L’estrena del segon treball de Pësh obre l’any al Cirvianum

Igual que passa amb alguns fills, Santi Carcasona reconeix que el segon disc del seu projecte musical Pësh és desitjat: “L’hem anat a buscar molt”. Un any i mig de treballar en el so, d’arrodonir les cançons, de trobar-hi un fil conductor. Fins arribar a aquest dissabte, l’estrena en directe d’un àlbum que ja fa unes quantes setmanes que ha sortit en CD i fa quatre dies en vinil. Serà aquest dissabte al Teatre Cirvianum, en l’obertura de la segona part de la temporada. Too Many Universes But Mine (Petits Miracles, 2018) és el nom d’aquest treball que inclou 10 cançons seleccionades entre les més de vint que Santi Carcasona tenia preparades, totes amb lletres en anglès. Després d’un avançament que va fer a l’estiu, amb el videoclip Warriors, aquesta setmana acaba de sortir el segon, de la cançó Helsinki. No és l’única referència al nord enllà: Islàndia impregna el treball. No només amb temes com July for Icelanders sinó en les magnífiques imatges de tres fotògrafs islandesos que il·lustren tota la carpeta del CD, una per a cada cançó. Si a Hèlsinki i Islàndia s’hi afegeix Edimburg, on vivia la companya de Santi Carcasona i on han anat sorgint alguns dels temes, es configura un univers de referències nòrdiques. La connexió va ser la dels fotògrafs, el treball dels quals va conèixer en una botiga-galeria de Reykjavík. “Quan ho vaig veure, ho vaig lligar tot... el nord significa aquest viatge de tornada després del primer disc, la idea de no perdre el nord”, explica el músic. Quan va debutar amb el disc Where The Sidewalk Ends (Petits Miracles, 2016), el músic torellonenc no sabia on podia arribar Pësh. Era gairebé un divertimento, entremig de la seva activitat com a percussionista, que va des dels tallers de drum circles fins a aparicions a OT. Però aquell disc va ser molt ben rebut, i ha propiciat que el segon hagi nascut d’una altra manera, “pensant que les cançons no només les feia per a mi”. El projecte Pësh situa Santi Carcasona “en un altre espectre de la música: el de compositor, de cantant, de líder d’una banda...”. Altres registres que per a algú inquiet com ell confessa que “em nodreixen a l’hora de fer les altres coses”. Les referències són diverses, dins del món del pop-rock anglosaxó. Santi Carcasona és més americà, i el productor Sergi Riera és més brit, encara que a tots dos els agraden els Beatles i la manera de produir de Eels, tot i que també hi ressona Coldplay, The Dandy Wharhols o U2. Fins i tot El Último de la Fila. Bona part del resultat final del disc és també el fruit de la feina de Sergi Riera, que també és el baixista de la banda. Santi Carcasona li va passar les cançons en la seva estructura essencial, “i a partir d’aquí vam començar una partida de ping-pong”. Propostes que volaven d’una banda a l’altra fins a tancar-se a La Fusteria Estudi i anar traient les cançons. “El vaig proposar perquè ja sabia com sonàvem, el codi era el mateix”. Entre fer-ho de pressa i fer-ho bé, es van decantar per la segona opció. A més de Sergi Riera al baix i Santi Carcasona a la veu i percussions, la banda reunia l’experiència del bateria centellenc Toni Pagès, el vigatà Toni Mena a la guitarra i JJ Caro als teclats. Ingredients per fer un bon plat, que requeria una mescla de primera, i per això van anar a buscar Mauricio Tonelli, que els va donar el toc final a Aurha Studios. “Estic molt content d’aquest disc, el mostro molt orgullós”. Al directe sonaran les 10 cançons del disc i quatre més que estan gravades però que no hi van entrar. “La idea és treure-les en format digital, però encara no tenim data”. En directe, acompanyaran Santi Carcasona alguns músics diferents dels de la gravació: Sergi Riera també hi serà, però acompanyat per Marcos Deker (guitarres), Oriol Pidelaserra (teclats) i Neil Bribian (bateria). ARRENCA UNA TEMPORADA D'ESTRENES Des d’ara fins al mes de maig, la temporada del Teatre Cirvianum està plena d’estrenes i de produccions amb segell local i osonenc. Peyu hi estrenarà el seu nou espectacle, Col·loqui, amb direcció de Joan Roura. Un monòleg d’humor que parodia els col·loquis amb els actors que ara s’acostumen a fer després de moltes obres de teatre. “Només que en aquest cas l’espectacle ni s’ha vist ni s’ha assajat”, explica Peyu. El Grup Xarxa presentarà el muntatge de dansa Jeux d’enfants, i també es presentarà Et vindré a tapar, una proposta sobre la Guerra Civil que coincidirà amb una exposició de la mateixa temàtica al Museu de la Torneria de Torelló. De fora, també vindran espectacles acabats d’estrenar, com Una Ilíada d’Eduard Farelo o Calma! de Guillem Albà. El multipremiat muntatge A.K.A. dirigit per Montse Rodríguez també passarà per Torelló. Es representarà a l’escenari, i ja hi ha tres sessions confirmades a final de gener. En l’apartat musical, destaca la presència a la programació de Clara Peya i el també guardonat Estómac; de Mishima, amb Ara i res, i de La Principal de la Bisbal.

L’estrena del segon treball de Pësh obre l’any al Cirvianum

L’Atlàntida aixeca el teló amb la segona gira d’‘El búnquer’

El Giracirc ha tornat a omplir un cap de setmana els carrers de Collsuspina

L’Ex Abrupto, una veu pròpia

El festival ‘quilòmetre zero’

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Accident entre quatre cotxes a la C-17 a Gurb

Un poble de pessebre fet pessebre

Enxampats dos lladres que volien robar a la cafeteria de l'Hospital de Vic

Un detingut per robar 13 patinets elèctrics de treballadors dels escorxadors d'Osona

Enxampen a Manlleu tres lladres reincidents

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Comencen les obres per millorar la connexió de la C-17 amb el polígon del Dolcet de Manlleu

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya