (Val d’Aran) o el rescat de fauna piscícola en col·laboració amb els agents rurals en diversos canals són altres accions que es porten a terme.
El Congrés de l’Aigua de Catalunya
Coincidint amb la setmana que es commemora el Dia Mundial de l’Aigua, s’ha celebrat a Barcelona la tercera edició del Congrés de l’Aigua de Catalunya, que organitza l’Associació Catalana d’Amics de l’Aigua. Els grans eixos temàtics d’enguany han estat la reutilització de les aigües, l’economia circular aplicada al sector de l’aigua i les noves tecnologies. Els reptes de futur de la reutilització de l’aigua en les activitats urbanes i també agrícoles, així com els avenços tecnològics en la reutilització, van ser els eixos de les ponències. El congrés va acabar amb una taula rodona sobre l’economia circular en la gestió dels serveis del cicle de l’aigua.
L’estat dels embassaments
Les reserves actuals als embassaments de les conques internes de Catalunya estan, segons dades d’aquesta mateixa setmana, al 85%. La capacitat total dels embassaments és de prop del 700 hectòmetres cúbics. Aquestes infraestructures es complementen amb aigua procedent d’altres fonts, com els aqüífers o la que es reutilitza a partir dels sistemes de sanejament, o també l’aigua nova que es genera en les dessalinitzadores. L’indicador global de sequera a les conques internes està actualment en situació de prealerta per sequera. Per això fa mesos que s’han activat un conjunt de mesures de gestió amb el criteri de màxima eficiència.
{{ comment.text }}