L’índex de competitivitat del Ripollès és el més baix de les comarques gironines, però és la segona comarca de Catalunya que més va créixer en aquest sentit l’any 2018. La dada és general a les comarques de muntanya, com explica el tècnic responsable de l’Agència de Desenvolupament del Ripollès, Gerard Soler. “Sabem que partíem de molt avall, però és una bona situació si ho comparem amb zones de muntanya”, diu. El Ripollès se situa en el número 30 del rànquing de les 42 comarques que hi ha a Catalunya, amb un índex de 34 punts. La seva posició general és semblant a les comarques de la Segarra i el Moianès. Ara bé, entre les comarques que s’han situat entre els 43,9 i els 30,2 punts, la Conca de Barberà i el Ripollès són les que més van créixer el 2018, passant, en el cas del Ripollès, dels 28 punts als 34, i que ha permès pujar al Ripollès quatre posicions de la 34a a la trentena. En el valor diferencial entre la puntuació obtinguda en l’índex del 2018 respecte al 2009, el Ripollès obté una puntuació del 4,1, situant-se a la posició número 36 de les 41 comarques (no es compta el Moianès, que va ser creada el 2015).
Aquest índex, analitzat per la Federació Empresarial del Gran Penedès, està conformat per 50 indicadors desagregats a escala comarcal i agrupats en 10 dimensions que conformen el model d’anàlisi de la competitivitat comarcal. Té en compte elements com la sostenibilitat social i mediambiental, qualifica els recursos humans i de formació, les infraestructures de transport i telecomunicacions, la disponibilitat d’espai per l’activitat econòmica i de pols de desenvolupament d’infraestructures, així com l’accés als mercats, a la informació, el dinamisme empresarial, el volum de mercat i d’activitat i la innovació i desenvolupament tecnològic amb què compta.
Pel que fa a la posició del Ripollès en les 10 dimensions, en la que més bé se situa és en la sostenibilitat social i ambiental i en l’accés als mercats i a la informació, on està per sobre dels 65 punts sobre els 100 que és el màxim. La puntuació més baixa, amb menys de 10 punts, és en la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures, seguit del volum de mercat i activitat i la innovació i desenvolupament tecnològic, que estan per sota dels 20 punts.
L’anàlisi que en fa Soler, però, va més enllà de les dades i afegeix que estar a la banda baixa en alguns d’aquests ítems té a veure “amb l’aposta o visió estratègica per part del govern de Catalunya pel territori. Continuen havent-hi dues o tres velocitats a Catalunya: l’àrea metropolitana, la resta i les àrees de muntanya”. Exemples d’aquesta manca d’infraestructures és “que no es desplegui la fibra òptica o que no hi hagi cap ajut per a la formació que s’ha de fer a les universitats situades a l’àrea de Barcelona”. O el tren “prehistòric”, diu, i això “fa que tot i haver-hi potencial, et pots quedar encallat”.
L’activitat econòmica diversificada, un punt a favor
Al Ripollès hi ha registrades 927 empreses amb dades del 2018. Són 31 menys que les que hi havia l’any 2015, però 8 més que el 2017. Cal tenir en compte que el Ripollès pateix els darrers anys també de despoblació i envelliment. L’índex d’envelliment ha pujat quatre punts entre el 2015 i el 2018 i ha baixat tant la població en edat de treballar com la població activa –437 i 140 menys, respectivament, en el període de quatre anys–. En canvi, la població ocupada ha augmentat en 389 persones i l’atur ha baixat en 396 persones. “El que sí que hem notat”, explica Soler, “és que hi ha menys rotació en la contractació i se’n fan més d’indefinits”, tot i que reconeix que incentivar encara més la contractació és un dels objectius de l’Agència.
Soler destaca que l’activitat econòmica diversificada que té el Ripollès, amb alimentària, indústria, sobretot metal·lúrgica, i els serveis, “fa que hi hagi recorregut. Hem de mirar les proporcions en funció de l’àrea del Ripollès i no tant en la globalitat”, afegeix Soler, que destaca que també hi ha un punt d’innovació amb “ítems com la mecatrònica”. El primer trimestre del 2019, es manté com a tendència la millora en la contractació i la baixada de l’atur.
{{ comment.text }}