Les Escoles de Gurb tanquen el centenari amb una cançó participativa

L'estrena de la Cançó del Centenari va ser un dels moments més esperats i emotius de l'acte central de celebració del primer segle de Les Escoles de Gurb. La van cantar i tocar dissabte tots els alumnes del centre la pista davant de famílies, mestres, exalumnes i veïns del poble. La jornada va comptar amb diverses activitats festives i la primera cercavila dels gegants i capgrossos que s'han estrenat per a l'ocasió i que van fer ballar a els alumnes de 6è. I després de la ballada i els parlaments de l'acte més protocolari es va descobrir una placa amb la imatge del centenari que es penjarà al centre per recordar l'efemèride. I tampoc no hi va faltar el pastís i les espelmes que van bufar conjuntament. El centenari coincidia també amb el 20è aniversari de Les Escola a la ubicació actual que ha servit per cohesionar el municipi. I en una escola que va d'eix vertebrador del poble, també al final es va convidar al públic a cantar una cançó que a partir d'ara passarà a formar part de la història del centre. El llibre del centenari per culminar la celebració Carme Parés Fornell té 99 anys, actualment viu a Vic i ja gairebé no surt mai de casa. Dijous passat al vespre va fer una excepció. Volia assistir, sí o sí, a la presentació del llibre del centenari de Les Escoles de Gurb, del qual és una protagonista molt especial: és l’exalumna viva més antiga de l’històric equipament. Nascuda al casal de Montral el 18 d’abril de 1924, Parés va estudiar a l’aleshores flamant edifici de Les Escoles fins als anys de la Guerra Civil. En el llibre rememora que hi va aprendre “a sumar, restar, multiplicar i dividir”, també a “llegir i a escriure”. Les classes, apuntava, eren en català. L’any 1938 encara va ser a temps d’estrenar un model de coeducació, amb les dues primeres aules mixtes. Després de la guerra ja no hi tornaria més. “Estic emocionat de veure aquest pavelló ple per la presentació d’un llibre”, va destacar l’historiador i professor de la UVic Josep Casanovas, autor de Les Escoles de Gurb. Cent anys d’història d’una petita gran escola (Eumo Editorial). S Casanovas va voler agrair especialment la presència de Carme Parés, però també d’uns descendents lleidatans de Mercè Fossas i Manuel Cantarell, el matrimoni que va impulsar la construcció del nou edifici, inaugurat el novembre de 1923. El llibre descabdella la història de l’equipament i, entre d’altres, revela un dels “misteris” que hi havia rere la construcció d’aquest edifici singular d’aires noucentistes: qui en va ser l’arquitecte? Casanovas ha pogut certificar que, en realitat, no hi va haver arquitecte oficial. Curiosament, qui va “dibuixar” l’edifici va ser Josep Suñé, un paleta de Sant Julià de 17 anys, fill del constructor a qui van adjudicar les obres, membres de tota una nissaga de mestres d’obres vilatortins. El cost del projecte i el seu finançament, el model educatiu de l’època o l’evolució que va fer el centre fins a l’actualitat són altres aspectes que repassa el llibre. La presentació, en format col·loqui, va comptar amb les intervencions dels exalumnes i professors Pilar Fàbregas, Mercy Bancells i Miquel Rojo. “Volia que el llibre fos un treball de recerca històric però també que evoqués records i memòries de la gent que, d’alguna manera o altra, ha passat per l’escola”, va insistir Casanovas, que va voler destacar les “moltes col·laboracions” que havia rebut per fer possible un projecte que havia esdevingut “col·lectiu”. Casanovas també va agrair l’encàrrec sorgit des del mateix Ajuntament: “És important que Gurb faci aquesta aposta perquè, recordant la seva història, també manté la seva identitat com a poble”.

Les Escoles de Gurb tanquen el centenari amb una cançó participativa

El ‘Tour’ mundial d’Albert Bosch

S’adorm al volant i xoca amb tres cotxes a Torelló

El reconegut cap i tripa que preparen al restaurant Ca la Nati de Vic, de concurs gastronòmic

Passió per la cuina i pel futbol

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Ja hi tornem a ser

De Vilanova de Sau a la NASA

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló

Detecten un augment de les consultes pel control obsessiu del son amb rellotges intel·ligents, sobretot entre els joves